La següent activitat, després d’haver estat p
roposada al curs, s’ha posat en pràctica a l’escola. L’activitat encara està en procés però tant la primera fase de decisions sobre aspectes gràfics de la revista com la fase de diàleg han estat tot un èxit. Els alumnes han deixat de banda les seves visions primàries per entrar a debatre què és l’art del grafiti i què implica, quines són les seves característiques i els seus objectius. S’estan fent preguntes i entre ells busquen resposta. Ara, un cop tenen tots els grafitis classificats, entraran en la fase de muntatge de la revista.
Títol de l’activitat: Caçadors de grafitis
Alumnes amb els que es treballarà: es treballarà l’activitat en 3 grups classe de 2n d’ESO.
Objectiu de l’activitat: l’activitat té com a objectiu fer un anàlisi i procés reflexiu crític del món dels grafitis i l’art urbà que els alumnes poden veure diàriament pel carrer i del qual molts d’ells en són aficionats. A partir de la realització d’un reportatge dels grafitis de la seva ciutat hauran d’ordenar i classificar el material amb l’objectiu d’editar una revista entre tota la classe, un projecte col·lectiu en el que hi ha participació individual i grupal.
Com es treballarà l’activitat:
D’entrada, als alumnes se’ls ha parlat de 2 artistes o grups d’artistes que realitzen art urbà, els links dels quals han estat penjats al blog de plàstica per a que els puguin consultar:
- Banksy: pseudònim d’un artista britànic anònim conegut arreu del món per fer del grafiti una eina de denúncia i reivindicació a moltes ciutats del món, especialment a Londres.
- Joe&Max: artistes dedicats al “3D street art”, pintures urbanes que juguen amb la perspectiva per donar una impressió tridimensional tot i que les creacions són completament planes.
S’ha fet una reflexió a classe sobre què és per ells el grafiti i la seva implicació en l’art. Alguns dels alumnes han explicat alguns exemples que han vist al seu barri, preguntant quin propòsit tenien i com es podien classificar, la qual cosa ha generat petits debats. Després, se’ls ha donat una classificació general dels grafitis agrupats en: grafitis artístics, grafitis denúncia o reivindicatius o grafitis amb un objectiu purament vandàlic. Amb el coneixement d’aquesta classificació, han de començar la recerca individual de grafitis i l’inici del seu reportatge fotogràfic. És important remarcar-los la necessitat de la referència de les seves fotografies: on han estat preses, localitat i situació, i en quina data. Així mateix, la pròpia fotografia ha de reflectir el context del grafiti, s’ha de veure on està fet per poder fer una valoració del mateix.
A continuació es dóna a conèixer l’objectiu final de la recerca, que és l’edició d’una revista fotogràfica sobre els grafitis de tota la classe. Se’ls diu que totes les decisions les hauran de prendre ells mateixos i que es convertirà en el seu
projecte de grup. Al llançar aquesta idea, he de dir que de seguida s’han apropiat d’aquesta i del projecte i han començat a donar-hi voltes. Per a aquest propòsit, se’ls posa en una situació real en la que es fa evident la necessitat de crear diferents grups de treball que s’encarreguin de prendre les següents decisions:
a) Disseny d’una portada, com a imatge que reflectirà el contingut de la revista.
b) Tipografia: la necessitat d’establir uns criteris tipogràfics comuns per a tota la revista, establir un tipus de lletra, una mida i color concrets segons sigui la posició del text en qüestió.
c) Distribució del contingut: hi ha la necessitat d’establir uns criteris comuns de composició dels continguts de la revista, mides de les fotografies, posició dels textos, títols,…
d) Imatge interior de la revista: ja que la pròpia revista ha de representar aquesta diferenciació i classificació de grafitis, és important decidir quin tipus de material i colors formarà part de cada classificació.
e) Enquadernació: quina composició exterior tindrà la revista, cerca de maneres creatives d’ajuntar una informació.
f) Format: en quin format es pot presentar i ordenar tot el reportatge fotogràfic, pensar mides possibles de la revista, posició dels fulls,…
Per aquest motiu es divideix el grup classe, d’uns 30 alumnes, en 6 grups de treball de 5 persones. Ells mateixos han fet els grups segons els interessos de cadascú. A partir d’aquí, cada grup farà una cerca per la seva banda dins del seu objectiu per a posteriorment posar en comú totes les idees i definir una línia comú de revista per a tothom.
Posteriorment, cada alumne portarà a classe el seu reportatge fotogràfic. Aprofitant els grups de treball anteriorment organitzats, debatran entre ells les imatges i cada alumne, en funció del que s’hagi decidit, les classificarà segons creguin convenient.
Un cop feta aquesta classificació de les fotografies dels seus reportatges i tenint en compte les decisions preses per a l’edició de la revista, es procedirà a fer el muntatge de la mateixa. Com que són els propis alumnes qui prenen aquestes decisions el producte final és totalment desconegut. Al realitzar l’activitat en 3 grups classe diferents, sortiran 3 productes finals que poden ser totalment diferents, inclús els mateixos grafitis poden estar classificats d’una manera diferent segons siguin les opinions del grup. Aquestes 3 revistes són les que quedaran exposades de manera conjunta per a que els alumnes puguin comprovar les opinions i el treball que han fet els seus companys.
Com serà avaluat:
– Capacitat per treballar en grup.
– Ser capaços d’analitzar, valorar i classificar un grafiti segons les seves
característiques formals i significatives.
– Realitzar fotografies amb una destresa que permeti identificar correctament les característiques del grafiti a la vegada que permeti identificar el context del mateix.
– Ser rigorós en la presa de referències de cada una de les mostres de grafiti recollides.
– Exposar al grup les seves opinions respecte les fotografies preses i la classificació del seu contingut d’una manera clara i objectiva.
– Ser creatius a l’hora de proposar idees per a l’edició de la revista, idees innovadores com a eina de comunicació.