La fundació i la història de la ciutat.
La Barcelona romana va existir entre el segle I a.C i els principis de la Edat Mitjana, quan es van construir les muralles romanes que envolten la ciutat. Barcino va sorgir com una colònia; la colònia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, malgrat que les llegendes atribueixen la creació a Hèrcules o a la nissaga cartaginesa dels Barca.
La colònia la va fundar August a prop de l’any 14 a.C, després de les guerres càntabres i en plena reforma administrativa en la península. Per tant, es va fundar tardanament respecte Catalunya.
La ciutat es va alçar sobre un turó anomenat Mons Tàber que vam veure en el recorregut juntament amb el Temple d’August. El turó estava en 16,9 metres per sobre del nivell del mar, tal com ho diu a la Placa vista en l’itinerari al Carrer Paradís ‘Mont Tàber 16,9 m cota altimètrica a nivell de la mola del llindar del centre excursionista de Catalunya’. Es situava en el turó de Collserola, entre el Llobregat i el Besòs.
Aquest territori fou de principal interès pels colons, doncs, el van parcel·lar i explotar per mitjà de les uillae. Hi cultivaven cereals, però també d’aquí obtenien vi per comercialitzar. Tenint també el mar a peu del turó, van dedicar-se a la pesca, sobretot a la recol·lecta de ostes. A més a més, explotaven les mines de Gavà d’on extreien ferro, i el gres de Montjuïc; un material per a les edificacions de la Barcino. Per tant, el comerç va esdevenir una font econòmica de la ciutat.
Aquesta colònia es va delimitar amb unes muralles i amb torres que tenien quatre portes, però, tot i així no superava les deu hectàrees. Això és degut a l’estructura de les fundacions romanes, que constava del recinte rectangular adaptat al relleu del turó.
L’interior es va donar forma amb dos carrers principals encreuats: el Decumanus Maximus (eix horitzontal ocupat ara pel carrer del Bisbe, on es situa la Catedral de Barcelona i on vam observar el relleu de la Deessa Venus) i el Cardo Maximus (eix perpendicular al primer corresponent ara pel carrer del Call, situat al barri Gòtic on vam veure el barri jueu amb la seva antiga sinagoga).
Tots dos carrers eren des del seu principi amples i tenien el seu sistema de clavegueram.
Els primers colons que vivien al turó eren d’origen Italià, i la seva població era d’uns 2000 habitants, per tant la reduïda població era compatible amb la petita extensió de la ciutat. Aquest fet s’explica amb el pretext de la ciutat, segurament establerta com un centre administratiu i/o religiós d’una àrea amb altres nuclis urbans i vil·les de la Laietània. No obstant la mida de la ciutat, s’han trobat restes de diverses domus (dins les quals s’han trobat mosaics -tres Gràcies-) a la Plaça del Rei, el carrer del Bisbe Caçador i a la Plaça de Sant Miquel (on eren les termes públiques). En canvi, insulae no s’han localitzat encara.
Al 124 d.C la societat de Barcino ja es dividia en classes, i la més elevada era la classe senatorial (família Minici Natal, pròxima a l’emperador).
En el 129 d.C es practicaven els Jocs Olímpics, on Luci Minici va participar-hi amb una quadriga.
Tornant a la fundació de Barcino, a finals del segle I a.C es va construir un gran temple, el Temple d’August, dedicat al culte imperial. El temple era l’element central del fòrum, antigament en la confluència dels dos carrers principals, i l’actual Plaça de Sant Jaume on hi ha el palau de la Generalitat, i els carrers de la Pietat i de la Freneria. El temple, del qual se’n conserven quatre columnes, es troba al carrer Paradís.
En l’itinerari de la Barcino romana també vam veure dos aqüeductes que antigament feien dos funcions: d’una banda, subministraven aigua potable als habitants, i de l’altre, formaven part de la muralla. Vam fotografiar la muralla reconstruïda (només d’una arcada) en la Plaça Nova. Seguidament de la Plaça, al carrer Duran i Bas, vam observar un tram de quatre arcades que subjectaven els aqüeductes. L’aigua que aquests duien venien l’un de Collserola i l’altre del Besòs.
Dins de la ciutat, hi vam veure una zona destinada als enterraments, la necròpolis, situada a la Plaça de la Vila de Madrid, que flanquejava algunes vies. La necròpolis conserva 85 elements funeraris del segle II d.C, però s’hi destaquen la sepultura romana (cupae, fosses, cobertures de tegulae…)
Però, sens dubten algun, les muralles són les restes romanes conservades més impressionants. La muralla inicial, va ser reforçada al segle IV d.C, moment d’esplendor econòmic però també d’inestabilitat de l’Imperi. La muralla feia 9 metres d’alçada i 4
metres d’amplada acompanyada de torres amb quatre portes.
Els llocs on vam veure les restes de la muralla romana són:
Plaça Nova (Palau del Bisbe, Casa de l’Ardiaca, Pia Almoina)
Plaça de Ramon Berenguer (Capella de Santa Àgueda, Palau Reial)
Carrer de la Tapineria
Carrer del sots-tinent Navarro (Palau Requessens)
Plaça dels Traginers
Carrer del Correu Vell
Carrer del Regomir (Pati Llimona)
Carrer d’Avinyó, Carrer del Call, Carrer dels Banys Nous i Carrer de la Palla.
La nova fortificació de la muralla va donar a Barcino un paper més important en el final de l’antiguitat, fins i tot passant per davant de la capital romana Tàrraco.
Així dons, va esdevenir la ciutat capital del regne visigot (415- 548 d.C) on el cristianisme es va fer cada cop més present en la ciutat emmurallada.
Núria Clarà. 1r de Batxillerat B
