Perquè hauríem de parlar de la vaga en aquest espai? Aquesta pregunta me l’he fet moltes vegades abans de posar negre sobre blanc aquesta reflexió i exposar-la a l’opinió d’altri. I ho faig en aquest sentit i fora del temps d’influència sobre les decisions personals. Com un exercici de reflexió.

El conseller d’educació, com representant del govern en aquesta matèria ha posat sobre la taula un document que s’ha elaborat com base de treball per a treballar i presentar al Parlament la llei d’educació de Catalunya.

Els representants sindicals han aixecat el crit a cel que és inadmissible, que sobre aquesta base no es pot negociar i que exigeixen la retirada del document, fonamentant-ho en qüestions si més no opinables i en qualsevol cas discutibles. I quan dic discutibles no em refereixo a si són encertades o no, vull dir que es poden discutir, el que crec que no es pot pretendre és imposar-les.

Potser per defecte, per estar immers en el programa de mediació i, de promoure el desenvolupament de les competències socials veig que sovint tenim poc en compte les habilitats que podríem concretar en pensaments per afrontar les diferents situacions.

Ens mostrem queixosos del poc recolzament que tenim en la nostra tasca per part de la societat en el seu conjunt, dels pares en particular i fins sovint per part del mateix Departament d’Educació, però em sembla que sovint i en aquest cas en particular, no apliquen el pensament causal per esbrinar la situació plantejada, no fem ús del pensament alternatiu per veure quines sortides o camins tenim a seguir i agafem una postura unidireccional i sovint sense retorn, no avaluem amb el pensament conseqüencial per mesurar els efectes de les nostres accions en els diferents àmbits d’influència i en especial en la postura educadora que se suposa que hem de mantenir, no fem el recés del pensament de perspectiva per esbrinar les raons de l’altre i veure amb quines raons ens fa la proposta i avaluar els seus aspectes positius (que segurament n’hi ha), i finalment poc que ens plantegem el pensament de mitjans-fins per analitzar si està al nostre abast, i amb les accions proposades, aconseguir els objectius plantejats.

Un altre aspecte a considerar i que no esgrunaré és el nivell moral de les nostres accions.

I ens hauríem de preguntar si a més de no dir mentides, es diu tota la veritat quan es fa la proposta d’accions contra la proposta del conseller i es concreten en la convocatòria de vaga.

Ens hauríem de preguntar si entre els nostres valors democràtics (suposats) i és el de respectar les normes establertes per la voluntat expressada democràticament a les urnes i que passa per respectar el rol de les institucions. (poders: Legislatiu, Executiu, Judicial) o bé ens hem de mantenir en una postura de reivindicació permanent i de rebuig fent pressió per aconseguir i/o impedir allò que no ens agradi.

Crec que si volem educar en valors, si volem una societat més justa i responsable hem d’actuar en conseqüència. No sé si equivocadament o no, jo no hauré anat a la vaga, perquè després de llegir-me el document no hi sé descobrir tantes maldats i sí que hi trobo alguna bondat que fa temps que crec que hauria d’incorporar el sistema educatiu del nostre país.

I a més perquè crec que no és el moment, considero que s’han de respectar els temps i les formes. Hi ha una proposta sobre la taula que si no ho he entès malament està oberta al diàleg i en qualsevol cas passarà pel Consell Escolar de Catalunya i haurà de passar al Parlament on els nostres representants polítics, escollits democràticament podran formular totes les propostes d’esmena que es considerin abans de la seva aprovació.

Crec sincerament que ens atribuïm un dret que ni en dret ni en temps ni en forma tenim.

Una persona és tan gran com positiva és la seva actitud.

L’any passat vam incorporar el servei de mediació al nostre Centre. Un grup d’alumnes, mares i professors vam fer una formació específica per poder oferir aquest servei, i ho estem fent.

Què entenem per mediació i per quin motiu ens pot ser d’interès aquest servei al Centre?

Tots plegats formem part d’una col·lectivitat quin objectiu primer és la formació, que comporta instrucció (adquisició de coneixements) i educació (que fa referència a aprendre a anar pel món). Però on inevitablement es generen conflictes i, que hem de saber resoldre.

L’adquisició de coneixements és bàsica per preparar-nos a nivell científic i professional, però les persones som alguna cosa més que un expedient acadèmic, i la relació amb els altres és potser l’aspecte central de la nostra vida, relació on tenen molta importància els sentiments i la manera de manifestar-los.

Per aconseguir un bon nivell de benestar personal en aquesta relació amb els altres ens cal una bona preparació per saber-nos relacionar i solucionar les diferències i conflictes en que ens puguem trobar. No sempre és fàcil ni està al nostre abast solucionar un conflicte, perquè no només depèn de nosaltres; si ens trobem en aquesta situació és bo tenir prop nostre algunes persones que ens puguin ajudar a trobar la manera de resoldre aquest conflicte, aquestes persones són el que en diem mediadors.

Què és aquest saber anar pel món? Aquest saber relacionar-nos positivament amb els altres?

És tenir la capacitat d’escoltar, d’entendre a una altra persona i posar-nos en el seu lloc per veure de comprendre per què ha actuat d’una manera determinada, de preveure les conseqüències dels nostres actes, d’esbrinar les causes d’un problema, de veure que les situacions que ens podem trobar no són d’un sol color o planes (poden tenir molts matisos de color i diferents cares que ens cal descobrir abans de fer un judici), i en definitiva la capacitat de proposar-se objectius i de saber analitzar els recursos de què es disposa per assolir aquest objectiu, de saber convèncer els altres per tal que col·laborin per aconseguir-ho.

Tot això, i molt més, és saber anar pel món, però no n’hi ha prou, com dèiem abans sempre ens podem trobar en situacions que ens superin i llavors és important tenir algú que ens pugui ajudar per veure els problemes amb una millor perspectiva per trobar solucions, o si és el cas contribuir a que altres puguin resoldre les seves diferències d’una manera raonada.

Els conflictes són a tots nivells: en la nostra vida diària ens trobem amb situacions de conflicte, si els comparem amb els d’abast mundial ens poden semblar una fotesa, però incideixen molt negativament en la nostra vida i convivència. Aquestes situacions de conflicte les podem identificar pel malestar que sentim davant una altra persona o quan veiem que algú el sent, quan hi ha una baralla entre companys, quan algú distorsiona de manera continuada l’àmbit de treball, quan algú insulta a un altre o sostrau coses dels companys, etc. la qüestió que us plantegem per fer-hi una reflexió no és d’aquestes que les podem identificar en el dia a dia i sobre les que podem intervenir convidant a la mediació, us plantegem un conflicte internacional perquè valoreu per vosaltres mateixos/es quines opcions tenim per trobar una resposta que contribueixi a resoldre el conflicte, perquè el que és clar és que sol, sense fer-hi res no es resoldrà: Com haureu pogut seguir pels mitjans de comunicació a Kenia es van celebrar eleccions i després s’han acusat mútuament de frau i ambdós candidats s’han proclamat vencedors, des de aquell dia hi ha una lluita encesa a tot el país entre els partidaris dels uns i dels altres que està provocant moltes morts. Com creus que es pot arribar a aconseguir la pacificació del país? Tenir un govern que treballi amb justícia per a tots? I resoldre el conflicte ètnic que s’amaga darrera de tanta violència?

Però, què és la mediació?

La mediació és una manera de resoldre els problemes nosaltres mateixos, parlant-ne i fent pactes. Per intentar trobar la nostra solució dialogada i justa amb l’ajuda d’unes persones que ens faciliten el diàleg i que estan disposades a col·laborar amb nosaltres per aconseguir-ho.

Quan sorgeix un conflicte:

· El diàleg entre dues persones en conflicte sovint es fa difícil. Però…

· El diàleg ens pot aportar una solució satisfactòria per evitar un nou conflicte.

· La mediació ens pot ajudar a establir aquest diàleg.

· El mediador/a és aquella persona que ens pot ajudar a parlar de manera civilitzada, a analitzar els perquès i a saber trobar una solució i una reparació dels greuges.

Com pots veure aprendre a anar pel món i fer servir la mediació per solucionar els nostres conflictes és una manera d’incorporar la cultura de la pau entre les persones i els pobles i de manera especial en el nostre centre on si hi penseu una mica, hi passem, en convivència amb els altres, una bona part de la nostra vida; només per això ja val la pena trobar la manera de trobar-nos-hi bé, i això només ho aconseguirem si aprenem a respectar-nos els uns als altres.

Des de aquest espai us convidem a participar de manera activa en aquesta millora de convivència al nostre Centre, i que feu un bon ús d’aquest servei.

Alfred Pérez de Tudela Molina (Coordinador del programa de mediació)

De vegades et pots trobar amb algun alumne/a que està en una situació delicada, conflictiva, d’abusos, etc. i tu en fas la descoberta per una expansió o descàrrega de l’alumne interessat.

Què fas? Has establert una relació de confiança i intimitat que podríem considerar que obliga, però per altra banda veus i consideres que la situació és prou greu per actuar d’alguna manera, segons el cas: comunicant a la família, activant els protocols previstos prop d’altres instàncies, etc. i per altra banda hi ha la intimitat i la privadesa amb que s’ha tingut coneixement de la situació. En qualsevol cas amb coneixement de la direcció del Centre.

Crec que abans d’actuar s’ha de convenir amb la persona quina és la situació i acordar l’actuació sense fer deixadesa de les responsabilitats pròpies, però sempre tenint en compte la persona i la seva intimitat, i fent-li avinent els esdeveniments que es poden produir des de aquell moment. I oferir-li recolzament per afrontar la situació.

Encara que no és fàcil mantenir la privades en una comunitat educativa i menys amb adolescents, si més no aquesta s’ha de preservar per part dels professionals, i no caure en les xafarderies que sovint es produeixen.

La relació amb la família per posar-los en coneixement de la situació és urgent i cal que vagi acompanyada dels advertiments sobre les seves responsabilitats i dels mínims que haurien de cobrir per preservar la integritat dels seus fills.

Aquesta actuació de vegades comporta incomprensió o una no acceptació del fet que els seus fills puguin trobar-se en aquella situació, i tendeixen a negar-ho, a declinar responsabilitats i buscar algun culpable extern. Hem de comprendre que és molt dur d’acceptar segons quines situacions i més que altres els les evidenciïn, perquè els pot semblar que s’evidencia un fracàs de la seva actuació com pares. Però cal fer-ho i dir les coses pel seu nom recordant-los que la responsabilitat directa sobre els seus fills és d’ells, i si cal dir-los que les nostres responsabilitats ens obliguen a traspassar les mancances que puguem observar en la cura dels fills com ho és permetre l’absentisme continuat o la no actuació davant situacions de risc.

Això pot semblar un marc teòric i a més esmenable amb millor criteri, però hem de tenir present que si tenim els ulls oberts ens adonarem que es dona amb més freqüència del que a priori ens pugui semblar.

Si hi teniu opinió o aportacions que a tots ens puguin ser útils per una millor actuació esteu convidats a fer les vostres aportacions.

Quan parlem de convivència als centres educatius acostumem a mirar els alumnes i projectar les imatges dels conflictes que generen entre ells o amb el professorat, potser fora interessant que ens intentéssim plantejar tots aquells interrogants (sense “pre-judicis”) que ens poden aportar les situacions que dia a dia anem trobant al nostre entorn. Potser estaria bé que de forma paral·lela intentéssim valorar les condicions de l’entorn on es desenvolupa la nostra activitat i tal vegada ens aportaria informació complementària dels perquè de moltes situacions. Que tinguin una explicació és evident que no ho justifica, però si volem i ens cal actuar aquesta informació ens pot ajudar a comprendre i tenir unes millors condicions per contribuir de forma positiva a la solució dels conflictes.