Posted by aperez on 17 Novembre, 2007 12:56
Situem-nos a primer d’ESO: els nois i noies majoritàriament canvien d’escola surten d’un àmbit on han fet els seus primers passos de sociabilització amb un suport important, però on sovint no s’ha treballat de manera explícita l’aprenentatge de les habilitats socials, i no pretenc fer una crítica, estic intentant fer una descripció dels que considero una realitat que progressivament anirem canviant en la mesura que anem interioritzant com ensenyants a nivell individual i col·lectiu que aquest és un aspecte fonamental en el creixement moral de les persones, especialment en les etapes inicials de la seva formació.
Les habilitats socials són això habilitats, a nosaltres formalment no ens les va ensenyar ningú, i tendim a dir que aquesta és una qüestió de la família, i en part ho és, però també entra en l’àmbit de l’aprenentatge. També cal que ens adonem que moltes persones grans no tenen aquestes habilitats (molts pares tampoc les tenen adquirides) i si no les tenen, o les tenim adquirides com les podem transmetre? Tampoc és cap garantia el fet de ser ensenyant, de tenir passades unes oposicions, per dir que tenim assimilades totes les habilitats socials que serien de desitjar per qualsevol persona en el seu desenvolupament social.
Quan els alumnes inicien l’etapa educativa de l’ESO no ho tenen fàcil, són molts els aspectes que canvien en les seves vides: creixen i sovint es consideren més grans del que són, el sistema educatiu que els acull té una organització diferent de la que els ha anat formant fins ara i es troben de cop que surten d’unes mans protectores amb uns companys o amics que s’han anat fent des de petits, i de cop aquest entorn canvia, els companys de classe sovint no són ni coneguts, cada hora tenen un professor diferent, el sistema de treball i el seguiment de la seva tasca d’aprenentatge canvien, tot plegat els desorienta i és fàcil que tinguin una baixada en el seu rendiment i problemes de relació, sovint perquè no tenen adquirides unes habilitats socials que els facilitin la seva relació amb els altres siguin grans, el professorat o el personal no docent, que per la seva part també els tractarà menys com ells estan acostumats i amb els nous companys que provenen de llocs diferents, amb maneres de fer diferents, amb nivells d’aprenentatge diferent, en definitiva molts canvis amb una capacitat d’assimilació que sovint no suporta el nivell de canvis amb que es troba de cop.
És així que entenc la conveniència d’afrontar el propi enriquiment personal en les habilitats socials i la transmissió de manera organitzada d’aquestes habilitats i valors a l’alumnat que s’incorpora als nostres centres educatius. és així que considero que és un àmbit en que podem aprendre molt i tots des de la nostra experiència personal hi podem fer la nostra aportació per aconseguir un enriquiment col·lectiu.