Tot plegat fa, sovint, que la convivència sigui difícil. I aquesta qüestió ens és fàcil d’identificar-la en situacions o posicions externes a nosaltres, però ens costa més reconèixer-la quan afecta a les nostres decisions i comportaments respecte als altres. He observat que en el nostre col·lectiu, el del professorat, es dona una convivència formal, poc creativa i participativa; en molts casos hom està gelós de la seva parcel·la, de la seva manera de fer, i sigui pel motiu que sigui li costa compartir i buscar complicitats amb els companys, i podria ser tan enriquidor!, en l’àmbit específic de la matèria, en com aconduir una classe, amb els materials que tenim a l’abast, sobre les dificultats o maneres de relació que ens han donat resultat amb la relació amb els alumnes, etc. Que ens passa? Em pregunto sovint. Ens fa por mostrar les nostres debilitats? Ens fa vergonya? Ja ho tenim tot resolt? Ens fa peresa la feina? Què m’han de dir de nou! El problema és senzill: els alumnes el que han de fer és estudiar més i a classe comportar-se “com Déu mana”. Soc del parer que tot és millorable i que l’experiència dels companys i companyes em pot ser un bon ajut en la meva tasca, i no em fa vergonya perquè sé que és una feina en la que cada dia tots podem aprendre de tots, dels companys i dels alumnes amb els que compartim la tasca d’aprenentatge. Sí, dic compartim perquè considero que tot i tenir, normalment, més coneixements concrets, el que podem fer és proposar, aconduir, orientar, posar a la seva disposició, però l’esforç i l’acció d’aprenentatge l’han de fer ells, i si la compartim segur que faran aportacions que per a nosaltres en molts casos també poden ser una font d’aprenentatge. I en aquest compartir crec que es basa una bona part de la bona convivència entre tots nosaltres. |
davant la vaga
Perquè hauríem de parlar de la vaga en aquest espai? Aquesta pregunta me l’he fet moltes vegades abans de posar negre sobre blanc aquesta reflexió i exposar-la a l’opinió d’altri. I ho faig en aquest sentit i fora del temps d’influència sobre les decisions personals. Com un exercici de reflexió.
El conseller d’educació, com representant del govern en aquesta matèria ha posat sobre la taula un document que s’ha elaborat com base de treball per a treballar i presentar al Parlament la llei d’educació de Catalunya.
Els representants sindicals han aixecat el crit a cel que és inadmissible, que sobre aquesta base no es pot negociar i que exigeixen la retirada del document, fonamentant-ho en qüestions si més no opinables i en qualsevol cas discutibles. I quan dic discutibles no em refereixo a si són encertades o no, vull dir que es poden discutir, el que crec que no es pot pretendre és imposar-les.
Potser per defecte, per estar immers en el programa de mediació i, de promoure el desenvolupament de les competències socials veig que sovint tenim poc en compte les habilitats que podríem concretar en pensaments per afrontar les diferents situacions.
Ens mostrem queixosos del poc recolzament que tenim en la nostra tasca per part de la societat en el seu conjunt, dels pares en particular i fins sovint per part del mateix Departament d’Educació, però em sembla que sovint i en aquest cas en particular, no apliquen el pensament causal per esbrinar la situació plantejada, no fem ús del pensament alternatiu per veure quines sortides o camins tenim a seguir i agafem una postura unidireccional i sovint sense retorn, no avaluem amb el pensament conseqüencial per mesurar els efectes de les nostres accions en els diferents àmbits d’influència i en especial en la postura educadora que se suposa que hem de mantenir, no fem el recés del pensament de perspectiva per esbrinar les raons de l’altre i veure amb quines raons ens fa la proposta i avaluar els seus aspectes positius (que segurament n’hi ha), i finalment poc que ens plantegem el pensament de mitjans-fins per analitzar si està al nostre abast, i amb les accions proposades, aconseguir els objectius plantejats.
Un altre aspecte a considerar i que no esgrunaré és el nivell moral de les nostres accions.
I ens hauríem de preguntar si a més de no dir mentides, es diu tota la veritat quan es fa la proposta d’accions contra la proposta del conseller i es concreten en la convocatòria de vaga.
Ens hauríem de preguntar si entre els nostres valors democràtics (suposats) i és el de respectar les normes establertes per la voluntat expressada democràticament a les urnes i que passa per respectar el rol de les institucions. (poders: Legislatiu, Executiu, Judicial) o bé ens hem de mantenir en una postura de reivindicació permanent i de rebuig fent pressió per aconseguir i/o impedir allò que no ens agradi.
Crec que si volem educar en valors, si volem una societat més justa i responsable hem d’actuar en conseqüència. No sé si equivocadament o no, jo no hauré anat a la vaga, perquè després de llegir-me el document no hi sé descobrir tantes maldats i sí que hi trobo alguna bondat que fa temps que crec que hauria d’incorporar el sistema educatiu del nostre país.
I a més perquè crec que no és el moment, considero que s’han de respectar els temps i les formes. Hi ha una proposta sobre la taula que si no ho he entès malament està oberta al diàleg i en qualsevol cas passarà pel Consell Escolar de Catalunya i haurà de passar al Parlament on els nostres representants polítics, escollits democràticament podran formular totes les propostes d’esmena que es considerin abans de la seva aprovació.
Crec sincerament que ens atribuïm un dret que ni en dret ni en temps ni en forma tenim.
espai de mediació
Una persona és tan gran com positiva és la seva actitud.
L’any passat vam incorporar el servei de mediació al nostre Centre. Un grup d’alumnes, mares i professors vam fer una formació específica per poder oferir aquest servei, i ho estem fent.
Què entenem per mediació i per quin motiu ens pot ser d’interès aquest servei al Centre?
Tots plegats formem part d’una col·lectivitat quin objectiu primer és la formació, que comporta instrucció (adquisició de coneixements) i educació (que fa referència a aprendre a anar pel món). Però on inevitablement es generen conflictes i, que hem de saber resoldre.
L’adquisició de coneixements és bàsica per preparar-nos a nivell científic i professional, però les persones som alguna cosa més que un expedient acadèmic, i la relació amb els altres és potser l’aspecte central de la nostra vida, relació on tenen molta importància els sentiments i la manera de manifestar-los.
Per aconseguir un bon nivell de benestar personal en aquesta relació amb els altres ens cal una bona preparació per saber-nos relacionar i solucionar les diferències i conflictes en que ens puguem trobar. No sempre és fàcil ni està al nostre abast solucionar un conflicte, perquè no només depèn de nosaltres; si ens trobem en aquesta situació és bo tenir prop nostre algunes persones que ens puguin ajudar a trobar la manera de resoldre aquest conflicte, aquestes persones són el que en diem mediadors.
Què és aquest saber anar pel món? Aquest saber relacionar-nos positivament amb els altres?
És tenir la capacitat d’escoltar, d’entendre a una altra persona i posar-nos en el seu lloc per veure de comprendre per què ha actuat d’una manera determinada, de preveure les conseqüències dels nostres actes, d’esbrinar les causes d’un problema, de veure que les situacions que ens podem trobar no són d’un sol color o planes (poden tenir molts matisos de color i diferents cares que ens cal descobrir abans de fer un judici), i en definitiva la capacitat de proposar-se objectius i de saber analitzar els recursos de què es disposa per assolir aquest objectiu, de saber convèncer els altres per tal que col·laborin per aconseguir-ho.
Tot això, i molt més, és saber anar pel món, però no n’hi ha prou, com dèiem abans sempre ens podem trobar en situacions que ens superin i llavors és important tenir algú que ens pugui ajudar per veure els problemes amb una millor perspectiva per trobar solucions, o si és el cas contribuir a que altres puguin resoldre les seves diferències d’una manera raonada.
Els conflictes són a tots nivells: en la nostra vida diària ens trobem amb situacions de conflicte, si els comparem amb els d’abast mundial ens poden semblar una fotesa, però incideixen molt negativament en la nostra vida i convivència. Aquestes situacions de conflicte les podem identificar pel malestar que sentim davant una altra persona o quan veiem que algú el sent, quan hi ha una baralla entre companys, quan algú distorsiona de manera continuada l’àmbit de treball, quan algú insulta a un altre o sostrau coses dels companys, etc. la qüestió que us plantegem per fer-hi una reflexió no és d’aquestes que les podem identificar en el dia a dia i sobre les que podem intervenir convidant a la mediació, us plantegem un conflicte internacional perquè valoreu per vosaltres mateixos/es quines opcions tenim per trobar una resposta que contribueixi a resoldre el conflicte, perquè el que és clar és que sol, sense fer-hi res no es resoldrà: Com haureu pogut seguir pels mitjans de comunicació a Kenia es van celebrar eleccions i després s’han acusat mútuament de frau i ambdós candidats s’han proclamat vencedors, des de aquell dia hi ha una lluita encesa a tot el país entre els partidaris dels uns i dels altres que està provocant moltes morts. Com creus que es pot arribar a aconseguir la pacificació del país? Tenir un govern que treballi amb justícia per a tots? I resoldre el conflicte ètnic que s’amaga darrera de tanta violència?
Però, què és la mediació?
La mediació és una manera de resoldre els problemes nosaltres mateixos, parlant-ne i fent pactes. Per intentar trobar la nostra solució dialogada i justa amb l’ajuda d’unes persones que ens faciliten el diàleg i que estan disposades a col·laborar amb nosaltres per aconseguir-ho.
Quan sorgeix un conflicte:
· El diàleg entre dues persones en conflicte sovint es fa difícil. Però…
· El diàleg ens pot aportar una solució satisfactòria per evitar un nou conflicte.
· La mediació ens pot ajudar a establir aquest diàleg.
· El mediador/a és aquella persona que ens pot ajudar a parlar de manera civilitzada, a analitzar els perquès i a saber trobar una solució i una reparació dels greuges.
Com pots veure aprendre a anar pel món i fer servir la mediació per solucionar els nostres conflictes és una manera d’incorporar la cultura de la pau entre les persones i els pobles i de manera especial en el nostre centre on si hi penseu una mica, hi passem, en convivència amb els altres, una bona part de la nostra vida; només per això ja val la pena trobar la manera de trobar-nos-hi bé, i això només ho aconseguirem si aprenem a respectar-nos els uns als altres.
Des de aquest espai us convidem a participar de manera activa en aquesta millora de convivència al nostre Centre, i que feu un bon ús d’aquest servei.
Alfred Pérez de Tudela Molina (Coordinador del programa de mediació)
situacions delicades
De vegades et pots trobar amb algun alumne/a que està en una situació delicada, conflictiva, d’abusos, etc. i tu en fas la descoberta per una expansió o descàrrega de l’alumne interessat.
Què fas? Has establert una relació de confiança i intimitat que podríem considerar que obliga, però per altra banda veus i consideres que la situació és prou greu per actuar d’alguna manera, segons el cas: comunicant a la família, activant els protocols previstos prop d’altres instàncies, etc. i per altra banda hi ha la intimitat i la privadesa amb que s’ha tingut coneixement de la situació. En qualsevol cas amb coneixement de la direcció del Centre.
Crec que abans d’actuar s’ha de convenir amb la persona quina és la situació i acordar l’actuació sense fer deixadesa de les responsabilitats pròpies, però sempre tenint en compte la persona i la seva intimitat, i fent-li avinent els esdeveniments que es poden produir des de aquell moment. I oferir-li recolzament per afrontar la situació.
Encara que no és fàcil mantenir la privades en una comunitat educativa i menys amb adolescents, si més no aquesta s’ha de preservar per part dels professionals, i no caure en les xafarderies que sovint es produeixen.
La relació amb la família per posar-los en coneixement de la situació és urgent i cal que vagi acompanyada dels advertiments sobre les seves responsabilitats i dels mínims que haurien de cobrir per preservar la integritat dels seus fills.
Aquesta actuació de vegades comporta incomprensió o una no acceptació del fet que els seus fills puguin trobar-se en aquella situació, i tendeixen a negar-ho, a declinar responsabilitats i buscar algun culpable extern. Hem de comprendre que és molt dur d’acceptar segons quines situacions i més que altres els les evidenciïn, perquè els pot semblar que s’evidencia un fracàs de la seva actuació com pares. Però cal fer-ho i dir les coses pel seu nom recordant-los que la responsabilitat directa sobre els seus fills és d’ells, i si cal dir-los que les nostres responsabilitats ens obliguen a traspassar les mancances que puguem observar en la cura dels fills com ho és permetre l’absentisme continuat o la no actuació davant situacions de risc.
Això pot semblar un marc teòric i a més esmenable amb millor criteri, però hem de tenir present que si tenim els ulls oberts ens adonarem que es dona amb més freqüència del que a priori ens pugui semblar.
Si hi teniu opinió o aportacions que a tots ens puguin ser útils per una millor actuació esteu convidats a fer les vostres aportacions.
Com sortim de classe?
Posted by aperez on 17 Novembre, 2007 13:05
De vegades surts d’una classe disgustat, molest, emprenyat! i hi ha diferents plantejaments o actituds davant d’aquestes situacions. Aquests plantejaments no són necessàriament excloents, però som nosaltres que algunes vegades ens tanquem en una opció, i qualsevol d’elles, sola, pot ser qüestionable.
– Aquests alumnes no hi ha qui els aguanti. No paren de xerrar i no es pot fer res. Perds més de la meitat de la classe fent-los callar. Es distreuen amb molta facilitat i no estan per la feina. Avui n’he expulsats dos de classe. A casa seva no se’n cuiden.
– Què m’ha fallat avui?, perquè no segueixen les explicacions, es distreuen i destorben la classe? Com és que no els interessa el que estem fent? en aquest examen ha fallat la majoria, no estudien o ha fallat alguna cosa? Sembla que els exàmens només els preparin amb una estona d’estudi immediata. Tenen hàbits d’estudi?.
– Que podria canviar per interessar-los en l’aprenentatge de la matèria? Seria possible tenir una xerrada amb ells i mirar de pactar uns mínims per ambdues parts per fer possible l’aprenentatge? Faig les classes amb el ritme adequat?, com podria millorar-lo?
Avui un professor ens comentava: es que si aconsegueixo que ells estiguin millor a classe jo també estic millor i a tots plegats ens resulta tot molt més fàcil, i l’aprenentatge és millor. I segur que tots hi estem d’acord; una altra cosa serà com aconseguir-ho. Però si alguna cosa crec que és evident és que si aquest plantejament ens el fem pensant que els qui han de canviar són ells, perquè jo ja faig la meva feina i la faig bé, com sempre, ho tindrem difícil per trobar una sortida.
Crec que una base de reflexió podria ser que l’important és l’objectiu i buscar els mecanismes per aconseguir-ho de la millor manera possible (i si com deia aquell professor pot ser passant-s’ho bé, millor). Sovint, cada dia més, i això no crec que sigui cap renúncia d’autoritat, és més necessari consensuar, pactar, establir mecanismes que garanteixin la possibilitat que a la classe es pugui exercir el dret a l’aprenentatge (més que l’obligació), i per part de tots els alumnes!.
Dos es barallen
Posted by aperez on 17 Novembre, 2007 12:59
Avui han baixat dos alumnes a consergeria per demanar una bossa de gel perquè un tenia el pòmul inflat per un cop.
La tutora s’assabenta per uns companys que hi ha hagut una baralla, els dos anteriors, i uns altres s’ho miraven o incitaven la baralla. Baixa a direcció i exposa el cas, els va a buscar i els atenem.
Els dos de la bossa de gel resulta que són els de la baralla, però s’han posat d’acord per dir que ha estat un accident, perquè tenen por del càstig (temen una expulsió).
Els altres en menor o major grau s’ho han mirat amb complaença i algun fins ha intervingut instigant o provocant un possible reinici de la baralla.
Més enllà de jutjar-ho podríem convenir que és un fet força comú, però voldria posar sobre la taula un altre aspecte: algunes reaccions.
? Respon, pega’l tu!
? Jo no tinc cap obligació de separar-los, si es barallen és problema seu.
? Perquè m’heu fet baixar amí, hi ha molts altres que també haurien de ser aquí, jo no he fet res. Qui ha dit que he fet res jo? (ja ens veurem les cares).
Us podeu imaginar altres reaccions de les mateixes característiques, a més acompanyades del llenguatge no verbal corresponent.
Aquestes situacions ens poden donar una visió de l’entorn i de les habilitats socials de molts del nois i noies que tenim als nostres centres educatius, i del nivell moral.
Com hauríem d’actuar? Ens cal reflexionar-hi.
Conviure a classe
Posted by aperez on 17 Novembre, 2007 12:56
Situem-nos a primer d’ESO: els nois i noies majoritàriament canvien d’escola surten d’un àmbit on han fet els seus primers passos de sociabilització amb un suport important, però on sovint no s’ha treballat de manera explícita l’aprenentatge de les habilitats socials, i no pretenc fer una crítica, estic intentant fer una descripció dels que considero una realitat que progressivament anirem canviant en la mesura que anem interioritzant com ensenyants a nivell individual i col·lectiu que aquest és un aspecte fonamental en el creixement moral de les persones, especialment en les etapes inicials de la seva formació.
Les habilitats socials són això habilitats, a nosaltres formalment no ens les va ensenyar ningú, i tendim a dir que aquesta és una qüestió de la família, i en part ho és, però també entra en l’àmbit de l’aprenentatge. També cal que ens adonem que moltes persones grans no tenen aquestes habilitats (molts pares tampoc les tenen adquirides) i si no les tenen, o les tenim adquirides com les podem transmetre? Tampoc és cap garantia el fet de ser ensenyant, de tenir passades unes oposicions, per dir que tenim assimilades totes les habilitats socials que serien de desitjar per qualsevol persona en el seu desenvolupament social.
Quan els alumnes inicien l’etapa educativa de l’ESO no ho tenen fàcil, són molts els aspectes que canvien en les seves vides: creixen i sovint es consideren més grans del que són, el sistema educatiu que els acull té una organització diferent de la que els ha anat formant fins ara i es troben de cop que surten d’unes mans protectores amb uns companys o amics que s’han anat fent des de petits, i de cop aquest entorn canvia, els companys de classe sovint no són ni coneguts, cada hora tenen un professor diferent, el sistema de treball i el seguiment de la seva tasca d’aprenentatge canvien, tot plegat els desorienta i és fàcil que tinguin una baixada en el seu rendiment i problemes de relació, sovint perquè no tenen adquirides unes habilitats socials que els facilitin la seva relació amb els altres siguin grans, el professorat o el personal no docent, que per la seva part també els tractarà menys com ells estan acostumats i amb els nous companys que provenen de llocs diferents, amb maneres de fer diferents, amb nivells d’aprenentatge diferent, en definitiva molts canvis amb una capacitat d’assimilació que sovint no suporta el nivell de canvis amb que es troba de cop.
És així que entenc la conveniència d’afrontar el propi enriquiment personal en les habilitats socials i la transmissió de manera organitzada d’aquestes habilitats i valors a l’alumnat que s’incorpora als nostres centres educatius. és així que considero que és un àmbit en que podem aprendre molt i tots des de la nostra experiència personal hi podem fer la nostra aportació per aconseguir un enriquiment col·lectiu.
El nostre entorn de convivència
Quan parlem de convivència als centres educatius acostumem a mirar els alumnes i projectar les imatges dels conflictes que generen entre ells o amb el professorat, potser fora interessant que ens intentéssim plantejar tots aquells interrogants (sense “pre-judicis”) que ens poden aportar les situacions que dia a dia anem trobant al nostre entorn. Potser estaria bé que de forma paral·lela intentéssim valorar les condicions de l’entorn on es desenvolupa la nostra activitat i tal vegada ens aportaria informació complementària dels perquè de moltes situacions. Que tinguin una explicació és evident que no ho justifica, però si volem i ens cal actuar aquesta informació ens pot ajudar a comprendre i tenir unes millors condicions per contribuir de forma positiva a la solució dels conflictes.
obrim pàgina
Posted by aperez on 17 Novembre, 2007 12:42
la fotoObrim aquest espai amb la voluntat d’interessar la participació de totes aquelles persones que, d’una manera o altra, se sentin interessades en la millora de la convivència als nostres centres educatius, en potenciar una cultura de la pau i propiciar la mediació com una bona manera, i educativa alhora, de resoldre els conflictes entre iguals de forma dialogada.