EL PRIMER ESTEL
Al fons de tot es dreça una muntanya
prometedora, el dia ja finit.
És bo no tenir sempre el que volem
i bastir una cabana d’esperances:
així, per l’entrellum, el primer estel
fulgura net, silenciós incita,
sense fer mal, a un goig que no turmenta
que sigui breu; sabem que en esvanir-se
serà tot lluminària el firmament.
No em puc, doncs, plànyer de la meva sort;
aquí m’estic ple de pressentiment
d’una vida auroral sempre futura
que és ara sols nit clara sense vent.
sols nit clara sense vent.?
Bones!
He llegit tots els poemes i un dels que més m’ha agradat ha estat aquest, no sembla gaire complicat i no és molt llarg. Crec que el tema d’aquest poema és l’esperança, que és el sentiment fonamental per a que les persones puguem viure amb il·lusió els dies. Tal com expressa l’autor quan diu bastir una cabana d’esperances és important esperar, desitjar, intentar aconseguir coses, no sempre materials, per que el dia a dia sigui de més bon passar. Si ho tinguéssim tot seria simplement molt avorrit.
A vegades els plaers i les satisfaccions no tenen una durada gaire llarga com l’autor ens diu en el poema: un goig que no turmenta, que sigui breu, però hem de tenir clar que si tenim esperança podrem gaudir d’altres moments bons que vindran en un futur, és a dir que naixerà un altre dia i l’hem de començar amb il·lusió i ganes: m’estic ple de pressentiment d’una vida auroral sempre futura.
He escoltat les cançons i m’han semblat interessants, és un tipus de música que no havia escoltat mai.
Ja aniré passant!
Ei!
D’entre tots els poemes que hi han, me n’he llegit alguns, que no m’han convençut i no m’he sabut capaç de trobar-hi el significat i quan he arribat aquest, m’ agradat. És bonic i interessant. En aquest si que l’he sabut entendre i si vaig ben encaminada, és bonic. Diria que parla de que no tot el que volem es pot fer realitat i que tot el que arriba en un moment determinat, dura poc i s’esvaeix. Que dintre nostre sempre hi queda aquella espurna que fa que en vulguem més i no potser, per això al final diu “aquí m’estic ple de pressentiment d’una vida auroral sempre futura” que d’aquests moments, n’hi hauran d’altres i que també s’hauran d’esperar amb la mateixa intensitat que els aprofites.
ja m’hi tornaré a passar!
Hola Xavier! m’he estat mirant tots els poemes i de moment aquest és el que s’adiu més als meus gustos ( se que tu diràs: quins gustos ha de tenir l’Alex? jaja), per varis motius, un d’ells és per que la meva xicota es diu Estel. Tampoc és que sigui gaire llarg, que això a mi ja m’agrada, però per el que és ja està bé. Doncs res més, que la pàgina està molt bé i estaré a l’espera de noves coses en ella! que vagi bé! Adéu!
Comento un altre vegada perquè aquest poema també m’ha agradat una mica i m’ha trasmés alguna cosa. A mi hem dona la sensació de que no és bo tenir tot el que volem perquè si no la vida seria avorrida, senzilla i no tindríem valors principals com el de lluitar per alguna cosa que vols. Tenir esperança és molt important quan vols aconseguir alguna cosa que t’importa realment i per això m’ha agradat. I si tens aquest pensament podràs aconseguir el que vols.
Hola Xavi!
He llegit gairebé tots els poemes i aquest és el que m’ha agradat més perquè és senzill, interessant i fàcil d’interpretar, la qual cosa fa que entenguis perfectament al poeta. El poema parla sobre l’esperança que tenim les persones en aconseguir el que volem, però no és bo tenir tot el que volem perquè si fos així, la vida seria molt aburrida i no tindria cap sentit. El poeta compara un estel amb l’espurna silenciosa que tenim al nostre interior i ens incita a aconseguir el nostre objectiu.
Bones Xavi!
he llegit aquest poema, i és el que més m’agrada de tots. perquè no es molt llarg, entenc el que ens vol transmetre l’autor amb aquest poema,és molt senzill i entenedor, ell el que vol és que sempre tinguem esperança en la nostra vida, per a tenir il·lusió.
aquest poema ens diu que no podem tenir tot el que volem , peró hi ha la esperança que si t’interessa en realitat i t’ho proposes el podràs aconseguir per a mi aquest poema em transmet axió.
Hola Xavi!:)
M’he llegit tots els poemes, però sincerament, en cai tots hi han parts que no he entés, per això e decidit comenar sobre aquest, ja que l’he trobat fàcil d’entendre i crec que hi he trobat el significat. L’estel representa l’esperança, la il·lusió per les coses, cosa esencial en la vida, ens intena transmetre que si t’ho proposes i tens eperança padràs aconseguir el que et proposes. Pensá que sempre hi ha alguna cosa positiva en tot, si tens aquest pensament, la vida et serà molt millor.
Aquest a sigut el poema que més coses m’ha transmés.
Un petó Xavi.:)
Hola Xavi!
He tornat a llegir tots els poemes i crec que aquest és el millor. Perquè estic d’acord en que si una persona ho te tot, i que no lluita per tenir el que vol no te principis ni ideals. Penso que si t’ho treballes, amb esforç et sentirà bé si a la fi ho aconsegueixes. També et sentirà molt més bé si has tingut esperançes dia rere dia i il·lusió per el que sents. Gràcies a l’esperança gent amb aspiracions aconsegueix fer més curta l’espera. Per la meva manera de veure el poema l’autor dessitja una vida futura i amb esperança, i ke no la bol deixar tota a l’atzar o sort.
Cuidat Crack!=P