Avui s’acaba el curs, de tot

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

finalment ha arribat gairebé sense adonar-nos -en. Un altre curs escolar ha tocat a la seva fi. Els que ja tingueu “una edat” coincidireu amb mi que “aixó”, el començar i l’acabar un curs”, cada cop va més de pressa. Cada cop cop entenc més els meus diversos avis i àvies quan deien allò de “el temps passa volant” o “el temps assa que no te n’adones”. Per raons de la feina d’ara mateix, abans d’ahir, avui i demà, no es diferenciaran en bo i res: la llista de “pendents” continua llarga. La maleïda.

Canvio de punt de mira. Us voldria donar l’ENHORABONA per haver arribat a la fi dels curs escolar 2010-2011 sense “cap foc de gravetat”, podríem dir-ne. Si més no amb cap de grans proporcions, ara mateix actiu. Un any més, els directors i directores, heu estat capaç de comandar vaixells diversos (el més petit de cinc tripulants i el més gran de prop de vuitanta). Enmig d’aquets extrems, hi sou tots. A partir d’avui, amb els passadissos silenciosos i les sales de mestres buits “d’humanitat”, les aules ja fa uns dies que ho estan. El dia que van acabar els alumnes, el 22 de juny, el Sr. Xirgo publicava al diari AVUI una reflexió necessària, però per a molts incòmoda, de ben segur: ens podem “queixar” dels alumnes i de tenir els que tenim?

http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/426171.html

Sense alumnes

22/06/11 02:00 – Xevi Xirgoemail protegit

“La cara de satisfacció avui dels alumnes només és proporcional a la que faran molts dels seus mestres”

Avui s’acaba el curs escolar. A les universitats ja fa dies que han acabat les classes, a secundària enllesteixen els darrers exàmens i a primària avui s’acaba tot. Divendres hi va haver un empatx de festes de final de curs i avui els alumnes faran un dinar “especial final de curs” i cap a casa. Els nens se n’aniran cap a casa amb una cara de satisfacció que gairebé només es pot comparar amb la que faran avui molts mestres, que a partir de demà treballaran uns quants dies més per preparar el nou curs però ja ho faran sense alumnes. Diumenge passat, en aquest mateix espai parlava del que cal i del que no cal a l’escola. He rebut una pila de correus de mestres en els quals, a banda dels problemes que a mi em sembla que hi ha damunt la taula –baixes, mitges jornades, recursos, horaris, sisenes hores…– hi afegien algunes reflexions que consideren fonamentals: l’excés de reunions (de reunions inútils, s’entén), de tràmits administratius i, sobretot, la manca de vocació d’alguns mestres. Un dia ja vaig explicar la meva sorpresa quan un professor de la universitat maleïa els alumnes perquè no li deixaven fer recerca amb tranquil·litat. Avui, la cara de satisfacció que faran alguns mestres perquè finalment es queden sense alumnes potser també ens hauria de fer pensar. És com si els paletes un bon dia comencessin celebrar que se’ls han acabat els totxos, o com si a mi em molestessin els correus dels lectors que estan d’acord o discrepen del que escric. Els alumnes són la matèria primera de les escoles. I haurien de ser el tema principal de totes les seves reunions. Avui, potser, els mestres haurien d’estar tristos.