Si avui puc dir que estic content,segurament que ho podria dir molts dies, però avui ho volia fer extensiu perquè ho és especialment quan veus créixer a una persona superant dificultats. Hom se sent gratificat de veure que el petit granet de sorra que puguis posar per fer el camí de la vida i la convivència de les persones més planer ha donat un resultat favorable.

Tenim una alumna que s’ha demostrat que volia créixer, però li costava surar, tenia tant coto fluix al seu tombant que tenia dificultats per prendre decisions i mirar de resoldre els conflictes personalment.

Després d’un procés d’incorporació al centre que li havia comportat dificultats de relació amb algunes persones, finalment s’ha adonat que si vol superar les dificultats cal afrontar-les, cal aclarir el què i el perquè de qualsevol situació buscant el diàleg amb aquelles persones amb qui ha tingut alguna dificultat i resoldre mals entesos si n’hi ha.

No li ha estat fàcil decidir-se perquè el seu entorn no acompanyava, però finalment ha entès que ha de prendre les seves pròpies decisions i ha decidit venir i demanar mediació per tractar de resoldre les diferències que sembla que te amb una altra persona, ha decidit que no vol passar-s’ho malament, ni que l’altra persona s’ho passi malament per causa seva.

És extraordinari, no ho trobeu!

Estic segur que la mediació serà planera, els ajudarà a superar diferències, i sobretot els farà créixer com persones de manera extraordinària.

Sovint sembla que d’aquesta tasca que fem per millorar la convivència entre tots els membres de la nostra comunitat educativa bona part se’n vagi riu avall, però quan et trobes casos com aquest que us he fet participar amb aquest escrit t’adones que val la pena.