Aquí va una tria d’aforismes de Joan Fuster que estan molt relacionats amb els autoretrats:
Tots som una mica impostors: per exemple, quan diem “jo”
Dir “jo” és una redundància.
És imperdonable que sigues tu.
Sempre dius les mateixes coses. En definitiva, això és el que esperen de tu.
Només no som allò que ens proposem no ser.
Les meves contradiccions són les meves esperances.
M’espio, i així, de vegades, arribo a saber què faig.
Penso en tu: ¿no seràs una simple il·lusió òptica?
Només amb la mort t’alliberaràs de tu mateix. Resigna’t, doncs, a no ser lliure mai.
Ser jo és injust.Tinc dret a ser com sóc, ni que només siga perquè m’han parit així. I aquest és el problema, si tu tens la mateixa pretensió.
Fins a un cert punt, tota pintura és autoretrat. No és que m’agradi de dir “jo”, és que no tinc dret a parlar amb un altre pronom personal.
En art, la forma més justa de realisme és la caricatura.
Compara, i començaràs a entendre.
Tens un cos: aprofita’l, aprofita-te’n!
Amb una mica de sort, acabaràs creient que tu ets tu.
Som irrepetibles.Potser mai no som tan sincers com quan fingim ser sincers.
Té un punt de vista en el que una persona es desconfia de sí mateixa.
Tot i que nosaltres mateixos pensem que fem les coses bé sempre se’ns amaga algun error.
És interessant el seu punt de vista, i en molts aspectes opino que és cert.
A vegades hauríem de reflexionar en alguns d’aquests aspectes.
Eis!
Comento en aquest apartat, perquè des de que el vas penjar, ja fa bastant temps, vaig agafar una de les frases per posar-la al meu nick, i és que aquesta frase en qüestió em recorda a mi >, la veritat, que d’alguna manera em resumeix, ja que penso que no em conec, sona extrany però és així, més ben dit, sóc així.
Vagi bé!
Una abraçada.
Ei!
Comento aquí perquè els aforismes m’han cridat l’atenció.
M’ha agradat molt el que diu “M’espio, i així, de vegades, arribo a saber què faig.”, perquè trobo que té molta raó, ja que a vegades fem les coses sense pensar-les dos cops, i, tot i que crec que de tan en tan va bé actuar sense pensar, hauríem de parar-nos a mirar les conseqüències que pot portar.
Crec que aquests aforismes son uns bons punts per fer reflexionar i conèixer més sobre un mateix.
Que vagi bé!
Té un punt de vista de desconfiança sobre ell mateix.
a vegades ens pensem que ho fem tot bé i sempre tenim algun error!
i penso que la ultiuma frase puc estar reconeguda, una mica, perquè quan vols ser sincera tens que fingir que ho vols ser.
ueno aquest es el meu comentari.
Aquest cop em decanto per comentar en aquest apartat, que llegint-lo un parell de cops i entenent el significat de les frases et fa reflexionar bastant…
Crec que fins i tot pot ser una millor i bona manera per conèixe’s un mateix, com diem a llatí (nosce te ipsum).
“Amb una mica de sort, acabaràs creient que tu ets tu.”
Aquesta és la que m’ha agradat més, i es que llegint-la uns quants cops, te n’adones de que és veritat, no hi ha més.
Adéu!
Uff!
Acabo de veure que no a sortit la frase de la qual estava parlant, és la de “M’espio, i així, de vegades, arribo a saber què faig”
Ho sento 🙁
Vagi bé!