Homes i ratolins és una novel-la breu amb rerefons tràgic. És la història de dos homes solitaris, George i Lennie, que treballen pels ranxos a l’època de la Gran Depressió. Els dos comparteixen un somni; guanyar prou diners per tenir una granja pròpia.

Però el llibre també aprofita per parlar de temes que amoïnaven a l’autor; la solitud, la falsedat del somni americà, i el determinisme social.

La solitud: Els homes d’aquella epoca ho havien perdut tot; per poder mantenir a la familia havien de marxar a treballar, sols, a altres estats. A més, canviaven sovint de rantxo i no hi eren prou temps per fer amics; es vivia en un clima extrem de solitud i desconfiança. Steinbeck ho fa present a l’obra de diferents maneres, ja sia amb els personatges, la seva actitut o l’escenari; una granja llunyana i aïllada de la ciutat, casualment anomenada Soledad.

Solitud? desengany? No és estrany que Sawyer s’hi sentís atret.

La falsedat del somni americà: La idea de que, a Amèrica, qualsevol pot aconseguir el seu somni sempre que treballi dur és aquí dinamitada per Steinbeck. Gairebé tots els personatges del llibre desitgen una vida millor (una petita casa, ser actriu…) que no aconseguiran; fins i tot el descregut de Crooks, que ja avisa que no ha vist mai ningú complir el seu somni, té un moment de debilitat.

Determinisme. El destí ineludible: Des del començament sabem dels somnis dels personatges… però també pressentim que no es cumpliran, que alguna cosa terrible ha de passar. Steinbeck, com a les tragedies gregues, va sembrant el relat de pistes fatídiques; els protagonistes venen fugint d’un incident, Candy es deixa sacrificar el gos, Lennie va matant cada vegada animals més grossos…

Fins i tot el titol del llibre és un avís premonitori del que succeirà. Fa referència al poema A un ratolí de Robert Burns

“Los mejores planes de ratones y hombres
a menudo se frustran
y no nos dejan más que sufrimiento y dolor
por el gozo prometido.”

Steinbeck, com Sofocles amb Èdip, ens diu que el destí es ineludible i que qualsevol cosa que fem per evitar-lo ens hi apropa encara més. La diferència és que amb Steinbeck la culpa no la tenen forces sobrenaturals, sinó la pròpia naturalesa dels homes.

——–
* Aquest nota preten ser un apunt breu de la novel·la que estem llegint al taller de literatura de l’escola. Si vols afegir-t’hi envia un email a josepmaria.badia@gmail.com