CAP A LES DEUS
Sigues fidel
a les petites coses;
no t’és donat volar
sobre el callat abisme.
Pel fràgil pont suspès
del cant humil assaja
l’incert, boirós camí
d’aquesta a l’altra vora.
Caduques flors al prat,
un raig de sol efímer,
són ara talismans
que tot ho transfiguren.
Les portes del ponent
de bat a bat se t’obren;
per elles, riu amunt,
cap a les deus penetres.
Indesxifrables són
els signes que il·luminen;
el cant humil, però,
sovint els interpreta.
Hola Xavi,
Bé, he escollit aquest poema perquè es força curiós, i reconec que m’ha costat força entendre’l, però crec que finalment ho he aconseguit.
El primer paràgraf em penso que fa referència a que la vida està composta per petites coses, de petites alegries que li donen aquell sabor que fa que la vulguis gaudir,fins i tot crec que té un punt de “carpe diem”. A més, utilitza la metàfora del pont, i de la vorera per explicar que si vols alguna cosa la pots aconseguir de forma humil.
Amb el segon paràgaf ja he tingut problemes. Al final m’he decidit per un significat; crec que els talismans que esmenta(les fulles caduques dels arbres i el raig) són coses que a primera vista no tenen importància però que li donen un toc que canvia l’escena, que transforma el paisatge. Amb això tornem a la idea del primer paràgraf, coses petites però rellevants.
A més, totes aquestes coses, s’han de fer de forma humil, segons el ùltim paràgraf, quan diu que les coses més importants són difícils de entendre però que factors humils poden interpretar-les.
Hola Xavi.
Ja que avui estic amb febre per casa, aprofito per a llegir uns quants poemes.
Finalment m’acabo de decidir per aquest. Un poema que no és molt llarg, però que et pot arribar a transmetre moltes coses, com la vida.
Com aquí diu, s’ha de ser fidel a les petites coses, als petits detalls, ja que com tots, poques vegades els i donem la importància que tenen i es que jo crec que les petites coses són les que veritablement ens fan feliços. I els hi hem de donar importància, perquè el camí de la vida no sempre és clar, com diu en el poema “l’incert, boirós camí” i aquests detalls, ens fan veure les coses diferents. Més endavant, ens ensenya que com unes flors caduques o un raig de llum ràpid són talismans que ho poden canviar tot, fins i tot la sort, que se’t pot presentar davant teu.
No sé si vaig gaire encaminada amb el significat del poema, però és lo que he pogut interpretar des del meu punt de vista.
Ens veiem(:
Hola Xavi!
Fa estona que estic, aquí el blog, llegint alguns poemes. Al final m’he decidit per
aquest, de Vinyoli. L’he trobat interessant ja que és fàcil de llegir i te un vocabulari força
entenador, almenys per a mi. Com explica el poema, les coses petites, sense importància
són les que ens fan feliç. El petits moments de la vida que en’s oblidem molt
fàcilment, són aquelles que ens fan relament feliços. Per això al primer paràgraf del
poema diu que em de ser fidels a les petites coses, i crec que té molta raò.
Al segon paràgraf ens diu que totes aquestes coses petites, a vegades sense importància,
són les que ho poden transformar tot, “un raig de sol efímer”. I l’ultim paràgraf, per a
mi el més bonic, diu que les coses més difícils d’entendre, són les coses humils les
que només poden identificar-les.
Fins demà.