Va haver-hi un temps on Còrdova, envoltada de muralles, va ser bressol cultural i científic del seu temps.

Personatges que ven fer-la, històricament, inmortal, passejaven pels seus carrers, sinagogues, mercats i mesquites.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/5HqXdTxnEnM" width="425" height="350" wmode="transparent" /] 

El califa Abd al-Rahman III seguint la tradició oriental, segons la qual cada monarca construïa com a símbol de prestigi la seva pròpia residència palatina, decidí fundar en 936 la ciutat àulica de Medina al-Zahra. Per a tal fi escollí, a pocs kilòmetres de Còrdova, una suau pendent del paisatge que li va permetre organitzar el recinte emmurallat en tres terrasses. En elles hi disposà les residències palatines, salons de recepció com el denominat Saló Ric, banys, mesquita congregacional, casa de la moneda, tallers califals, jardins i parc zoològic. Aquestes obres foren completades per Al-Hakam II, encara que el seu esplendor fou efímer acabant amb la ciutat les primeres revoltes de 1010 que donaren lloc a la caiguda del califat.

La llegenda diu que ho va fer per amor a la seva favorita:

“Caurà la neu per a tú, Azahara, el meu amor farà que nevi”- va dir Abderramàn III a la seva dona favorita. I va plantar ametllers a Yebel al arús (Serra Morena), guarnint-la de blanc com una núvia.

[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/RDXCSEygUdo" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Fonts: vikipèdia i youtube.