Deia en el post anterior que en l’epistolari de Maragall trobem també al·lusions a la seva vida domèstica. Més avall en deixo tres mostres del principi de la relació amb la que seria la seva esposa i dels primers temps de casat. Quina importància va tenir Clara Noble en la literatura de Maragall? Quins textos va inspirar a l’escriptor? Quines poesies li va dedicar? Més endavant en parlarem.

D’aquí a quinze dies me caso: no et vull explicar lo tragí de mobles, alfombres, amonestacions, passos, presentacions, plats i olles etc., etc., en què estic ficat, però per sobre de tot resplendeix la meva dolça coloma que serà meva del tot l’endemà passat de Nadal.

 Carta a Anton Roura (desembre de 1891)

La vida de casat me prova bé: tinc un piset molt mono, i una muller adorable; i a pesar de que segueixo creient (a soles i per a tu) que jo no havia nascut per a casat, m’hi trobo bé. Avui no tinc més temps. Vaig rebre la segona de canvi. Ja t’escriuré llarg: Tu fes-ho sempre. Adéu. Les cartes dirigeix-les: Lauria, 2, 1.er

 Carta a Anton Roura (5 de febrer de 1892)

Bueno, veniu a casa una tarda, home! Si fa mal temps preneu un tramvia de la bandereta vermella i us deixa a la porta de casa, que ni que anéssiu amb cotxe propi: si fa bo veniu prenent el sol. Si veniu a quarts de tres prendreu el cafè amb nosaltres. Si no voleu cafè o si no voleu venir a aquesta hora, vingueu a una altra; pro veniu: sóc a casa fins a quarts de sis. És ben pesat no veure mai als amics. No ho cregueu que l’amor conjugal siga tan absorbent: al contrari, crida a tots los altres afectes.

 Carta a Josep Soler i Miquel (25 de febrer, 1 tarda, 1892)

Clara i Joan