AMB RONCA VEU
Com que no menjo per la fam que tinc,
com que no calmo la gran set que tinc,
com que no sé de canviar el meu crit
en mena de vianda,
pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me.
Tremolo, fosc, de les arrels a les fulles
i m’omplo d’enyorança turmentada
i em perdo molt endintre del gran bosc
ple de barrancs
i sóc el gall salvatge:
m’exalto de nit quan les estrelles vacil·len,
amb ronca veu anuncio l’aurora,
tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales,
i m’estarrufo collinflant i danso,
tot i saber que em guaiten els ulls del caçador.
crec que aixo no rutlla pero espero que s’animi…
bueno en definintiva crec que aquets poemes requereixen el seu tems per a pensar-los, i analitzar-los tranquliament
La primer impressio que he tingut es de l’escritor em sembla que n’havia llegit algun poema d’un tal juan vinyoli no se si es el mateix pero espero que si i no equivocarme, i també pot tenir alguna relacio d’alguna estada a santa coloma de farners nose si es veritat pero crec que alguna cosa la ha tingut en aquest municipi
De l’altre poeta L’estellés, d’aquet n’he llegit molts (4 0 5) 🙂 si es el seu nomes vicent llavors aquet es valencia a part d’aixo per a mi, es un gran poeta i es mereix el seu reconaixement
hola!
Realment m’ha costat decidir-me en quin poema comentar, i finalment m’ha agradat aquest.
m’ha agradat la manera com el poeta expresa els seus sentiments, aquest sentiment de tristesa,
d’insatisfacció, anyorança… com si no fos feliç, suposu que està relacionat amb l’amor
(és la impressió que em dona), compara aquest buit que te a dins amb la seva pèrdua dins un bosc ple
de barrancs, es compara amb un gall salvatge que pot ser caçat per un caçador, vulguent expresar
que està tant dèbil, que en qualsevol moment aquest sentiment de tristesa el pot vèncer.
(no m’agrada gaire fer comentaris, no es el meu fort..tot hi que trobo que la idea dels blogs és molt
interessant, però bé, almenys ho he intentat no? 🙂
Crec que de tots els poemes que surten en aquest bloc es dels que més val la pena. Estic d’acord amb en Joel de que per analitzar-los bé cal molt de temps.
bueno xavi això s’anima poc però s’anima.
respectes els poemes els veig bons i alguns molt bons, però hi ha un autor mallorquí que es diu Valentí Puig escriu poesia, encara que no sigui el seu punt fort a rebut com a mínim un premi, el premi Sant Joan de narrativa crec que el 2006 i no en descarto que en pugui tenir més. Referent als poemes hi han alguns que m’agraden molt a més em sento identificat, en tot cas, et deixaria un aqui penjat xk si vols el penja ho fagis
Puuf… Son tots tan llargs, yo aixó no m’ho aprendré mai! Aquest es…, m’agrada…
No se que més posar… Quin animal se suposa que es el protagonista d’aquest poema?
Bones Xavi!
Ara que tinc una estona m’he dedicat a llegir-me els poemes que encara no m’havia llegit, i de pas tafanejar els comentaris…
La veritat es que tots els poemes són bons, però si he de ser sincera no comento en aquest perquè sigui el que mès m’ha agradat, sinò perquè em penso que el meu germà no se la llegit pas el poema, perquè si està preguntant quin animal és… (Sergio, léetelo otra vez, anda!)
Doncs res que ens veiem demà per l’institut i divendres a classe…
[[Lena]]