En aquesta segona aportació voldria fer esment d’un aspecte que la llei del menor contempla i explicita repetidament: “l’interès superior del menor”. A la lletra menuda, no de la llei sinó dels que l’hem d’aplicar o respectar, massa sovint i afegim: (amb permís dels grans). I el que vol transmetre la llei és que en qualsevol cas hem de considerar l’interès superior del menor. I això en tots els àmbits de la seva vida .

Sovint interpretem i posem davant dels seus drets la nostra visió, la nostra “autoritat”, els nostres interessos. Ells s’han d’adequar a les circumstàncies. Quan hi ha alguna disfunció entre persones grans i infants tendim a esgrimir el principi d’autoritat sense considerar la influència de les nostres accions en les reaccions dels adolescents, als que per lògica i definició de l’edat els costa més modular les seves respostes. I sovint l’apliquem o prenem part sense considerar tots els elements de judici ni els sentiments contradictoris i negatius que es poden generar en els menors. I tenir-los poc en compte.

Als joves els intentem transmetre habilitats socials i valors morals, aspecte que seria desitjable que es pogués fer en l’àmbit de la família, però d’entrada crec que hauríem de convenir que ells no en tenen cap culpa de les circumstàncies que els toca viure i patir. No els podem fer pagar a ells les incapacitats o les circumstàncies adverses dels grans. A nosaltres els ensenyants la societat, i l’administració ens demanen que participem en aquesta educació en valors i habilitats socials, i considero que forma part del nostre compromís com ensenyants i que ens n’hauríem de sentir orgullosos de poder contribuir de manera positiva a l’educació dels nois i noies, encara que només fos per l’egoisme que: si aconseguim que moral i socialment assoleixin una maduresa, la societat en la que convivim serà una mica millor.

La vida dels infants i joves en aquesta societat, de la que tots en formem part, és cada dia més complexa i adversa per aconseguir el bon fi d’una vida en harmonia i feliç. Cada dia és fa més difícil que puguin viure la seva infantesa o adolescència. Els grans tenim la responsabilitat de contribuir-hi, i una bona manera és oferint-los totes les oportunitats possibles per reprendre, per refer, per rectificar, per millorar malgrat els errors.