5 thoughts on “Per fi, un moment per a Vinyoli”

1. Glòria 2 octubre 2008 at 16:17

   Hola!
   Xavi,ha estat una bona idea això de fer aquest blog. M’he llegit tots els poemes i estan tots molt bé.
   Aquest és el que més m’ha agradat,perque penso que descriu molt bé els arbres. Es com si els describis pensant que estan vius i que tenen sentiments, a part de que ho expressa molt bé.
   També m’he mirat els vídeos i són bastant interesants, ja que no havia escoltat mai aquest tipus de música.
   Bé, ja seguiré passant!
   Fins la pròxima!
2. Judith Miró 1batx A 2 octubre 2008 at 21:30

   Aquí ens trobem amb un poema (Errant a la ventura voltant a la felicitat) que ens parla de les coses bones, i les coses dolentes.

   Quan ens diu “errant a l’aventura pel vespre sinuós”, podem definir-ho com voltant a la felicitat pel vespre indefinit. “entre foc i ombres he posseït el cant” entre confusions, he pogut adquirir l’art de poder cantar “fill de foc i de ombres” fill de confusions “a recer de la nit” amb la protecció de la nit “el vent de la paraula se m’ha tornat un arbre”. “abocat a les ombres, arrelat a lo buit” que s’ha posat a les ombres, vinculat amb lo insignificant, el res “la claror dels estels, la quietud del vent” lo bonic, lo tranquil “fan tremolar totes les meves fulles”.

   En aquesta poesia, crec que el significat podria tenir relació amb que podem veure les coses bones i les coses dolentes perquè per exemple, el significat que té per a mi és que una persona està a l’interior d’un món negre, i vol sortir a la llum. I mentres, ens va explicant la seva experiència mentre volta intentant trobar la sortida. Fins que finalment troba un foradet per on pot veure quelcolm de l’altre cantó: La cançó. Llavors, en veure la llum, queda desconcertat, i entre lo bo i lo dolent, s’ha transformat en un arbre. Però aquest nou arbre que ara ha sortit a la llum, s’ha d’acostumar a lo bonic i lo tranquil. Que és lo que fa tremolar les seves fulles. Més endavant, resplandirà de llum.
3. Ylenia 1r Batx B 14 octubre 2008 at 20:46

   De nou aquí!

   Fa escasos dos minuts que he comentat en un altre poema, però esque m’he tornat a llegir aquest i em penso que es el que més m’agrada! (El segon, per això)
   Es que és un d’aquests poemes amb els que et pots imaginar una situació.
   Per mi aquesta situació seria la següent:
   “Una caminada per la vora del bosc, de nit, provablement sol/a, o amb aquella persona que estaríes disposat/da a passar la resta de la vida. Un al costat de l’altre, sense dir ni una sola paraula, escoltant, nomès, una cosa: el xiuxiueix del vent al passar entre les fulles dels arbres.”

   [[Lena]]
4. joelbxt 25 novembre 2008 at 17:15

   Ola companys vull deixa el següent el comentari número el tinc que recitar jo i això de tenir que recitar-lo em fa busca la informacio necessaria per, quan el reciti saber el que estic dient. Segurament hi haura gent que no l’importa el significat del poema però jo em vull sentir segur, i e trobat les definicions de certes paraules que no entenc.

   encís:Encanteri.Una persona o una cosa té encís si ens encisa. Els poetes parlen de l’encís de la primavera
   bres:(no le trobat a causa de no ser quin es la paraula que he de buscar ja que no le trobat)

   Algu de vosaltres em podria dir el que ens vol transmetre el poema es que soc incapaç de trobar-li

   gracies
5. Lorena González 1r BATX. A 4 desembre 2008 at 20:36

   Bones!
   Aquesta vegada passo per aquí per comentar un altre poema de Vinyoli, aquest cop parlo d’aturo la imatge pura.
   En efecte, és el poema que em toca recitar i n’estic orgullosa. L’he llegit ja uns quants cops i crec que aquesta vegada el poeta captura un moment determinat i el descriu, de fet, crec que el que vol tranmestre és la presència de les coses bones sempre i quant les sapiguem aprofitar com tal.

   Fins la propera!
   una abraçada.

   Lorena