La convivència és cosa de tots, d’això crec que tots ens en fem capaços, si més no a nivell teòric, però quan anem a la pràctica comencem a posar-hi matisacions, a marcar diferències, a preservar un espai que considerem per sobre dels altres, etc. i tot plegat acaba sovint condicionant la convivència a la meva manera de veure les coses, segons els meus criteris i costums.

Tot plegat fa, sovint, que la convivència sigui difícil. I aquesta qüestió ens és fàcil d’identificar-la en situacions o posicions externes a nosaltres, però ens costa més reconèixer-la quan afecta a les nostres decisions i comportaments respecte als altres.

He observat que en el nostre col·lectiu, el del professorat, es dona una convivència formal, poc creativa i participativa; en molts casos hom està gelós de la seva parcel·la, de la seva manera de fer, i sigui pel motiu que sigui li costa compartir i buscar complicitats amb els companys, i podria ser tan enriquidor!, en l’àmbit específic de la matèria, en com aconduir una classe, amb els materials que tenim a l’abast, sobre les dificultats o maneres de relació que ens han donat resultat amb la relació amb els alumnes, etc.

Que ens passa? Em pregunto sovint. Ens fa por mostrar les nostres debilitats? Ens fa vergonya? Ja ho tenim tot resolt? Ens fa peresa la feina? Què m’han de dir de nou! El problema és senzill: els alumnes el que han de fer és estudiar més i a classe comportar-se “com Déu mana”.

Soc del parer que tot és millorable i que l’experiència dels companys i companyes em pot ser un bon ajut en la meva tasca, i no em fa vergonya perquè sé que és una feina en la que cada dia tots podem aprendre de tots, dels companys i dels alumnes amb els que compartim la tasca d’aprenentatge.

Sí, dic compartim perquè considero que tot i tenir, normalment, més coneixements concrets, el que podem fer és proposar, aconduir, orientar, posar a la seva disposició, però l’esforç i l’acció d’aprenentatge l’han de fer ells, i si la compartim segur que faran aportacions que per a nosaltres en molts casos també poden ser una font d’aprenentatge. I en aquest compartir crec que es basa una bona part de la bona convivència entre tots nosaltres.