8
Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
No podràs escriure els poemes
I callaràs tota la nit
Mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetlar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl·labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna prosperitat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això són banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
La meva opinió sobre aquest poema, és que tota l’estona ens està describint un quadre:
Estem en temps de la dictadura, i els poetes ja no poden escriure lliurement els poemes que volen; sino que s’han de cenyir a les normes del dictador.
Però existeixen aquells poetes rebels que tot i sabent-ho, escriuen la veu del poble (les seves reclamacions i els seus desitjos en contra de la dictadura) que en forma de poema, va amagat amb segones. No s’expressa 100% clarament.
El poeta i el poema que ha creat, i els que va creant, són els únics que expressen els seus sentiments vertaders i majoritàriament els del poble, mentre aquest, el poble, dorm i viu tranquil obeïnt a la dictadura sense esforçar-se per canviar res: El poeta és l’únic que fa l’esforç per canviar el que hi ha al moment.
Però algun dia, la dictadura travessarà els seus moments difícils, que serà quan el poeta al moment just aprefitarà per dir la paraula justa que l’assumirà a unes conseqüències ja previstes que normalment no són molt bones. Però no per això el poeta recularà. El poeta segueix decidit, el camí que ha près.