ÀNGEL GUIMERÀ (1845-1924)
La biografia dels autors sol ser rellevant per entendre la seva producció artística, però en el cas de Guimerà és especialment significativa.
Va néixer a Santa Cruz de Tenerife, de pare canari i mare catalana. Els seus pares no es casaren religiosament fins que ell hagué nascut, de manera que fou inscrit com a fill de pares desconeguts. Això l’obsessionà fins als límits de falsejar la data del seu naixement. Va viure la primera infantesa a les Illes Canàries i va aprendre el català a partir dels vuit anys, quan la família es traslladà a Catalunya, per la qual cosa se sentia com un pervingut i es va mostrar sempre especialment sensible a les injustícies i al món dels marginats. Va patir un gran fracàs amorós a l’adolescència amb una noia del Vendrell que no el va correspondre. Això el marcà durant tota la vida, ja que sembla que no tornà a intentar cap més relació sentimental. Volcà tota la seva estimació en la mare i gestionà la frustració amb tota una idealització de la dona.
Començà la seva vida literària en castellà, però a partir de 1870 es féu conèixer en català pels seus articles periodístics i pel seu famós i premiat vessant de poeta als Jocs Florals. Però, de tota manera, el que el va consagrar va ser la faceta de dramaturg, i no sols a Catalunya, sinó a Espanya i a molts indrets d’Europa (pensem que el compositor Eugene d’Albert va fer una versió en alemany, molt popular encara avui, de Terra baixa: Tiefland).
D’altra banda, es va significar políticament com a catalanista i conservador convençut. El seu enorme i creixent prestigi el va fer figurar a la primera fila del moviment polític nacionalista. A finals del segle xix esdevingué un dels oradors i homes públics més notoris del país. Malgrat això, es mostrà sempre reaci a la reforma gramatical que dugué a terme l’Institut d’Estudis Catalans i era partidari de l’ortografia prefabriana.
De la mateixa manera que en poesia optà pel romanticisme, quan va començar a escriure teatre –a partir dels 34 anys– s’adscrigué a aquesta estètica, malgrat que ja estava passada de moda als escenaris europeus. Les seves primeres obres són tragèdies romàntiques (1879-1890), per exemple, Mar i cel (1888) o Rei i monjo (1890). Hi recrea ambients passats, de vegades medievals, amb un aire de llegenda, amb personatges impactants i escriptura en versos decasíl·labs.
Però, des del primer moment, i pel fet d’haver arribat tan tard al gènere teatral, mostrà una inseguretat que l’incitava a la renovació, a la incorporació de noves formes, bo i prenent sempre com a base un punt de vista i uns arguments passionals. A partir de 1890 i fins a 1900, va cultivar el drama realista, en prosa, tot centrant-se en problemes de la història contemporània i deixant en un segon pla l’interès per la història passada. Aquesta és l’etapa de màxima plenitud de l’autor. Hi destaquen En Pólvora (1893) i la trilogia Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900).
En Pólvora tracta la qüestió anarquista, però des d’un punt de vista que no deixa de banda les concepcions romàntiques, amb tocs costumistes, ja que hi denuncia la violència i l’esclavitud del treball, però apel·la a solucions que predicaven la bondat, sense plantejar-se anàlisis més crítiques o rigoroses dels problemes historicosocials de la seva època.
D’altra banda, la trilogia està formada per obres que estan construïdes amb una tècnica similar. Després d’exposar un plantejament, cada una es condensa fins a arribar en el tercer acte a l’explosió dels conflictes acumulats. Els herois, caracteritzats molt hàbilment, encarnen en unes passions individuals tot un seguit de violències col·lectives, que després del tercer acte provoquen inexorablement la mort d’un dels personatges en pugna (dos a La filla del mar).
Els tres drames plantegen “un problema de possessió amorosa”, materialitzat en un triangle amorós, que arriba, progressivament, a una situació límit que provoca el desenllaç: possessió de la dona per un dels homes que la desitgen a Maria Rosa i a Terra baixa; possessió de l’home a La filla del mar. Aquest conflicte, a més, en porta d’altres. Així, a Terra baixa hi ha el de la possessió econòmica i, a La filla del mar, ultra el conflicte amorós, un de provocat per la discriminació econòmica i racial envers la protagonista, noia humil que tothom creu filla de “moros”.
Podem descobrir en aquestes obres un seguit de constants que sorgeixen de les vicissituds biogràfiques comentades més amunt:
1. La seva qualitat de fill “natural” està relacionada amb el fet que alguns dels seus personatges principals tenen la taca d’haver nascut d’una manera que les convencions socials consideren irregular: la Marta de Terra baixa o l’Àgata de La filla del mar.
2. La qualitat de pervingut no sols el portà a accentuar la seva catalanitat com a nacionalista militant, sinó que li creà un “complex de mestissatge” que resta ben explícit en la seva obra: amb tot de personatges desarrelats que busquen desesperadament la integració.
3. El fracàs amorós a l’adolescència i la idealització de la figura de la dona es materialitza en el fet que els seus personatges més ben caracteritzats i de més intensitat dramàtica són els femenins.
Però hi ha altres aspectes, sense vinculació biogràfica, que marquen la seva producció teatral. Ens referim a la seva concepció del món. Guimerà parteix de la bondat natural de l’home i de l’efecte corruptor de la civilització. D’aquí que sigui difícil de trobar personatges intrínsecament malvats en el seu teatre, i que més aviat presenti personatges equivocats que mereixen més compassió que càstig. La muntanya és el lloc incontaminat on la humanitat, en contacte amb la natura, manté la seva bondat primitiva; la plana, amb les ciutats i els pobles, degrada moralment. Aquesta concepció es resumeix en dos símbols, que Terra baixa expressa clarament: la terra alta –la de Manelic– i la terra baixa –la de Sebastià. Es tracta dels mites de l’Arcàdia i de Babel.
Per últim, entre 1900 i 1911, Guimerà entrà en una etapa de vacil·lacions. Va assajar el drama burgès, tornà a la tragèdia romàntica i al drama realista, escriví un melodrama i diverses peces influïdes pel Modernisme. No estrenà cap obra entre 1911 i 1917, i a partir de llavors, fins a la mort, va presentar nous textos que ja no aporten cap novetat.
En definitiva, però, el que provoca que l’obra de Guimerà sigui encara vigent i sigui universal és el fet que planteja una reflexió sobre la condició humana, sobre les emocions i els sentiments inherents a la naturalesa humana, independentment del moment històric o del context geogràfic en què apareguin escenificats. Els temes són clàssics i traspassen fronteres: l’amor, la violència, el bé i el mal, les lluites econòmiques i de poder (la possessió), els conflictes entre els ideals i la pragmàtica, les tensions entre l’home i la dona.
Abans d’acabar, caldria destacar que Guimerà fa servir una gran quantitat de símbols que tenen una llarga tradició en moltes cultures, a Terra baixa trobem, per exemple: la llum, la sang, el fang, el llop-la cabra-el pastor, baix-alt, el ganivet o les monedes.
Hola!
Decideixo comentar després d’haver-me llegit el llibre i haver vist els vídeos, (per cert no em deixa veure el cartell).
Pel que fa al llibre, la veritat que després de la primera llegida doncs no em va resultar gaire atractiu, no obstant havent fent aquesta segona on m’he anat fixant en els símbols que ens vas comentar i anar buscant interpretacions possibles doncs m’ha anat semblant més interessant.
Pel que fa als símbols, el que més clar veig és el contrast entre la terra alta on tot és idíl•lic, pur, natural, suposo que la sang també fa referència a això, ja que la Marta sagna i llavors decideixen anar-se’n a la terra alta. El personatge d’en Manelic també representaria la terra alta i el pastor que acaba amb el llop (tant el de la terra alta, l’animal, com el de la terra baixa, en Sebastià). Pel que fa a la terra baixa seria el poder corruptor, la maldat, els béns materials, també representat amb el duro, ja que és el capital, els diners, el bé material (en el llibre surt tacat de sang, potser perquè és propietat d’en Manelic), a més és donat a en Manelic pel Sebastià, que és el personatge que representa el llop, la maldat, la corrupció dins la terra baixa. Pel que fa a la Marta, suposo que representa el eix que uneix les dues parts, que és la cabra, ja que el pastor (Manelic) és la persona que posseeix a la cabra (la Marta, ja que són marit i mujer) i el llop la vol aconseguir (en Sebastià).
Pel que fa als vídeos, el primer el relaciono clarament amb les darreres escenes del llibre, ja que el llop és ofegat pel pastor igualment com ho és en Sebastià en mans d’en Manelic, és la mort del personatge que representa la malícia i l’opressió en mans de l’heroi que dóna la llibertat i la tranquil•litat a un seguit de personatges, en el cas del vídeo les ovelles, en el cas del llibre a la Marta, i d’alguna manera a la resta de personatges. Respecte a l’òpera, el fet que estigui en alemany fa que no m’hagi assabentat de res, suposo que és un diàleg entre les germanes Perdigons i la Marta, personalment mentre llegia el llibre, no m’imaginava els personatges tal i com els han representat en aquesta òpera.
Cal dir, que també he trobat molta relació entre la vida de Àngel Guimerà i “Terra Baixa”, sobretot pel tema que la Marta té un passat una mica obscur, no se sap ben bé d’on prové i quins són els seus pares, és una noia de fora, etc. També el factor amorós al que li dóna molta importància Guimerà igualment que li dóna al personatge femení, etc.
Crec que ja pararé d’escriure, a veure que tal és l’obra que veurem el pròxim 28 d’abril.
Vagi bé.
Abans de llegir-me el llibre de Terra Baixa d’Àngel Guimerà havia escoltat opinions de tots tipus: que no valia res, que era impressionant, que no feia emocionar ni sentir… Per això mateix, en el moment que vaig acabar de llegir-me la novel•la vaig descobrir perquè les opinions eren tan diverses. Primer perquè si que era un llibre impressionant però havíem de llegir-lo amb força i amb ganes per veure tots els contrast que realitza aquest escriptor i totes les relacions amb la seva vida privada.
El que més m’ha sorprès és el contrast entre la Terra alta: pura, lloc a prop de Déu, on la gent és generosa, noble i forta, la representació del paradís incontaminat, i la Terra baixa: degenerada, lloc de egoismes, crueltats, on la gent és pervertida, la representació de la degradació moral i la decadència econòmica. Aquest contrast em va impactar per la forma que tenia ell de veure el món ja que les persones no podrien mai arribar a pensar que la Terra baixa on viuen la majoria de població es considera com ho feia Guimerà.
Ho últim que vull destacar és la visió que tenia Guimerà sobre els homes, és a dir que l’home és bo per la naturalesa però la societat civilitzada és qui el corromp. Això, desmunta tot un pensament que diu que les persones civilitzades són millors persones ja que aquí diu ho contrari diu que l’home és millor quan és un ésser primitiu i ingenu.
Després de la lectura del llibre, haig de dir que al principi no em va agradar massa, però a mesura que anava avançant en la història i després de saber alguns aspectes importants de la vida d’Àngel Guimerà la vaig anar entenent millor.
Per una banda em vaig adonar de que els fets que l’havien marcat més durant la seva vida estaven tots reflectits a la història: un d’ells és que la Marta està representada com una noia amb un passat dubtós, està considerada filla d’uns desconeguts, no sap del cert qui són realment els seus pares; de la mateixa manera que l’autor de l’obra, que sempre es va considerar fill de pares desconeguts.
Un altre seria el fet que l’autor sempre es va considerar un pervingut i intentava arrelar-se a Catalunya com fos fa que també hi hagi un personatge que intenta adaptar-se i entendre la forma de vida de la Terra Baixa, hi intenta encaixar.
Àngel Guimerà també utilitzava molts símbols, que van apareixent al llarg de tota la obra. El que he vist més clarament ha estat el contrast entre la Terra Baixa i la Terra Alta. A la Terra Baixa hi impera la llei de la propietat, de l’amo, és una terra degenerada, plena d’egoisme i crueltats… En canvi, la Terra Alta és un lloc pur, incontaminat, on la gent és generosa i noble…
També he vist el símbol de la llum, que podria representar el coneixement, o el símbol de la sang.
També he trobat el símbol del llop –cabra -pastor. Penso que el llop pot ser Sebastià, que vol atrapar a la cabra que seria la Marta. El pastor seria Manelic, ja que és qui posseeix a la Marta i qui la protegeix del llop.
Pel que fa als vídeos crec que el primer representa el tros final de l’obra: el pastor mata al llop, igual com passa a l’obra, que en Sebastià és vençut per en Manelic.
El segon vídeo crec que representa una conversa entre algunes de les Perdigoneres i la Marta.
Fins demà:)
És important veure que tot el que va passar l’Angel Guimerà durant la seva vida ho reflecteix en les seves obres. Les seves obsessions es troben a les obres. A Terra Baixa trobem el complexe de mestissatge. En Manelic un novingut que vol adaptar-se, però li costà ja que la civilització de la ciutat està perturbada, és la Terra Baixa. La Terra Baixa és la terra dels egoïsmes, de la maldat, de la possessió. I la societat d’aquesta terra perturba als novinguts, en aquest cas en Manelic que arriba de la muntanya un lloc natural, pur, bondadós i humà on es viu tranquilament, amb el que és necessari i útil per l’home. També es pot veure tant a la Marta com a la Nuria que no són fills que nasquessin de la manera més correcte, la Marta té uns infantesa pol·lèmica i la de la Núria es força desconeguda. La possessió de la societat perturabada de la Terra Baixa s’observa amb el Sebastià que vol posseir la Marta i que la manipula i enganya per aconseguir-ho. M’agrada molt el final de l’obra tot i que el Sebastià penso que és més una persona amb una vida tèrvola i mal encaminada que no pas un home amb predisposició de fer el mal, ja que la honradesa, la naturalitat, la bondat s’imposin sobre la maldat, la posessió i l’opressió veient-se reflectit en el fet que el Manelic escanya a ne’n Sebastià fins a la mort, com passa amb el llop, que l’element perturbador mor. També es troben altres símbols a l’obra com el de la sang que simbolitza la unió. La Marta necessita ser maltractada per veure que és important per el Sebastià i fins i tot la Marta arriba a demanar a ne’n Manelic que la maltracti, això també és un altre element que demostra que la societat és perturbadora, perquè la Marta ha adquirit aquest fet com habitual per sentir-se bé quan el maltractament és molt negatiu.
Que vagi bé! Fins demà!
Hola Xavi!
Ja fa vastant que varem llegir el llibre i com sempre faig les coses tard…
El llibre no em va agradar gaire de bon principi perquè tots els personatges van parlant i costa agafarse a la trama. He de dir que després mel vaig llegir en un moment. Per la meva forma d’interpretar el llibre crec que es evident que està tant valorat en la literatura catalana per la manera amb que Àngel Guimerà, gràcies a la història, ha aplicat els contrsastos entre la terra alta i la terra baixa. He pogut comprovar el que vas explicar a classe, del fet que en l’obra es reflecteixen els fets i aspectes més trascendents de la seva vida.
Per acabar bull puntualitzar això que ha escrit l’Angela de el fet que l’home es bo per naturaleza i que la societat el corromp. Això sembla més de Rousseau, però estic totalment d’acord. Un exemple seria que en Manelic abans de baixar de la terra alta era ingènu, com atolondrat, i una vegada a la terra baixa la perd a base del que li succeeix a la història.
Ens veiem ;P
Bones!
Sento el retard en pasar per aquí!
En primer lloc diré que m’ha agradat força l’obra que estem tractant, potser és degut al fet que el teatre es llegeix molt fácilment o també pot ser degut gràcies a tota la informació que ens has pasat sobre la vida i l’obra d’Àngel Guimerà.
He sapigut plasmar molt bé els coceptes de Guimerà amb la seva obra de Terra Baixa. Els trets básics que el caracteritzen per ser un pervingut de Catalunya, per haver nascut abans del matrimoni dels seus pares i pel seu fracás amorós que el va portar a exaltar la figura de la seva mare, la figura de la dona.
Aquests conceptes els podem relacionar amb el Manelic que prové d’una terra alta, amb la Marta per ser una “granoteta nascuda del fang” i finalment amb el triangle amorós de l’obra, Marta-Manelic-Sebastià.
Pel que fa als vídeos, el primer crec que está vinculat al final del drama de Guimerà, quan en Manelic ofega a en Sebastià, és a dir, quan mata o venç al llop. El segon vídeo podria anar relacionat amb les perdigones, que tot ho volen saber, i la Marta.
Malgrat que aquí no es pugui veure el cartell, l’he buscat per la cartellera del teatre Romea. Apareix la cara d’un home de pell fosca, prou identificable com a en Manelic, amb una mirada molt viva que pot despertar moltes curiositats del seu passat, de la terra alta.
I fins aquí les meves aportacions!
Fins la propera.