Steinbeck va publicar Homes i ratolins al 1937 durant la Gran Depressió i es nota. La Gran Depressió va ser un període de greu recessió econòmica que va començar amb el crack de la borsa del 29 als EEUU però que va arribar a canviar la situació econòmica mundial. Va finalitzar al 1941 quan la industria americana va revitalitzar-se per les demandes de la Segona Guerra Mundial. Mare Immigrant és una fotografia de Dorothea Lange i es considera una imatge icònica d’aquells anys de penuries.
|
“Vaig veure i em vaig acostar a la famèlica i desesperada mare com atreta per un imant. No recordo com vaig explicar la meva presència o la meva càmera a ella, però recordo que ella no em va fer preguntes. No li vaig demanar el seu nom o la seva història. Ella em va dir la seva edat, que tenia 32 anys. Em va dir que havien viscut de vegetals freds dels voltants i ocells que els nens mataven. Acabava de vendre les llantes del seu cotxe per comprar aliments. Aquí estava asseguda reposant a la tenda amb els seus nens abraçats a ella i semblava saber que la meva fotografia podria ajudar-la i aleshores em va ajudar. Hi havia una certa equitat en això“ |
Va ser, doncs, degut a aquest daltabaix econòmic que els negocis van tancar, els sous es van enfonsar i l’atur va pujar fins al 25%. A més, per acabar-ho d’adobar hi va haver el Dust Bowl, que fou un periode d’anys amb tempestes de pols terribles que van arruinar molts grangers de Oklahoma, Nou Mèxic i Kansas i els va obligar a emigrar a Califòrnia que és on la novel-la es situa (a la vall Salinas). Els homes havien de deixar la seva família i viatjar lluny per trobar feina i poder enviar diners a casa.
[youtube width=”580″ height=”338″]https://youtu.be/fUEGdBbtSG4?t=1m[/youtube]
El caos climàtic d’Interstellar (minut 1:00) es basa en el Dust Bowl dels anys 30
Els homes feien llargs viatges sols fins on havien de treballar. Es tornaven desconfiats i egoistes perquè tenien molt poc i era molt important conservar-ho. A més, no estaven gaire temps al mateix lloc i això fa que tothom fos un estrany per tothom. Era una existència molt dura i solitària. Guanyaven molt pocs diners i intentaven enviar-ne a casa però finalment acabaven gastant-s’ho en el joc o altres distraccions en la ciutat més propera. Aquest és el tipus de vida que Steinbeck ens vol mostrar a la seva novel-la.
——–
* Aquest nota preten ser un apunt breu de la novel·la que estem llegint al taller de literatura de l’escola. Si vols afegir-t’hi envia un email a josepmaria.badia@gmail.com