Category Archives: POESIA

21 DE MARÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA

AVUI 21 DE MARÇ ES CELEBRA EL DIA MUNDIAL DE LA POESIA I DES DEL NOSTRE BLOG VOLEM RECORDAR-HO AMB UN POEMA DE JOANA RASPALL PENSANT EN TOTS EL REFUGIATS I REFUGIADES…

 PODRIES
(Joana Raspall)
Si haguessis nascut en una altra terra
podries ser blanc, podries ser negre…
Un altre país fora casa teva,
i diries “sí” en una altra llengua.
T’hauries criat d’una altra manera
més bona, potser; potser més dolenta.
 
Tindries més sort o potser més pega…
Tindries amics i jocs d’altra mena;
duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya
o aniries nu perdut per la selva.

Podries llegir contes i poemes,

o no tenir llibres ni saber la lletra.
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.
Podries…, podries…

Per tot això pensa que importa tenir

LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra
la tristesa d’ell podria ser teva.

DIA MUNDIAL DE LA POESIA!

Avui 21 de Març és el dia mundial de la poesia i que millor manera de celebrar-ho que amb un poema. Feliç dia de la poesia!!!

B oscos i camps, conreus i prats,
E ncenen, fan, cullen sembrats.
N ius dels ocells, els seus cants bells,
V ida del cel, plugim d’anhel.
I floreixen les contrades, són roselles estampades.
N itidesa d’aquest món, sempre es mostren tal com són.
G uspiregen els matins, regalant-nos somnis fins.
U lls oberts, el cel és blau,
D iferenciem allò que cau.
A braçades de dolçor, rius desglacen des del cor.
P rocedència, excel·lència amb una mica d’innocència.
R oses, fades i cançons,
I maginem-nos altres mons.
M ans enlaire, ha esclatat,
A questa festa amb bon retrat.
V ida rica, mil colors,
E namoren les olors.
R oda, roda, aquest any,
A nul·lem vostre parany.
(Free sound, pseudònim)

UN BONIC POEMA DE NADAL!

Poema de Nadal

Nit de Nadal

 

La gent reposa
colgada al llit.
El llop no gosa
moure brogit.
D’un vell estable
mal ajustat
la llum eixia.
Fuig el diable.
La nit és dia.
Jesús és nat.
 
El bou recula
poquet a poc.
“Decanta’t, mula,
per fer-li lloc”.
Oh meravella!
Penja una estrella
de l’embigat.
Les profecies
són aquests dies.
Jesús és nat.
 
La neu afina
xòrrecs avall.
Canten el gall
i la gallina.
Els àngels broden
el cel d’estrelles.
Els pastors roden
amb vestits nous
perdent els bous
i les esquelles.

EN MUBLI US DÓNA LA BENVINGUDA

Hola nois i noies! Avui comença un nou curs i a la biblioteca tenim un munt de sorpreses preparades…
I per començar aquest bonic poema

La meva escola
(Àngels Garriga )

El pare i la mare
no pensen sinó en mi:
em fan anar a l’escola
a aprendre de llegir.

Cantem, sabem rondalles,
tenim peixos i ocells,
plantem llavors menudes,
reguem arbres molt vells.

Ja sé les beceroles,
de comptes també en sé,
dibuixo flors i estrelles,
i escric d’allò més bé.

M’agrada tant l’escola
que no ho puc explicar;
a l’hora de sortir-ne
ja hi voldria tornar.

AVUI DIJOUS 21 DE MARÇ DIA MUNDIAL DE LA POESIA

Avui dijous 21 de Març és el Dia Mundial de la Poesia i aprofitant que aquest any se celebra el centenari de l’escriptora i blibliotecària catalana Joana Raspall volem celebrar-ho amb alguns poemes seus:

Si el món fos…
(Joana Raspall)

Si el món fos…
Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n’esborraria l’enveja
Que porta mals;
N’esborraria grandeses
de mèrit fals…

Però és escrit amb tinta
de mal color:
del dolor brut de la guerra
i del dolor

Qui voldrà escriure un nou món més just i net?

Potser que tu i jo ho provéssim,
ben valentes, lletra per lletra,
des del nostre raconer…

Paraules del vent
(Joana Raspall)

El vent em diu coses
que jo no les sé explicar;
coses dolces i boniques
que fan de bon escoltar:
com si cantessin els àngels
amb arpes i violins;
com si les flors hi vessessin
el nèctar que duen dins;
com si em gronxessin les ones
sobre un mar meravellós
dins d’una barca de somni
on fóssim nosaltres dos…

…perquè sé que tu hi vindries,
al mar de l’encantament,
a escoltar bruixeries
de les paraules al vent.

Al lector de poemes
(Joana Raspall)
Llegeix a poc a poc.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.