Avui dijous 21 de Març és el Dia Mundial de la Poesia i aprofitant que aquest any se celebra el centenari de l’escriptora i blibliotecària catalana Joana Raspall volem celebrar-ho amb alguns poemes seus:
Si el món fos…
(Joana Raspall)
Si el món fos…
Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
Que porta mals;
N’esborraria grandeses
de mèrit fals…
Però és escrit amb tinta
de mal color:
del dolor brut de la guerra
i del dolor
Qui voldrà escriure un nou món més just i net?
Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valentes, lletra per lletra,
des del nostre raconer…
Paraules del vent
(Joana Raspall)
El vent em diu coses
que jo no les sé explicar;
coses dolces i boniques
que fan de bon escoltar:
com si cantessin els àngels
amb arpes i violins;
com si les flors hi vessessin
el nèctar que duen dins;
com si em gronxessin les ones
sobre un mar meravellós
dins d’una barca de somni
on fóssim nosaltres dos…
…perquè sé que tu hi vindries,
al mar de l’encantament,
a escoltar bruixeries
de les paraules al vent.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.