Què us sembla això d’arribar al número 50? Escriviu-nos el vostre missatge!  Aquí teniu els que han arribat fins ara:   

De DAVID DURAN (exdirector de la revista Al peu de la lletra): Companyes i companys: Moltes felicitats en el número 50 de “Al peu de la lletra”. L’IES Can Puig, en aquesta com en tantes d’altres coses, ha estat al peu del canó, a poc a poc i amb bona lletra.Una abraçada. David Duran. 

De CANAL BLAU (Televisió comarcal del Garraf): Ja hem sortit al noticiari de la TV comarcal! No us perdeu la cara dels aplicats alumnes fullejant la revista:  

De JOSEP FERNÁNDEZ (exdirector de la revista Al peu de la lletra):Uuauuu! Setze anys d’història! Dit així sona important. Per ser honestos caldria dir que també hi va haver certes dosis d’histèria en aquests anys d’història, sobretot quan arribava el dia de portar la revista a la impremta i alguns dròpols tenien les seves planes buides, blanques i immaculades com el mantó de ma Mare de Déu de les Neus Perpètues. En fi, a veure si em convideu/em conviden a la celebració dels 50 peus! Una abraçada i gràcies per les noves. Josep.  

De TRESA CAMBRA (inspectora del Departament d’Educació). Benvolguts i benvolgudes,Faig una aturada de la meva feina entre un laberint d’Ariadna de papers i informes. Rebo la vostra revista en format digital. Des de fa cinc anys sóc la inspectora d’educació de l’IES Can Puig. Sempre heu tingut la gentilesa d’enviar-me la vostra revista i sempre trobo un temps per saber coses de l’Institut que només puc trobar en aquest document. No penseu que ho faci per saber coses del centre “com a inspectora” sinó des de la perspectiva de docent i de professora de música i català que vaig ser d’un centre de secundària fa una bona pila d’anys. M’agrada veure què continua igual entre els joves i què canvia. M’endinso en la xarxa d’internet i cerco la vostra pàgina. Meravella, apareix per primer cop: polida, elegant i amb el toc d’il·lusió que us caracteritza. Alguna cosa canvia a l’IES Can Puig: les aules tenen “estris informàtics” diferents… la vostra revista ja és més rica i viva en el format digital, però hi ha coses que continuen com sempre: l’estimaciópel centre educatiu, el bon humor, l’entusiasme en pensar coses noves i sobretot, la bona relació humana que s’estableix entre les persones quan treballen amb un projecte comú. Com deia J.V.Foix: “M’exalta el nou i m’enamora el vell”. Torno a la meva feixuga feina de paperassa burocràtica, però amb una alenada fresca després de dedicar-vos aquestes quatre ratlles i aprofitar per felicitar-vos del 50!L’empremta d’aquests “peus” han fet un camí sostingut en el temps i que ara ja és part de la vostra història.