Enguany a la biblioteca hem encetat un racó: “EL RECER DE LES PARAULES” on periòdicament anirem posant poesies d’autors propers, coneguts… i d’altres que potser no ho són tant.

Comencem amb una poesia de MONTSERRAT ABELLÓ, (1918-2014), nascuda a Tarragona, poeta i traductora, va destacar sempre en el panorama de la literatura catalana.

Envejo els ocells
perquè tenen ales
-però no tenen mans.

Envejo els arbres
perquè tenen branques
-però no tenen mans,
ni ungles.
No teixeixen xarxes,
ni fan cistells,
escombres, garlandes;
no poden trenar cabells,
sospesar pedres,
ni bastir cases.

He envejat els ocells,
però les mans
són fortes,
estimen,
donen i accepten.

Vull mans
I no vull ales!

El poema correspon al seu primer llibre, “Vida diària”.

“Al cor de les paraules” – Montserrat Abelló – Edit. Proa.