“… estem en condicions de tractar les faules clàssiques en una completa sèrie de jocs fantàstics”.Gianni RODARI, Gramàtica de la Fantasia

Rodari, en aquest llibre, ens fa diverses propostes creatives que parteixen de les rondalles populars com a matèria primera. Vet aquí algunes d’aquestes propostes:

Equivocar les històries. Canviem alguns elements del conte i desenvolupem les conseqüències que té aquest canvi: i si la Caputxeta hagués estat groga i no vermella? I si en lloc d’un llop s’hagués trobat una serp? 

La Caputxeta en helicòpter. Introduïm un element aliè en la seqüència d’elements del conte, i veurem com la història es transforma: caputxeta + llop + bosc + àvia + … helicòpter! Potser qui va salvar la nena va ser un guarda forestal que anava en helicòpter? potser el llop era qui el pilotava?

Les rondalles a l’inrevés. Alterem els elements d’una rondalla, total o parcialment: la Blancaneus s’amaga a la ciutat, i coneix set germans gegants que fan de lladres….

Amanida de rondalles. Fem que la Caputxeta, en Polzet, la Blancaneus, en Ton i la Guida coincideixin al mateix bosc. Quina història en sortirà?

Què passarà després? Continuem una història més enllà del “conte contat, conte acabat”: la Ventafocs es divorciarà del príncep? potser llavors s’enamorarà d’una germanastra? com serà la caputxeta deu anys després de conèixer el llop?

El nen com a protagonista. Podem crear una història en que el protagonista sigui algú de la classe, fins i tot es pot tractar d’una rondalla coral. Aconseguirem un exercici d’empatia extraordinari.