Amb els continguts d’aquest mòdul s’ha volgut orientar el professorat a l’hora d’incorporar a l’aula processos artístics contemporanis que, per les seves característiques, necessiten un treball de planificació prèvia i de documentació gràfica del procés, com són:
- Intervencions a l’entorn (1r i 2n cicle ESO, Batxillerat)
- Art d’acció i vídeo-instal·lació (2n cicle ESO, Batxillerat)
- Vídeo-art (1r i 2n cicle ESO, Batxillerat)
Primer es fa una reflexió sobre l’art postmodern i després s’introdueixen exemples relatius al treball d’artistes representatius en els diferents camps proposats, és a dir, es parteix de referents contemporanis per establir un procés d’ensenyament i aprenentatge que sigui capaç de posar l’alumnat en relació amb el seu context social i cultural i que, alhora, l’ajudi a desenvolupar estratègies d’interpretació i de creació d’acord amb les manifestacions artístiques actuals.
Algunes característiques del marc de l’art postmodern a destacar són:
- El concepte d’arts plàstiques es redefineix com a cultura visual i amplia la seva dimensió des de les disciplines artístiques tradicionals (pintura, escultura) fins a les manifestacions artístiques actuals com la performance, la instal·lació, el videoart, el net-art i altres camps com el disseny, la publicitat o l’oci audiovisual.
- Es dispersen les dimensions del temps i de l’espai com a conseqüència de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. L’ús d’Internet com a suport i canal possibilita la immediatesa del missatge així com la interactivitat.
- Es considera el públic com a part fonamental que completa el sentit de l’obra, ja sigui per la seva participació activa en el marc físic (art d’acció, instal·lació) o virtual (entorns telemàtics) o bé per la interpretació lliure dels seus significats.
- Moltes vegades l’artista esdevé productor de la idea, més que artífex. Manté un diàleg amb les circumstàncies socials i polítiques del seu entorn immediat i llunyà. Reflexiona sobre els contextos ètics, estètics i econòmics per tal de configurar una visió crítica i política de la problemàtica social.
Per tant, per la didàctica de les activitats relacionades amb l’art postmodern hauria de tenir en compte les següents consideracions:
- Espai i temps que afavoreixi l’atenció al procés i al concepte per sobre del resultat.
- Creació d’obres en col·laboració amb altres alumnes i amb l’espectador.
- Considerar les tècniques reproduïbles, els materials efímers o els suports immaterials o interactius com a elements intrínsecs a la creació artística.
- Utilitzar tècniques i procediments ja siguin propis de l’art tradicional com de les manifestacions artístiques contemporànies.
- Potenciar les noves tecnologies com a mitjans de documentació, recerca i creació.
- Proposar a través de l’obra significats oberts mitjançant l’ús de la retòrica de la imatge: ironia, metàfora, comparació, etc.
- Afavorir el debat a classe sobre qüestions relatives tant al contingut com a la forma de les expressions artístiques contemporànies i les pròpies del mateix alumnat.
APUNTS-Mòdul4_Processos art contemporani (Material procedent del curs telemàtic de la XTEC, “Les TAC a l’Educació Visual i Plàstica”)
Referències bibliogràfiques:
Bibliografia:
Sobre art contemporani:
- Aznar, S. (2000), El arte de acción, Hondarribia (Guipúzcoa): Nerea. Recorregut històric per l’art d’acció des dels seus orígens fins els anys 80.
- Guasch, A. M. (2001), El arte último del siglo XX. Del posminimalismo a lo multicultural, Madrid: Alianza Forma. Història de l’art a partir dels anys setanta, moment que suposa la fi del dogma formalista i l’inici de la postmodernitat. S’analitzen els principals artistes i les obres que configuren el perfil creatiu de la nostra època.
- Rush, M. (2002), Nuevas expresiones artísticas a finales del siglo XX, Barcelona: Destino. A partir d’una reflexió sobre les noves concepcions sobre el temps i l’espai generades per la utilització de les noves tecnologies, aquest llibre explora territoris artístics ocupats per la performance, el videoart, la videoinstal·lació i l’art digital.
- Warr, T. i Jones, A. (2006), El cuerpo del artista, Barcelona: Phaidon. Aquest llibre inclou una selecció d’artistes que, des de la dècada dels seixanta i fins l’actualitat, han treballat amb el seu cos utilitzant-lo com a instrument, suport o vehicle d’expressió.