Per on caminen els de PISA?

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

que pensaríeu si llegíssiu una paràgraf com aquest?: Segons els experts en educació de l’OCDE, el  determinisme genètic permet deduir que s’ha de generalitzar el xec escolar i, de passada, enviar a casa les dones docents perquè no són eficients.

Us escandalitza? Doncs per aquí, sí senyor. El Sr. Fabricio Caivano, molts anys al davant d’una publicació tan assenyada com Cuadernos de Pedagogía, apunta que “per aquí van els trets” Si més no els que es disparen des dels despatxos de l’OCDE. Organisme que, com sabeu, financia les proves PIRLS d’educació primària i les PISA per a joves de 15 anys. Caldrà estar alerta. Altrament, de dobte, un dia ens podem trobar instal·lats, sense adonar-nos-en, a meitat del segle passat. A la persona responsable de qüestions de génere del vostre Consell Escolar, com es diria col·loquialment, “se li gira feina” i de mal fer. Temps a venir!

És la genètica, estúpids

Fabricio Caivano

Fabricio Caivano

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/genetica-estupids-1055292

La causa última del fracàs escolar està en l’herència genètica. Amb aquesta rotunditat ho ha afirmat la CEOE. El mes passat va assenyalar els grans eixos de la seva estratègia per impulsar la competitivitat de la indústria espanyola: nou mercat laboral; adequada estructura financera; energia i infraestructures; internacionalització de les empreses; reducció d’impostos i de la cotització a la Seguretat Social. I comença per una «radical reforma del nostre sistema educatiu» presentant un estudi que, en alguns aspectes, causa rubor.

La seva Comissió d’Educació i Gestió del Coneixement té uns sòlids principis ideològics: impulsar la llibertat d’ensenyament i la de les famílies per elegir centres escolars; aconseguir el respecte de la iniciativa privada en educació; transmetre una imatge real de l’empresari i de l’empresa; transmetre els valors necessaris per reeixir en la societat i en l’empresa; i, naturalment, l’habitual sèrie de virtuts executives que configuren l’anomenada «cultura de l’esforç». O sigui, darwinisme social, exclusió i duresa. Són lliures de fer-ho i tenen la legitimitat que els confereix el seu milió i mig d’associats.

Però sembla poc presentable ressuscitar, just ara, la dicotomia entre herència genètica i mitjà socioeconòmic per impulsar la política de desmantellament de l’escola pública, i la idea de la limitada utilitat dels recursos econòmics que es dediquen a aquesta en les societats democràtiques. D’aquest hipotètic determinisme genètic dedueixen, ras i curt, els experts en educació de la CEOE que s’ha de generalitzar el xec escolar i, de passada, enviar a casa les dones docents perquè no són eficients. El mateix Darwin va escriure en el seu Quadern N: «Els animals, no sent subjectes pensants, no es ruboritzen». Els éssers humans, sí; gairebé tots