Homes i ratolins és una novel-la, però no una novel-la convencional. Steinbeck va voler experimentar amb la estructura del llibre per manipular la percepció del lector sense que aquest se n’adonés.

Per fer-ho va dividir el llibre en pocs capítols on l’acció transcorre en temps real, en directe, i comença i acaba en aquell capítol. A més, cada capítol comença describint l’ambient on ha de transcorrer l’acció, després apareixen els personatges i llavors gairebé tot és diàleg fins el següent capítol, on l’escenari és un altre. A què us recorda aquesta estructura? … Exacte, és teatre !! El llibre, tot i ser una novel·la està pensat com una obra de teatre. Aquest truc dona a la novel·la un fort sentiment d’apropament als personatges, genera molta més empatia perquè situa al lector just davant de l’acció, a tocar. Sembla que tinguis els actors davant teu representant l’obra, i el tràgic final és molt més devastador.

No els va ser gaire dificil fer-ne una adaptació teatral

——–
* Aquest nota preten ser un apunt breu de la novel·la que estem llegint al taller de literatura de l’escola. Si vols afegir-t’hi envia un email a josepmaria.badia@gmail.com