Posted by aperez on 17 Novembre, 2007 12:59
Avui han baixat dos alumnes a consergeria per demanar una bossa de gel perquè un tenia el pòmul inflat per un cop.
La tutora s’assabenta per uns companys que hi ha hagut una baralla, els dos anteriors, i uns altres s’ho miraven o incitaven la baralla. Baixa a direcció i exposa el cas, els va a buscar i els atenem.
Els dos de la bossa de gel resulta que són els de la baralla, però s’han posat d’acord per dir que ha estat un accident, perquè tenen por del càstig (temen una expulsió).
Els altres en menor o major grau s’ho han mirat amb complaença i algun fins ha intervingut instigant o provocant un possible reinici de la baralla.
Més enllà de jutjar-ho podríem convenir que és un fet força comú, però voldria posar sobre la taula un altre aspecte: algunes reaccions.
? Respon, pega’l tu!
? Jo no tinc cap obligació de separar-los, si es barallen és problema seu.
? Perquè m’heu fet baixar amí, hi ha molts altres que també haurien de ser aquí, jo no he fet res. Qui ha dit que he fet res jo? (ja ens veurem les cares).
Us podeu imaginar altres reaccions de les mateixes característiques, a més acompanyades del llenguatge no verbal corresponent.
Aquestes situacions ens poden donar una visió de l’entorn i de les habilitats socials de molts del nois i noies que tenim als nostres centres educatius, i del nivell moral.
Com hauríem d’actuar? Ens cal reflexionar-hi.