No et volem dir adéu….és una paraula trista i contundent i que a aquesta escola li costa de dir i no li agrada….sempre aquí i es farà estrany no veure’t.
Vas començar en una escola petita, molt petita i a mesura que han anat passant els anys, s’ha anat fent una GRAN escola gran….ja saps que no totes les escoles poden dir el mateix i que aquí hi ha la suor de molta gent,evidentment, la primera, la teva.
L’essència d’aquella primera escola encara hi és, jo crec que, per això, amb l’ampliació ens van deixar aquella petita escola al mig, quasi bé tal qual era……és el COR de l’Alberich, el cor que tu, sé que desitges que bategui per sempre.
Saps que la frase que hi ha a l’entrada de l’escola ens recorda cada dia que….som on som perquè venim d’on venim. Els que vam ser amb tu aquells anys i seguim, sabem que és certa, i sabem també que en aquell moment vas posar una llavor que, amb el temps i mooolta dedicació, ha anat creixent més i més.
Crec que la gran sort d’aquesta escola ha sigut que des que va néixer, hi ha hagut gent que se l’ha estimat molt i de veritat, tu la primera, segur, però molta gent més també, mestres, pares, mares i evidentment, alumnes que s’han sentit sempre orgullosos de pertànyer a l’Alberich i aquest orgull sempre empenys endavant.
Vull pensar, i vull que pensis tu també, que l’Alberich encara no ha arribat al seu màxim i que encara li queden moltes i grans fites per assolir.
Tothom sap que per fer un bon castell hi ha d’haver una base sòlida i el mèrit d’haver construït aquesta base serà sempre teu…
Et trobarem a faltar….MOLTA, MOLTA SORT!!