El passat 3 d’abril vam assistir a la representació de la Mostellaria de Plaute al teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat.
Titus Maccius Plautus (Sarsina, Umbria; 254 a.C.–Roma, 184 a. C.) fou un dramaturg de comèdies a l’antiga Roma. A més a més, diverses fonts assenyalen que també treballà com a actor, fou soldat i comerciant. Començà a escriure comèdies a partir d’altres obres gregues i, per fortuna, va obtindre un resultat esponerós.
A causa del seu èxit, no és cap sorpresa que unes cent-trenta obres se li atribuïssin. No obstant, es tenen com a autèntiques seves vint-i-una:
- Amphitruo
- Asinaria
- Aulularia
- Bacchides
- Captivi
- Casina
- Cistellaria
- Curculio
- Epidicus
- Menaechmi
- Mercator
- Miles Gloriosus
- Mostellaria
- Persa
- Poenulus
- Pseudolus
- Rudens
- Stichus
- Trinummus
- Truculentus
- Vidularia
Malauradament, aquestes obres es conserven de forma incompleta a causa del pas del temps.
Un exemple de les seves comèdies és Mostellaria, Comèdia de les aparicions o Comèdia del Fantasma.
ARGUMENT
L’acció transcorre a Atenes, en un carrer on es troben les cases de Teopròpides i Simó, son veins. El fill de Teopròpides, Filòlaques, aprofita l’abscència del seu pare per a convidar els seus amics a casa, beure i gaudir dels diners familiars.
Un dels problemes és la compra d’una cortesana, Filemàcia, car s’enamorà i pagà per la seva llibertat.
Com és digne d’una comèdia, al poc temps d’haver començat l’obra, el pare, Teopròpides, arribà per fi a casa; l’espurna que desencadenarà la sèrie d’enganys i encobriments. Quan l’esclau de la llar, Tranió, el veu arribar, trama un pla perquè no descobreixi el comportament i les despeses de Filòlaques, el seu fill.
L’idea de Tranió és fer creure a Teopròpides que la casa està embruixada per un fantasma, resultat d’un crim comès anteriorment.
L’obra continua amb un seguit d’embolics cada cop més enrevessats on Tranió fa malabars per a poder mantenir el secret, constant de tres etapes principals: la mentida del fantasma que ha embruixat la casa, la falsa compra de la casa del veí i la visita a la casa d’aquest últim per a corroborar la bona compra del fill.
Malauradament, la mentida no triga gaire a ser descoberta.
A l’obra podem apreciar un llenguatge popular, ple d’insults, jocs de paraules i respostes enginyoses. Sorprenentment, malgrat l’embolic en què es fica Tranió, l’obra té un final feliç gràcies a la pietat que li inspiren al pare el seu amo i amics.
Aquest tipus d’obres clàssiques foren inspiració per a autors posteriors, més propers al nostre temps, com a Molière o Shakespeare.
Quant a la representació de l’obra que vam anar a veure la classe de Grec de 1r de Batxillerat Humanístic, cal destacar que la companyia teatral estava composta per actors i actrius amateurs i, no obstant això, la qualitat era impecable; escenografia, vestuari, actuació, il·luminació…
Al començament van incloure una introducció original, però malauradament, el volum de veu era tan baix que costava escoltar les actrius. A més a més, la màquina de fum semblà tenir un petit problema i una fumareda blanca s’escampà per tota la sala —El públic de les primeres files ho recordaran millor, si es que podien veure dos pams més enllà—. Per sort, a partir de la primera escena no hi hagué cap altre problema i l’entrada magistral de Tranió va fer oblidar els petits inconvenients del principi.
Tots els personatges semblaven còmodes en escena i parlaven amb un bon volum. Crec que és digne de menció la magnífica actuació de personatges com Tranió, Filemàcia i Filòlaques, sobre tot tenint en compte que no han tingut formació professional. L’atrezzo també estava molt treballat; el paisatge realment semblava una escena de pel·lícula que ajudava a ficar-te en la història.
Hem pogut apreciar la passió que tenien per l’art gràcies al seu esforç en crear una cançó i coreografies per a donar-li un toc personal. Sens dubte, no té res que envejar a una representació d’una companyia professional.
http://dinora-lu.blogspot.com/2013/12/plauto-mostellaria-o-la-comedia-del.html
http://www.fronterad.com/index.php?q=bitacoras/juanignaciogarcia/comedia-fantasma-o-plauto-como-excusa
 |
