CANÇÓ DE LA ROSA DE PAPER
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
Ella volia una rosa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Passaren hivern i estiu,
la primavera també,
també passà la tardor,
dies de pluja i vent.
I ella tenia la rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia,
però en el poble on visqué,
les mans del poble es passaven
una rosa de paper.
I circulava la rosa,
però molt secretament.
I de mà en mà s’hi passaven
una rosa de paper.
El poble creia altra volta
i ningú no va saber
què tenia aquella rosa,
una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’ajuntament
que fos cremada la rosa,
perquè allò ja estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
Hola!!
He decidit comentar a aquest poema, perquè no ser al llegir-lo m’ha agradat molt i trobo que està bé tot el poema en si. Tot i que és bastant llarg trobo que no el fet que un poema sigui llarg no pot agradar a la gent. Per el que posa al títol és una cançó però no n’havia senti mai a parlar, espero trobar la cançó i així poder escoltar-la. També penso que al ser un poema que és com una història que va repetint tota l’estona lu de la rosa de paper que podria fer més fàcil aprendre-te’l de memòria.
Pel que fa al poeta Estellés no n’havia sentit a parlar, però penso que si tots els altres poemes que ha fet s’assemblen aquest els buscaré i me’ls llegiré.
Bueno, jo ho deixo aquí, ja m’aniré passant de tant en tant.
Bé, he triat aquest poema perquè m’ha agradat el tema, i perquè fa pensar, almenys a mi. Penso que el més important no és la rosa de paper, sinó que té un doble sentit, en què la rosa seria com una mena de recordament de la noia, tal i com deien els grecs, una persona mai moria fins que el seu nom no estava a la memoria de ningú, doncs penso que aquesta rosa podria fer aquest significat, en què en tenir la rosa de paper a les mans, et fa pensar en aquella noia que la va fer.
Respecte el poeta, no sé qui és, no n’havia sentit mai a parlar. Tampoc és que llegeixi molts poemes.
Ja m’aniré passant de tan en tan.
Salud Xavi!
Ve, doncs comento aquesto poema perquè m’ha agradat força. La història aquesta de la rosa de paper té un punt, no sé curiós, ja que encara que l’ajuntament n’està fart de la història aquesta la rosa de paper segueix circulan, com per a mantenir viu el record de la noia que l’ha fet.
Sobre l’autor, confeso que es la primera vegada que en sento a parlar.
Molt bo el poema!
Hola!:)
Després de llegir-me tots els poemes, he decidit comentar en aquest perquè és el que més m’ha cridat l’atenció i més m’ha agradat.
Trobo que és un poema senzill i fàcil de llegir, però està molt ben escrit i la història que explica, d’una rosa de paper que anava passant per tot el poble, aguantant prohibicions i el pas del temps és molt bonica.
Una noia volia una rosa de paper i un dia va decidir fabricar-se-la ella mateixa.
Aquesta rosa, fins i tot després de la mort de la propietària segueix passant de mà en mà pels habitants del poble, secretament però amb força.
Crec que la rosa podria ser un símbol de resistència, o que pot significar el llegat que deixa la dona al poble on ha viscut tota la seva vida, un record que la gent sempre conservarà d’ella.
Wola xavi
Me llegit pocs poemes i cap dels que me lleguit si vols qe et digui la veritat no m’acaba de convencer. jajajaja pero aquest m’ha agradat força no els se analitzar gaire be pero per lu que jo he entes parla d’un vell amor i que a vegades amb una simple tonteria com pot ser una rosa de paper pot arribar a tenir tan de valor per la gent.
ja se que del estil que m’agraderia a mi no ni deuen haver. o sigui que tinguin una miqueta de grasia i fassin riure o que siguin una miqueta de paranoia pero m’agraderia molt trobar-ne un aixi, diferent dels tipics poemes.
Que vagi be ens veiem adeuuuuuuu
hi han moltes faltes segur. xdxd
Hola!
M’he llegit els poemes i de tots, aquest es el que més m’agradat.
no se ven bé sobre que parla pero crec que quan diuen la paraula rosa volen dir algun document u objecte que en aquella època estava prohibit que circules per la dictadura o alguna cosa semblant. Bueno i sobre l’autor no em sona gaire.
Ei Xavi!
He decidit comentar aquest poema d’Estellés perquè cada cop que em passo per aquí m’aturo a llegir-lo.
Crec que el que ens vol explicar Estellés en aquest poema es l’hitòria d’una dona que escribia poesia, és a dir que penso que aquesta “rosa” en realitat és la poesia. He arribat a aquesta conclusió ja que per una part està feta de paper (on s’escriu), i a més penso que la rosa sempre ha estat relacionada amb la literatura.
Aquesta dona, un dia mor, però sembla que ningú li doni importància a la persona, sinó que el que resta d’ella al món és aquella rosa, aquella poesia escrita en un troç de paper. I aquesta poesia va voltant pel poble es va fent popular, però sempre d’una manera secreta ja que pel que sembla en el temps que va ésser escrita la llibertat d’expresió crec que era mínima. Quan l’ajuntament del poble ho descobreix intenta eliminar-la perquè no influexi als seus habitants, però aquests amaguen la rosa, amaguen aquella manera d’expressió, per que no es perdi, per que continui voltant aquella rosa, aquella poesia, encara que per injustícies de la vida estigui prohibida.
Crec que el què ens vol ensenyar és que encara que prohibexin la llibertat d’expresió, nosaltres podem continuar exprensant-nos, que si realment volem que alguna cosa no es perdi, no es perdrà.
No sé si aquesta manera de veure el poema és la més encertada però m’he arriscat a donar el meu punt de vista sobre aquest poema, que és el que compta (o això crec!).
Espero que aviat ens expliquis el que realment vol dir l’autor!;)
Vagi bé!