desembre, 2008

Un institut al servei de l’alumne i del poble, i viceversa

Era un dia qualsevol a la tarda que feia molt de fred i em van trucar per telèfon des de l’Institut. Em varen demanar que fes quatre línies per a la nostra revista, però vaig quedar-me glaçat per una altra cosa totalment relacionada.Només feia un parell d’hores que repassava articles antics de tot tipus del nostre poble i en un moment donat se’m va obrir la pàgina d’una editorial de la revista Montgròs  (una bona publicació en un temps concret ). L’escrit el vaig haver de tornar a llegir, tot i que això no ho faig sovint, perquè aquells temps els vaig viure intensament.Era  La reforma a l’IES Can Puig. El nou Ensenyament Secundari signat per Lluís Alonso, l’estiu del 1989. Ja definia les línies d’aprenentatge, la motivació, els valors que necessitaven tots els alumnes, però a més a més volia un Institut no tancat en la burocràcia sinó al servei de l’alumne, i un professor que no és un jutge sinó un acompanyant qualificat en el procés d’aprenentatge. Han passat vint anys i estem aprovant una nova llei d’educació. Voldria que això fos positiu per al país. Els joves que em trobo per arreu sempre em parlen de Can Puig, del que fan i del seu futur.I cinquanta números d’Al Peu de la lletra: tota una experiència educativa per a generacions iniciada pel professor Josep Fernández. Per molts anys!