Producció audiovisual a treballar:
Pel·lícula “The artist”, Michel Hazanavicius (2011). Homenatge al cinema mut, aquesta pel·lícula està ambientada a finals dels anys 20. George Valentin és una gran estrella del cinema mut a qui la vida li somriu. Però, amb l’arribada del cinema sonor, veurà com el seu món avança més ràpid que ell, quedant eclipsat i oblidat en pocs anys. Per la seva part, la jove actriu Peppy Miller, una somniadora, veurà impulsada la seva carrera cap a la fama. La unió dels dos personatges generen la història de la pel·lícula, que emociona a l’estil dels clàssics de l’època.
És una pel·lícula amb una fotografia en blanc i negre que prescindeix de diàleg sense que es noti la seva absència. Durant uns 100 minuts el director aconsegueix introduir-nos dins de la pantalla, fer que el públic es cregui els personatges i s’emocioni amb facilitat. Fa servir recursos propis de l’època, amb fosos, transicions, i en general una forma de rodar que remet a les produccions de l’època. El vestuari i l’ambientació juguen un paper molt important, igualment que la música i els (pocs) efectes sonors.
Tràiler de la pel·lícula:
Per què és interessant pels alumnes?
És una pel·lícula que funciona tant pels amants del cinema mut com per aquells que mai s’hagin apropat a aquest tipus de produccions artístiques, com de ben segur és el cas dels nostres alumnes. És per això que pot resultar una pel·lícula interessant per treballar amb ells, repassar la història del cinema i reflexionar sobre l’expressió corporal, la necessitat del so i del diàleg per entendre una història i la importància de la música en una producció de cinema mut.
Què es treballaria?
El tema principal que tracta aquesta pel·lícula és la història del cinema, concretament el pas del cinema mut al cinema sonor. Però un altre tema important que posa sobre la taula és el sistema de producció de l’Star System, basat en la popularitat dels actors, vistos com a mites, per tal d’obtenir el màxim benefici. Treballar el context històric de l’època també els pot
ajudar a entendre la raó del desenvolupament del cinema americà i de
l’industria de Hollywood, així com entendre la importància que tenia el cinema en la gent.
L’ús de l’expressió corporal per a la comunicació d’idees resulta fonamental en l’etapa muda i a través de “The artist” els alumnes poden veure els aspectes importants a treballar per a que s’estableixi aquesta comunicació, com l’expressivitat facial, la gesticulació exagerada i el moviment del cos.
El paper de la música també s’ha d’analitzar per relacionar l’acció i el desenvolupament de la història i la seva emotivitat amb el ritme musical, els instruments usats, els tons més forts o més suaus,…; el tipus de música que s’utilitzava segons el tipus d’escena que es volia treballar.
Durant la pel·lícula, com en el cinema mut de l’època, s’intercalen diàlegs que ajuden a seguir la història. Però no tot el que diuen s’escriu, i tot i així un no perd el fil de la història. A partir d’aquí i amb tot el que s’ha dit anteriorment,
es poden analitzar els recursos expressius utilitzats per transmetre la història a l’espectador. Quan a la pel·lícula es donen les pistes de la nova tendència de canvi cap al cinema sonor, els alumnes poden entendre i valorar les raons del canvi, quins aspectes es modifiquen i de quina manera s’adapta la industria del cinema a aquesta nova etapa.
Com es treballaria a l’aula?
Prèviament a l’estudi de la pel·lícula, s’introdueix la història del cinema i s’acompanya del visionat de fragments de clàssics de l’època.
- Fragment de “El cantor de jazz”, Alan Crosland (1927)
- Fragment “El gran dictador”, Charles Chaplin (1940): el cos com a instrument musical.
Amb aquests fragments de pel·lícules s’introdueixen les característiques de l’etapa muda i de l’etapa sonora, que hauran identificar i que els permetrà analitzar la pel·lícula “The artist”. Per a aquesta fase d’anàlisi es poden plantejar unes preguntes com a punt de partida, a partir de les quals els alumnes fan tota la cerca plantejada:
- A on i quan passa la pel·lícula?
- Quin paper juga el cinema en aquesta època?
- Quin paper tenen els actors en relació amb la fama?
- Com creus que transmet emoció sense l’existència de diàleg?
- Quin paper juga la música?
Després d’analitzar aquest tipus de cinema trobo que una activitat interessant que es podria plantejar és que els alumnes generessin uns curtmetratges utilitzant els mateixos recursos expressius utilitzats a la pel·lícula.
Agafant com a punt de partida històries que els resultin properes a la seva realitat, haurien de fer tant la feina de prèvia al rodatge, el propi rodatge, però sobretot emfatitzar les actuacions per tal que la comunicació a l’espectador sigui màxima. Així, han de donar importància a les emocions que volen transmetre i buscar i escollir la música més adequada que acompanya a aquestes emocions. Pot ser una activitat que, a més de treballar aspectes del cinema, també els permet treballar el seu propi coneixement del cos i la intel·ligència emocional (tant la interpersonal com la intrapersonal), aproximant-nos així al concepte conegut com “ARTTERÀPIA”, que es caracteritza per la creativitat, aportar solucions creatives i innovadores a un objectiu, per donar importància al procés creatiu i no al producte final i l’èmfasi de la creació espontània com a objectiu expressiu. Tots aquests aspectes són interessants per a treballar en una etapa com l’adolescència.