Aquesta secció té els següents continguts:

• — Esperiències artístiques
• — Rock Star
• — Emuladors i roms
• — Felicitats a tots!
• — Facebook
• — Ribes old School?
• — Regals de Nadal
• — Consoles de videojocs

Experiències artístiques

El nostre institut, IES Can Puig, ofereix dues opcions de batxillerat, però els alumnes que desitgen estudiar la tercera branca, l’artística, han de buscar altres instituts per a fer-ho. Les dues opcions més properes són a Vilanova o Vilafranca. És el cas de la Núria, la Laia i la Carla, ex alumnes de Can Puig de la promoció dels que ara fem 1r de batxillerat. Elles van escollir l’IES Dolors Mallafré i Ros, a Vilanova, nosaltres n’hem parlat perquè ens expliquin les seves experiències.

Nom: Núria Ballesteros

Edat: 16 anys

Per què vas decantar-te per el batxillerat artístic?

Perquè dels batxillerats que hi havia era el que necessitava per fer els estudis que vull fer en un futur. I en veure les assignatures que hi havia en aquest batxillerat 4em vaig acabar de decidir.

Creus que has encertat en la teva elecció? Avalua el teu nivell de satisfacció.

Si, perquè al haver-hi assignatures que tenen una part pràctica, no més tan difícil aprovar.

Grau de satisfacció: 7

El pas de Can Puig al nou institut va anar bé? O tot el contrari? Per què?

Ha anat bé ja que he conegut gent nova, i a la vegada també hi vaig anar amb gent que ja coneixia. L’inconvenient és que l’institut està a Vilanova.

Quines assignatures fas? Quina t’agrada més?

Dibuix Artístic, Dibuix tècnic, Tècniques d’expressió graficoplàstiques i Volum. Dibuix técnic ja que se’m dona prou bé.

Què voldries estudiar en un futur?

Graduat superior en Disseny d’interiors.

Nom: Laia Soley

Edat: 16 anys

Perquè vas decantar-te per el batxillerat artístic?

Crec que a tothom li ha cridat en algun moment l’atenció la idea de batxillerat artístic tot i que jo ja sabia que no seria fàcil.

Creus que has encertat en la teva elecció? Avalua el teu nivell de satisfacció.

En temps d’exàmens finals no seria molt objectiva però en realitat crec que he fet bé, un canvi d’aires no va mai malament, conèixer gent nova, aprendre coses diferents, aquestes coses sempre van bé.

El pas de Can Puig al nou institut va anar bé? O tot el contrari? Perquè?

A mi em va resultar bastant natural, no vaig tenir cap problema amb els companys i a la fi, tots els instituts tenen els seus trucs.

Quines assignatures fas? Quina t’agrada més?

Faig les comunes mes les de modalitat que son Tècniques d’expressió graficoplàstica, dibuix artístic, volum i una última que en teoria es podia escollir que és dibuix tècnic. Crec que l’assignatura que m’agrada més podria ser o anglès o dibuix tècnic.

Què voldries estudiar en un futur?

M’agradaria fer alguna cosa de cinema documental, però qualsevol cosa relacionada amb el tema (menys actuar davant la càmera) em semblaria interessant.

Nom: Carla Jiménez

Edat: 17 anys

Perquè vas decantar-te per el batxillerat artístic?

Perquè és el que més m’agrada, per no dir que és l’únic. I encara que no sabia a que em volia dedicar encara, sabia que havia de ser quelcom que tingués a veure amb l’art.

Creus que has encertat en la teva elecció? Avalua el teu nivell de satisfacció.

I tant que he encertat! Estic molt satisfeta. Si que hi ha molta feina, i potser més llarga i entretinguda que altres deures no plàstics, però en el meu cas no hi ha problema perquè gaudeixo.

El pas de Can Puig al nou institut va anar bé? O tot el contrari? Perquè?

Pel que fa les classes, els professors, la metodologia, etc., si, tot bé, no hi ha cap professor

massa estricte ni cap assignatura inaguantable. Suposo que l’únic una mica difícil de “pillar” va ser el ritme del batxillerat. Però això és igual en tots. També em va donar la sensació, al principi, de que no encaixaria amb ningú, que com les meves amigues de Can Puig, ninguna J, i efectivament és així, però he pogut trobar gent que també val molt la pena.

Quines assignatures fas? Quina t’agrada més?

Les comunes són les mateixes que les vostres, i les de modalitat són: Volum (que fem escultures), Dibuix artístic (que dibuixem diferents coses en cavallets i tal), Dibuix tècnic (geometria, perspectives, etc) i Tècniques d’expressió graficoplàstica (que és semblant a la “plàstica” de tota la vida, però més extensa, es fa de tot)

Què voldries estudiar en un futur?

Fins fa poc no ho tenia gens clar. Ara potser m’inclino més cap a la fotografia. N’estic bastant segura, però qui sap, canvio d’opinió molt de pressa. Crec que encara em queda molt per descobrir i innovar dins del camp de l’art, així que potser apareixen interessos nous. Altra cosa que em fa gràcia és el disseny de joies… Però a saber. Sigui el que sigui el que triï, espero que em faci feliç.

Rockstar: construint èxits

Diego Vargas

Rockstar és una companyia de videojocs molt prolífica i reeixida dels últims anys en el món occidental. Els jocs de Rockstar han estat grans èxits de vendes gràcies a que han sabut trobar la fórmula del que els usuaris demanaven. Especialitzats en jocs d’acció, alguns dels jocs més importants de Rockstar en els últims anys són la saga Grand Theft Acte, Max Payne, Midnight Club, Manhunt o Xarxa Dead Regirar. Us comentaré alguns dels millors jocs de Rockstar, els més polèmics i també els més coneguts que han sortit per a les diverses plataformes del mercat.

Grand Theft Auto IV és el nom de la saga de videojocs més reeixida dels últims anys. Pocs videojocs han provocat tanta polèmica com la saga GTA. Es tracta d’una aventura urbana amb grans dosis de violència. Les raons del seu èxit: a GTA el jugador compta amb una àmplia gamma de possibilitats i opcions, el que li atorga un sentiment de llibertat que caracteritza aquesta saga i la diferencia d’altres títols les estructures dels quals resulten més rígides. El joc transcorre en una ciutat imaginària, denominada Liberty City, però inspirada en Nova York. Es caracteritza pel gran realisme dels seus gràfics. A més, GTA IV millora respecte a anteriors versions la intel·ligència dels enemics, amb el que el combat es torna més entretingut.

Manhunt 2 és la seqüela d’un dels jocs més cruents i salvatges que s’han pogut veure en les nostres consoles. Rockstar ens va mostrar amb Manhunt 1 un joc basat en el tipus de pel·lícules “snuff movie” on qualsevol forma imaginable d’inflingir dolor estava ja pensada i plasmada. Per aquest motiu a, Manhunt 2 l’argument encara és més interessant i violent. Les raons del seu èxit: va sortir amb un any de retard a causa de la censura del sistema de qualificació per edats dels Estats Units. Però la polèmica, sens dubte, ha vingut en gran part per la possibilitat de realitzar els assassinats. En el joc, desenvolupat en tercera persona, es barregen constantment les tècniques sigiloses amb la lluita més descarnada i gore. I és que no només ens conformarem amb lluitar cara a cara amb els enemics sinó que, si els sorprenem per l’esquena, podrem realitzar infinitat de moviments per acabar amb ells de la forma més escabrosa, sempre depenent de l’arma que duguem: trossos de cristall, ganivets, malls… Un apunt important: les escenes d’execució han estat censurades per evitar així la violència gratuïta, amb el que ens trobarem amb un augment de la foscor de la pantalla barrejat amb moviments ràpids i poc perceptibles, obligant-nos a usar més la nostra imaginació que la nostra vista.

Grand Theft Auto: San Andreas. Ara li arriba el torn al que per a molts és el millor joc de la consola. La versió definitiva de la saga Grand Theft Acte en PS2, i dic definitiva no per ser l’última per a està consola sinó per consolidar novament a la saga, i un dels videojocs més esperats dels últims temps i rècord de vendes en el seu llançament. Les raons del seu èxit: la gran premissa d’aquesta versió era la de posseir el territori més ampli per a recórrer de tota la saga. La història ens situa a principis de la dècada dels 90 en ple conflicte racial, on hauríem de comandar a un personatge afroamericà que al llarg de tota l’aventura tindrà com objectiu sortir dels suburbis i arribar al cim, sense importar el cost. El millor del joc són les tres ciutats realment retratades a la perfecció i amb un dels millors nivells de desenvolupament vistes en la història dels videojocs. El joc ens oferix més de 200 hores de diversió, 150 missions per realitzar entre principals i secundàries, 3 grans ciutats compostes per 16.000 edificis i grans extensions de camp amb 12 pobles diferents, multitud de personatges, hores i hores de doblatge, centenars de temes de qualitat per a la banda sonora i més de 2 anys de desenvolupament.

Emuladors i roms

Tadeu Dreyer

Un emulador és un software que permet executar programes d’informàtica i d’altres, però en aquest article parlarem sobretot de la funció que té per a jugar a jocs de diferents consoles. Es pot jugar a jocs de consoles antigues com la Game Boy, Nes, Super Nes o Nintendo 64, encara que també es pot jugar a jocs de consoles més o menys actuals, com Playstation 2 o una de molt actual com és la Nintendo Ds. Aquesta pràctica està entre la legalitat i la il·legalitat, però, des de fa anys es duu a terme i sembla que així continuarà sent. Els jocs que s’utilitzen per a un emulador s’anomenen Roms i aconseguir-les és tan fàcil com buscar Roms al Google i obrir una pàgina on segurament se’n trobarà una gran varietat. A més, és un programa d’utilització molt simple, que només cal obrir i des d’allà seleccionar la Rom que haguem descarregat, i a jugar. Aquesta és una manera econòmica d’entretenir-se i de poder jugar a grans èxits de la història dels videojocs sense haver de comprar una consola i, el més important, sense gastar-se un duro (o un euro).

Felicitats a tots!

Júlia Gaitán

Sí: des de @l peu de la lletra us desitgem moltes felicitats i és que sembla ser que s’està transformant en el clima habitual a Can Puig. Segur que la majoria de nosaltres ha viscut alguna vegada la típica broma que et fan els amics quan és el teu aniversari. Si coincideix amb un dia de classe, ja l’has cagat! Perquè els teus éssers tan propers i estimats ja s’han entretingut en buscar la foto on surtis amb la pitjor cara del món de la sessió de l’aniversari amb la teva cosina on vas “pillar una turca” impressionant i per si fos poc, quan arribes a classe t’adones de que tot Can Puig sap que és el teu aniversari… El problema és que et reconeguin. Doncs bé, aquesta acció, tan divertida i humiliant per als que compleixen anys, sembla ser que s’ha convertit en una cursa per aconseguir proclamar-se la reina de la moda. Molts dels alumnes de l’institut estan més que farts de trobar no un, sinó dos o més fulls de felicitació dedicats a totes aquelles noies que últimament han estat entre els cursos de primer i tercer d’ESO. Aquella gracieta, que de gràcia ja en té poca, ha servit de recurs per a penjar les típiques fotografies on les nenes surten mostrant les seves virtuts i postures que més aviat s’haurien de quedar al Fotolog. Demanem a tots aquells amics que a la seva vegada tinguin uns amics que a la seva vegada tinguin uns amics… que compleixin anys: si us plau, busqueu les pitjors fotografies! El divertit de complir anys és riure, i no presumir mentre tres quartes parts de Can Puig es pregunta: Un altre cop es compleix anys?

Un nou V.V (Vici Virtual): EL FACEBOOK

EL FACEBOOKAna Rosenberg i Clara Juárez Recordeu quan només utilitzàveu l’ordinador dels vostres pares per jugar al solitari o al buscaminas? Queda molt llunyà, oi?  El boom de l’ús adolescent de l’ordinador va ser Internet, i dintre d’això el correu electrònic i el Messenger.Buscant entre les revistes antigues de l’institut vam trobar un article dedicat a aquestes petites adiccions virtuals: el Messenger era novetat i només uns quants en tenien.  En poc temps la notícia de que podies parlar/lligar amb els amics (i gratis!) es va expandir i qui no tenia Messenger era un ésser d’un altre planeta. Al cap d’uns anys va arribar el metroflog, sense gaire èxit. Aquesta web oferia la possibilitat de penjar a la xarxa les teves fotos, una per dia, i que qui volgués et pogués deixar un comentari. De seguida va sorgir fotolog, una pàgina amb les mateixes característiques que li feia la competència. Aviat es va veure que fotolog prosperava, i moltes persones ja en tenien. El punt clau de fotolog va ser quan et demanaven de fer-te’n un per poder comentar. Amb aquesta excusa, milions de persones van entrar a la secta fotologuera i ara tothom té fotolog. (Fins i tot hi ha persones que en tenen més d’un o que paguen per penjar més d’una foto per dia i per poder acceptar més comentaris).El motiu d’aquest article és el d’introduir un nou vici virtual, ja que hem vist que cada vici tenia el seu respectiu article a la revista. Aquest nou vici és: *redoble de tambores* el………………….. FACEBOOK!!!!! En realitat no és un vici estrictament nou, ja que fa més d’un any que a Estats Units i altres països europeus (com per exemple França) en coneixen la seva existència. Però com que Espanya sempre ha anat per darrere de les actualitats mundials, és ara quan un grapat de persones el descobreixen. El facebook és una mena de barreja entre Messenger, fotolog, metroflog, myspace, flickr….. total, una mena de vida virtual.Poc a poc el facebook va arrasant i ara cada dia té més víctimes que s’hi uneixen. Si és que ja és hora de que mirem la veritat a la cara i reconeixem que qui no té una vida virtual, ja no té vida social.

RIBES… OLD SCHOOL?

Júlia Gaitán Molts de vosaltres us preguntareu el perquè del títol d’aquest article. És clar que des de temps immemorials l’institut ha estat sotmès a tot tipus d’atacs per part dels seguidors del graffiti. Pocs alumnes que encara romanen a les nostres classes recorden amb orgull aquella promoció dels anys 80, que sí que omplien l’institut de “dibuixets”, per dir-ho d’alguna manera però, al menys ho feien amb estil i avui dia continuen amb la seva tasca fins al punt que han estat cridats per participar a diverses activitats relacionades amb el tema.Des de @l peu de la lletra fem una crida cap a tots aquells noiets de l’ESO i Batxillerat en general; us animem a que continueu practicant les vostres aficions però… cal que ho feu a l’institut? Moltes d’aquestes firmes que actualment omplen els passadissos no només són una despesa addicional en pintura per part del centre, sinó que a més cada anomenat graffiti d’aquests sembla estar escrit per un nen de 7 anys.Faig èmfasi en la colla de nois i/o noies que firmen amb l’anomenat “Ribes Old School”; molts us preguntareu: que vol dir Old School? Com bé indica el nom, significa “vella escola” i és una expressió que prové principalment dels especialistes que als anys 70 la feien servir per anomenar a aquells cantants de Hip Hop que ja no necessitaven criticar a ningú per ser escoltats, és a dir, els mestres de tota la vida. Sabem que la samarreta de la Colla Jove amb aquest mateix eslògan ha causat furor entre els ribetans però, no es irònic que nois entre 12 i 18 anys facin servir aquest terme per anomenar-se a si mateixos i a més amb la qualitat que hem vist tots últimament? Per últim, voldria aclarar que aquest text no es tracta de cap atac personal, sinó mes aviat una crítica constructiva cap a tots aquells als que els agrada el moviment del graffiti (i és visible que encara estàn aprenent) i sobretot una reivindicació cap a l’estètica que presenta el nostre centre.En resum: si pinteu (que no ho hauríeu de fer), més val que ho feu bé, ja que després som tots els que ens empassem pels ulls els guixots al llarg del dia!!! 

Regals de Nadal

Bruna Bernardes i Jaume FortunyUn any més, com tots sabeu, s’acosten les festes de Nadal i per tant es hora de començar a pensar en regals, regals i més regals per a familiars, amics, companys, parelles, amants, “rotllos” i altres tipus de relacions humanes. Malauradament els nostres recursos econòmics cada vegada són mes penosos, la crisis ens atrapa. Per això t’animem a fer regals com els següents:Un per la mare: Segur que es passa hores a la cuina preparant menjar per a tota la família, un bon regal per ella seria que l’ajudessis, ni que sigui a parar taula.Un per al pare: Acmpanya’l a buscar els teus avis i altres familiars per reunir-vos tots a casa. Segur que acabarà molt cansat, fes-li un bon massatge.Un per als avis: Escolta totes les histories que t’expliquin aquell dia.Un per als germans petits: No els hi facis la punyeta aquell dia.Un per als germans grans: Ajuda’l a escollir un regal per la seva parella, i si no en te…Un per als amics: Dedica’ls-hi una postal feta per tu.Un per a la teva parella: Tots sabem quin és el millor regal per a la nostra parella, no?Esperem que amb aquests petits detalls aconseguiu que us regalin tot allò que heu demanat per Nadal.

Consoles de nova generació:

Qui guanya aquesta vegada?

Diego Vargas

Microsoft Xbox 360

L’imperi de Bill Gates creix i creix, i també el seu somni de dominar el mercat dels videojocs. El gegant Microsoft va apostar per gastar tot els diners del món per a poder treure la seva consola, Xbox360, ja disponible des de novembre de 2005, una màquina súper potent, que assegura avui uns 6 milions de consoles repartides per tot el món. És una experiència de joc fílmica? El Xbox360 té un preu de uns 200 euros. Bastant econòmica. NintendoEn el mercat ha estat perdent força, les disputes de Nintendo han fet que diverses companyies importants deixin de fer jocs per a ells i això ha fet que ja no sigui el líder. La nova consola de Nintendo no serà tan poderosa com les altres, en comptes d’impressionants gràfics la companyia aposta pel que els va dur a ser capdavanteres per la diversió, dissenyant un control únic i molt intrigant: el wiimote. Sembla un control de televisió capaç de capturar qualsevol moviment que puguis fer, a més Nintendo planeja oferir tot el seu repertori de clàssics via Internet.PS3Ès la consola més poderosa de la nova generació, però això no garanteix l’èxit: recordem que  la generació passada la Xbox no va poder guanyar al líder Sony i el seu PS2. Sony conta amb un infinit nombre de jocs i companyies que els donen suport, tot això els fa l’enemic a vèncer en aquesta guerra. El PS3 amb un preu 499 euros, malgrat ser la versió econòmica, és bastant elevat per al públic en general, però això no preocupa molt a Sony ja que en la preventa es van acabar els equips en només un dia.