
Una reunió atípica la del divendres, doncs faltaven gran part dels integrants del grup de lectura. Això devia afectar la dinàmica del grup perquè vam començar com a desmenjats, però va durar poc. Un cop vam obrir el mulò de Desolacions de David Vann, la conversa es va anar encenent. L’obra ha sacsejat a tothom, cadascú s’identificava i defensava un protagonista diferent. La conversa va anar tombant com un tossut entre lo diví i lo humà per finalment acabar en 39+1 de Sílvia Soler, una obra que tothom ha coincidit a descriure com a fresca i divertida.
El proper llibre a llegir és Memòria d’uns ulls pintats de Lluis Llach. El comentarem el divendres 4 de maig a les 15:30h. Tothom hi està convidat, però s’han de portar els deures fets. Cal venir amb la recomanació d’un clàssic. Escollirem la propera lectura d’entre totes les recomanacions.
Au, ras i curt!. Bona lectura a tothom. Esperem que la propera trobada sigui amb tota la colla (us hem trobat faltar! ).
Josep M. Badia
Hola,
a nosaltres també ens va saber greu no poder venir, sempre és un plaer sentir-vos!
Anem per feina: Desolacions, el llibre impacta, això està clar. Suposo que quan acabes una lectura o veus una obra de teatre, de cinema… i tens ganes de comentar-la és que per alguna esquerda s’ha colat aquesta història. Tot i que els personatges són llunyans a la nostra manera de fer (no sabria identificar-me amb ningú) és queda algun trossets d’ells. Potser dins de cadascú de nosaltres, i malgrat la diferència, en algun moments hem estat obtussos, recargolats, malatissos emocionalment, freds… M’ha agradat, i sobretot crec que està ben combinat amb el 39+1, el complement perfecte. Divertit, senzill, amb preocupacions absurdes i quotidianes. Jo me l’havia llegit als meus 40 (res, l’any passat) i no l’he rellegit, però em queda el record d’una estona agradable.
Per cert… Hi havia algú Qui té por de Virginia Wolf? L’Arquillué fantàstic, no? Una altra història de desolacions.
Hola,
a nosaltres també ens va saber greu no poder venir, sempre és un plaer sentir-vos!
Anem per feina: Desolacions, el llibre impacta, això està clar. Suposo que quan acabes una lectura o veus una obra de teatre, de cinema… i tens ganes de comentar-la és que per alguna esquerda s\’ha colat aquesta història. Tot i que els personatges són llunyans a la nostra manera de fer (no sabria identificar-me amb ningú) és queda algun trossets d\’ells. Potser dins de cadascú de nosaltres, i malgrat la diferència, en algun moments hem estat obtusos, recargolats, malaltissos emocionalment, freds… M\’ha agradat, i sobretot crec que està ben combinat amb el 39+1, el complement perfecte. Divertit, senzill, amb preocupacions absurdes i quotidianes. Jo me l\’havia llegit als meus 40 (res, l\’any passat) i no l\’he rellegit, però em queda el record d\’una estona agradable.
Per cert… Hi havia algú Qui té por de Virginia Wolf? L\’Arquillué fantàstic, no? Una altra història de desolacions.