PEL CAMÍ DELS MESOS DE L’ANY (fragment)
Entre ser poeta o simplement viure, hi ha una bella possibilitat, que és viure poèticament. Això és el que procuro des que vaig decidir no sojornar definitivament enlloc i fer de caminant.[…] Parteixo, doncs, altra vegada i novament em trobo recorrent els viaranys que duen als meus boscos. Alzinars beneïts!, rouredes estimades!, laberint pur on es filaven els meus somnis! Juliol, agost, déus llenyataires, colpeixen, encara avui, com sempre, alts arbres immortals, i jo escolto i em meravello sempre de la puresa dels cops de les destrals invisibles. Entre cop i cop sento només el crepitar feréstec del silenci mentre camino sota les branques de foc verd. […] Pel relisser que baixa des del trencat fins a la bocana del gorg, l’estiu, a poc a poc, es despenja. Lianes, selva de goig, quietuds meves! […] Amb aquests i altres pensaments volen els dies, i heus ací que tot d’una el vent d’aram de la tardor tremola sobre les muntanyes. Les ombres i teranyines del bosc ens criden ara amb més pura veu. Les fulles grogues vacil.len o ja encatifen els camins humits, vora torrents amagats al fons de les clotades. Castanya i gla són a l’abast com petits tresors, com talismans, com brases vegetals.
Hola!
Aquí deixo el meu comentari. He vist altres poesies i m’he mirat els videos però finalment he decidit comentar en aquest apartat.
M’ha agradat molt aquesta poesia escrita en prosa.
Representa com si el poeta anés per un camí i va observant els arbres dels boscos com canvien al pas del temps, encara que en aquest petit fragment solament explica el final de l’estiu i començament de la tardor quan les fulles dels arbres s’asequen .Crec que el poema sencer valdria la pena llegir-lo, ja hi miraré ,ja que he vist en la llista de blocs del marge dret que surt un enllaç per anar a una pàgina sobre Vinyoli.
És un poema molt interessant. De l’autor ja n’havia sentit a parlar.
I ara parlant del bloc, és molt útil que els professors tingueu un espai per penjar coses interessants i que els alumnes les poguem compartir amb vosaltres ;).
Ja m’anire passant i deixaré comentaris en poemes que trobi interessants.
Adéu.
Bones 😀
doncs jo també m’he decidit per aquest fragment de Vinyoli. He estat remenant una mica tot això i finalment m’he tancat en aquesta poesia en prosa, ja que és la que més m’ha inspirat!
M’agrada el fet de veure com expliquen un camí per la vida, en auqest cas passejant pel bosc, i trobant petits detalls magnifics de la natura… Veure i observar també una manera de reflexionar sobre les estacions i les coses positives d’aquestes.
Fins la propera.
Hola Xavi!
Per fi he pogut comentar en el blog. Ho faig en aquest poema de Vinyoli, escrit en prossa. M’he llegit altres poemes però m’he decidtit per aquest ja que ha estat el que he trobat més entenador. Crec, que els poemes escrits en prossa són interesants, curiosos i diferents dels que estem acostumats. M’he decidit per aquest poema ja que m’ha agradat molt que aquest home, Vinyoli, anés caminant pel bosc. M’ha agradat peruquè descriu detalladament el paisage del bosc i del pas del temps. En el poema es veu com van passant les estacions (estiu i tardor) i ell descriu els cambis que hi ha entre una estació i l’altre. Amb els adejectius que fa servir l’autor és molt fàcil imaginar-te el bosc que està descrivint. Quan m’he llegit el poema semblaba com si estigués jo passejant pel bosc.
Bé, a partir d’ara, espero comentar força sovint.
Fins demà
Núria.