Després de llegir i comentar el mite de Tristany i Isolda detingudament, estem veient l’opera de Wagner, en concret, la versió de Daniel Barenboim del 2007.
Aquí hi ha l’enllaç del Teatro alla Scala: http://www.teatroallascala.org/it/stagioni/2007_2008/opera-e-balletto/01_tristano.html
Vinga, apa!
Bones Xavi!
Deixant els meus gustos a part (em refereixo als crits que fan aquella gent), aquesta versió de Tristany i Isolda no m’acaba d’agradar. Tenia una idea feta de l’ambient medieval del territori de Bretanya i m’havia fet a la idea com eren els personatges de l’obra. En aquesta versió els personatges no s’acaben d’adequar als que m’havia fet a la idea i els escenaris tampoc, suposo que és perquè un escenari de teatre no dona per més. Pel que fa al fil de la història, Barenboim tria els tres moments claus de l’obra, que és quan prenen el filtre, després quan els descobreixen mentre Tristany fa una visita nocturna, i el tercer que és la mort dels enamorats. Al tractar-se d’una opera suposo que aquest són els moments claus que tot director agafaria per representar aquesta obra en un escenari. Em refereixo que tot i que les vestimentes no s’adeqüen a l’època verdadera en que succeeix la història, el que vol transmetre és els sentiments dels dos enamorats i els efectes del beuratge. Per tant crec que en aquest sentit sí que “l’ha clavat”.
Records! Hahahaha!
Fins ara no havia comentat, esperant no ser la primera. Però, com sembla que ningú encara no ha comentat, doncs, començaré jo.
Pel que fa a l’òpera, mai no havia mirat cap (veure… n’he vistes. També he escoltat alguns fragments, però mirar ja és una altra cosa..). Crec que cal admirar el treball que suposa fer una òpera.
Pel que fa a l’òpera que hem vist, m’ha agradat força, encara que em quedo amb la sensació de no haver sabut apreciar tot el que significa, és a dir, tot allò que es pot comentar per la seva qualitat com a obra, ja que sóc del tot ignorant en aquest tema, i en la majoria.
El que més m’ha agradat ha estat la música instrumental, l’orquestra, juntament amb les veus del baríton i el baix. Pel que fa als actes em quedo amb l’últim, el desenllaç. Ha estat el fragment que més m’ha quedat gravat, sobretot quan Tristany escolta el vaixell d’Isolda (“Schiff, schiff Isolde…”) i el moment de la mort. Veritablement, hi ha hagut moments que em va fer patir, sobretot quan Tristany s’està morint i pressent que Isolda no arribarà a temps, aquells moments, amb Tristany com un home abatut, són durs.
Pel que fa a la comparació entre el llibre que hem llegit i la versió de Wagner, crec que el canvi més significatiu és que comença al vaixell quan ja Tristany ha aconseguit a Isolda. A partir d’aquí pots conèixer la història d’abans només pel que expliquen els personatges, en contrapossició amb el llibre on es narren els esdeveniments d’una manera linial. També, podem observar altres canvis, com ara que no apareixen alguns personatges com ara Isolda de blanques mans o Kaherdí, que fa que la història no pugui ésser de cap manera com la del llibre, per exemple el final. A més, es perd l’interès per la trama de lluites,gestes o fets heroics, hi ha poc protagonisme dels antagonistes…És la relació amorasa l’únic tema que ocupa tota l’obra. Es podria dir, que d’alguna manera el que es manté és només l’essència.
Una altra qüestió, encara que de poca importància, és el fet que els actors no concorden amb les descripcions del llibre, amb la imatge que, encara que amb les seves diferències, tots tenim dels personatges. Però, és força evident que el número de persones amb les grans qualitats d’aquests cantants/actors al món és força reduït, per tant no es busca l’aparença sinó la qualitat.
Bé, doncs, fins aquí el meu comentari. Espero que algú més comenti, i si pot ser puguem intercanviar opinions.