A segon de batxillerat hem fet un exercici d’acostament a l’exposició que visitarem el dia 13 de desembre a la Fundació Miró. Un acostament estrany, perquè encara no l’hem vista. Hem accedit, això sí, al dossier que ens han enviat, el qual consta d’una introducció i tot d’imatges d’artistes com el mateix Miró, Picasso, Freud, Magritte, Klein, Bacon, Giacometti, Derain o Tàpies.El cas és que cadascú de nosaltres ha procurat fer un autoretrat que parteix de les mateixes bases que l’exposició, però traslladades al discurs escrit. Les (auto)descripcions no responen a l’estímul visual sinó a la percepció i les emocions que ens evoca la nostra pròpia imatge. Hem fet autoretrats que parlen entre línies, que posen al descobert allò de nosaltres que no es veu a simple vista; autoretrats esquemàtics, distorsionadors o simbòlics que són “al límit de deixar de ser-ho” i situen en un primer pla tot allò irracional i inconscient que també forma part de nosaltres. Ja en farem un tast.