Perquè hauríem de parlar de la vaga en aquest espai? Aquesta pregunta me l’he fet moltes vegades abans de posar negre sobre blanc aquesta reflexió i exposar-la a l’opinió d’altri. I ho faig en aquest sentit i fora del temps d’influència sobre les decisions personals. Com un exercici de reflexió.

El conseller d’educació, com representant del govern en aquesta matèria ha posat sobre la taula un document que s’ha elaborat com base de treball per a treballar i presentar al Parlament la llei d’educació de Catalunya.

Els representants sindicals han aixecat el crit a cel que és inadmissible, que sobre aquesta base no es pot negociar i que exigeixen la retirada del document, fonamentant-ho en qüestions si més no opinables i en qualsevol cas discutibles. I quan dic discutibles no em refereixo a si són encertades o no, vull dir que es poden discutir, el que crec que no es pot pretendre és imposar-les.

Potser per defecte, per estar immers en el programa de mediació i, de promoure el desenvolupament de les competències socials veig que sovint tenim poc en compte les habilitats que podríem concretar en pensaments per afrontar les diferents situacions.

Ens mostrem queixosos del poc recolzament que tenim en la nostra tasca per part de la societat en el seu conjunt, dels pares en particular i fins sovint per part del mateix Departament d’Educació, però em sembla que sovint i en aquest cas en particular, no apliquen el pensament causal per esbrinar la situació plantejada, no fem ús del pensament alternatiu per veure quines sortides o camins tenim a seguir i agafem una postura unidireccional i sovint sense retorn, no avaluem amb el pensament conseqüencial per mesurar els efectes de les nostres accions en els diferents àmbits d’influència i en especial en la postura educadora que se suposa que hem de mantenir, no fem el recés del pensament de perspectiva per esbrinar les raons de l’altre i veure amb quines raons ens fa la proposta i avaluar els seus aspectes positius (que segurament n’hi ha), i finalment poc que ens plantegem el pensament de mitjans-fins per analitzar si està al nostre abast, i amb les accions proposades, aconseguir els objectius plantejats.

Un altre aspecte a considerar i que no esgrunaré és el nivell moral de les nostres accions.

I ens hauríem de preguntar si a més de no dir mentides, es diu tota la veritat quan es fa la proposta d’accions contra la proposta del conseller i es concreten en la convocatòria de vaga.

Ens hauríem de preguntar si entre els nostres valors democràtics (suposats) i és el de respectar les normes establertes per la voluntat expressada democràticament a les urnes i que passa per respectar el rol de les institucions. (poders: Legislatiu, Executiu, Judicial) o bé ens hem de mantenir en una postura de reivindicació permanent i de rebuig fent pressió per aconseguir i/o impedir allò que no ens agradi.

Crec que si volem educar en valors, si volem una societat més justa i responsable hem d’actuar en conseqüència. No sé si equivocadament o no, jo no hauré anat a la vaga, perquè després de llegir-me el document no hi sé descobrir tantes maldats i sí que hi trobo alguna bondat que fa temps que crec que hauria d’incorporar el sistema educatiu del nostre país.

I a més perquè crec que no és el moment, considero que s’han de respectar els temps i les formes. Hi ha una proposta sobre la taula que si no ho he entès malament està oberta al diàleg i en qualsevol cas passarà pel Consell Escolar de Catalunya i haurà de passar al Parlament on els nostres representants polítics, escollits democràticament podran formular totes les propostes d’esmena que es considerin abans de la seva aprovació.

Crec sincerament que ens atribuïm un dret que ni en dret ni en temps ni en forma tenim.