Lectures obligatòries

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, volgut,

sóc del parer que la casualitat no existeix, no sé vós. M’ha vingut al cap perquè, tot just ahir, fullejava un llibre editat per l’Abadia de Montserrat en què es demanava a tot de gent que intentés definir l’amor. Gent molt diversa, però dels que coneix tothom a casa nostra, si més no. Per haver-hi, hi havia fins i tot en Ferran Adrià (jo que estava fent un racó per anar al Bulli l’any vinent). Doncs bé, una periodista explicava que de joveneta, a la facultat, havia fet un treball sobre “l’art d’estimar” d’en From i feia notar que quan, passats molts anys, el va tornar a llegir ja no li va semblar el mateix llibre. Ho dic perquè ve ser el mateix que el que diu la Sra. Punsoda en el seu breu.

Aquests dies que molts professors de secundària estan debatent-se sobre quins “clàssics” faran llegir als seus alumnes, farien bé de considerar-ho. Per poder llegir bé un llibre i, sobretot, per poder-ne copsar allò de més valuós que s’hi amaga cal estar-hi preparat, t’ha d’agafar en el moment precís de la vida. En el meu batxiller del segle passat me’n van fer llegir uns quants i us ben asseguro que mai més he tornat a llegir cap obra d’aquells suposats “clàssics”, mal m’estigui dir-ho. Sóc de l’opinió que el que cal és facilitar als alumnes, a TOTS, bones experiències de lectura, que connectin amb el seu món, el nostre també, i que, sobretot, en puguin parlar plegats amb l’ajuda d’un adult. Els “clàssics” si han d’arribar ja arribaran, altrament es moriran per sempre més de fàstic en qualsevol prestatge.

ARA: DE VACANCES

Llegir no ens farà lliures

ANNA PUNSODA  22/08/2011

El periodista i escriptor Francesc-Marc Álvaro dramatitzava en un article la història d’una noia de 14 anys a qui les monges van requisar la novel·la Anna Karènina . L’autor atacava el monopoli que sempre s’ha adjudicat l’Església per dirigir les ànimes i ens recordava el gran tòpic il·lustrat: llegir ens educa en la llibertat. Celebro que s’hagi acabat la inquisició cultural catòlica però dubto que llegir-ho tot a qualsevol edat ens faci lliures. Perquè la lectura t’eduqui en la llibertat cal que tu siguis més gran que el llibre, que tinguis eines per entendre què explica i poder-te’n distanciar. Jo vaig llegir Anna Karènina molt jove i em vaig creure tota la pel·lícula sense comprendre’n ni la meitat, fent un procés d’identificació total amb l’heroïna. Passats els anys, no sé si cal deixar el marit per l’amant ni si cal portar-ho tot fins al final, com fa la Karènina. Però sé que cal veure el joc de pors i contradiccions que explica la novel·la i que només el sap captar una ment madura. Llegir no sempre ens fa lliures perquè la llibertat exigeix seny per sospesar què ens juguem amb cada acte de la voluntat. I a segons quina edat ets tan impressionable que una obra només et modifica pel seu impacte emocional.

http://www.ara.cat/ara_premium/estiu/vacances-Llegir-no-fara-lliures_0_540545950.html