A la foguera!

A l’atenció del Director/a

Benvolguda, benvolgut,

vet-ho aquí que, sense demanar permís, torna a trucar a la porta de la nostra vida la “Nit més llarga de l’any”, la de Sant Joan, la del solstici d’estiu. Nit per recollir herbes remeires per tot l’any, no ho oblideu. Ens en caldran, de ben segur, a partir del dia 1 de setembre.

M’ha semblat que aquesta col·laboració de la Sra. Riverola, us podria resultar “suggerent”, més enllà dels mots, és clar. Tot llegint “rere les línies” que diu el professor Cassany de la Upf. només vós sabeu que convindria llençar a la vostra, de foguera (a la “Gala” que en diuen al Priorat). Jo ja tinc la meva llista preparada i les “andròmines” apliades.

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/foguera-1052287

Dues mirades

La foguera

Dijous, 23 de juny del 2011

Emma Riverola Escriptora

La foguera de les bruixes. El foc purificador. Les flames del desig o de la ràbia. La ballaruga hipnòtica. La música cruixent del crepitar… Davant de la foscor que cada dia envolta els nostres somnis, la nit de Sant Joan es cobreix de flames per reptar les ombres. Flames que ens protegeixen dels esperits de la por i de l’angoixa, que espanten els dubtes obstinats, que conviden a rebuscar en la memòria i alleugerir l’equipatge.

Una foguera per cremar els llastos de tot un any. Per devorar els inferns en què ens hem perdut. Per calcinar tot allò que resulta superflu, els trastos inútils, els mobles vells fets d’obligacions que mai hem volgut carregar a les espatlles. Una pira on poder cauteritzar els records malalts que agullonen el silenci, els pesos que ens impedeixen aixecar els peus de terra. Una fogata a la qual llançar tot el que vam fer i no vam voler, tot el que va paralitzar els nostres somnis, tots els obstacles amb què ensopeguem.

En la nit de Sant Joan, una foguera per desprendre’ns de totes les derrotes. Una dansa de foc per exorcitzar-les.

I quan les flames acariciïn el cel, quan el filtre de la seva resplendor ens regali una nova mirada, mussitar un conjur, embolcallar-lo en un petó, mullar-lo en bombolles de cava i rosegar-lo amb bocins de sucre, pinyons, música, balls i rialles. En la nit de les bruixes, un desig. I que aquest sí que es compleixi.