– Recordeu pares !

14 d'octubre de 2012 Sense comentaris

I. Els nens i nenes escolars no juguen per a l’entreteniment del públic ni per quedar en primera posició, sinó per divertir-se i per formar-se com a persones a través de l’esport.

II. El pas per l’esport dels i les joves és un dels períodes més importants i gratificants de la seva vida.

III. Amb la vostra actuació podeu ajudar molt o perjudicar enormement.

IV. No els reganyeu per cometre errades, ¡estan aprenent!.

V. Aplaudiu els esforços i les bones actuacions de tots i totes les participants. El resultat no és el més important.

VI. Encara que tingueu coneixements, no els utilitzareu dient el que s’ha de fer.¡Doneu-los llibertat perquè gaudeixin de l’activitat i prenguin les seves pròpies decisions!.

VII. Respecteu les decisions arbitrals i animeu-los a què ells i elles també ho facin, així com a jugar d’acord al reglament establert.

VIII. Els pares i mares pertanyeu al mateix equip, de manera que s’hau de centrar a complir la vostra comesa.

IX. Rebutjeu l’ús de qualsevol tipus de violència o de comportament incorrecte.

X. En acabar l’activitat valoreu allò que és realment important, és a dir, la millora personal i col·lectiva, no el resultat obtingut.

XI. Finalment, si un o una jove destaca respecte a la resta, ajudeu-lo a què tingui els peus a terra.

– A entrenar !

11 d'octubre de 2012 Sense comentaris

Aquesta setmana han començat els entrenaments pels alumnes que representareu al nostre centre en alguna modalitat esportiva.

Passeu-vos-ho ben bé !

– Fem-ho entre tots

8 d'octubre de 2012 Sense comentaris

Fem de l’esport escolar, un esport educatiu.


La nostra tasca com a educadors ( professors, mestres, monitors, entrenadors…) ha d’anar encaminada a formar ciutadans ben educats, per a què respectin unes normes mínimes però necessàries per fer possible una millor convivència i perquè han de ser crítics amb tot allò que els envolta.

Un dels elements més present en l’entorn dels infants i joves és l’esport. En l’esport, com en la vida, allò que es diu «donar exemple» és una de les maneres més eficaces de triomfar en el món de l’educació en valors. El professor que vol que els seus alumnes siguin puntuals ha de ser sempre el primer a arribar; si vol ser exigent amb l’alumnat, en primer lloc ha de ser exigent amb ell mateix. D’això se’n diu ser responsable i coherent amb el fet de ser el model més immediat que tenen els infants i joves que estem educant.

Si tots li concedim la importància que té, el món de l’esport ha de ser un dels pilars de la nostra societat.

– Document 3: Les qualites físiques i atlètiques bàsiques

30 de setembre de 2012 Sense comentaris
Hi ha una sèrie de característiques atlètiques que ens defineixen, aquestes són:

LA FORÇA

Concepte:

És la capacitat de l’ésser humà de superar o d’actuar en contra d’una resistència exterior, gràcies a la contracció dels músculs.

Tipus de força:

–         Força màxima : Força màxima que pot desenvolupar el múscul

–         Força ràpida o potència: Realitzar una gran força amb rapidesa.

–         Força resistència: Força que dura un llarg període de temps (p.ex. rem)

La força pot ser dinàmica o estàtica depenent de si la resistència es mou o no.

Exemple de força dinàmica : alçar o desplaçar una taula.

Exemple de força estàtica : intentar moure una paret.

Evolució de la força amb l’edat.

La força depèn de les característiques de cada una de les persones.

Fins als 12/13 anys no hi ha massa increment de la força.

Dels 14-16 anys hi ha un gran augment.

Dels 20 als 30 s’aconsegueix el màxim desenvolupament. A partir dels 30 va decreixent progressivament.

No hem d’aplicar càrregues fortes fins que no es produeixi el màxim desenvolupament. Aquest es produeix:

–         Entre els 16/17 en les noies.

–         Entre els 17/18 anys en els nois.

Diferències segons el sexe.

No hi ha grans diferències entre nois i noies fins als 13 anys, encara que a partir dels 11 es comencen a observar petites diferències.

A partir dels 13-14 en els nois es veu un increment mentre que en les noies s’observa una certa estabilitat.

LA VELOCITAT

Concepte:

Capacitat de l’ ésser humà de realitzar accions motrius (moviments) en un temps mínim.

Tipus de velocitat:

–         Velocitat de reacció: Temps de reaccionar davant un senyal.

–         Velocitat de desplaçament: Capacitat de córrer una distància en el menor temps possible.

–         Velocitat gestual : Fer un moviment en el menor temps possible.

Es pot entrenar poc la velocitat, a excepció de la velocitat de desplaçament on intervé la força.

Diferències entre sexes:

Es molt semblant tant en homes com en dones, a excepció de la velocitat de desplaçament que es més gran en homes.

LA FLEXIBILITAT

Concepte:

Capacitat  de fer un moviment el més ampli possible d’una articulació (unió de dos o més ossos), sense que provoqui cap mena de lesió.

Evolució de la flexibilitat.

Neixem amb un 100 % de flexibilitat i amb el temps aquesta qualitat es va perdent.

Si es treballa de forma regular es pot mantenir, però si es fa de forma incorrecta pot provocar problemes sobretot a la columna vertebral.

Diferències segons els sexe.

Aquesta qualitat està més desenvolupada de forma natural en les dones que en els homes.

RESISTÈNCIA

Concepte:

Capacitat de fer un esforç durant un període de temps molt gran.

Tipus :

–         Resistència aeròbica : Resistir molta estona a una intensitat moderada. Hi ha un equilibri entre el suministrament i el consum d’oxigen. Exemple: footing, aeròbic…

–         Resistència anaeròbica: Capacitat de suportar un esforç d’intensitat gran durant el màxim temps possible amb deute d’oxigen. Pot ser:

o       Resistència anaeròbica alàctica: Es produeix sense oxigen. No hi ha formació d’àcid làctic.

o       Resistència anaeròbica làctica: Es produeix sense oxigen i es forma àcid làctic.

 

– Document 2: Principis bàsics dels esports d’equip

29 de setembre de 2012 Sense comentaris

Està clar que els esports d’equip tenen una sèrie d’accions tàctiques bàsiques; aquestes accions a realitzar seran diferents segons el moment de joc : dependrà de si és atac o defensa.

– En atac:

–         Intentem conservar la pilota

–         Progressem cap a la zona contraria

–         Marcar gol

– En defensa:

–         Recuperem la pilota

–         Evitem la progressió

–         Impedim que ens marquin

– Accions que fa l’equip que té la pilota:

L’ atac s’ha de realitzar en conjunt (no només 2 o 3).

Caldrà  que tots estiguin en bona situació de rebre (no estiguin marcats, que estiguin cap a la zona de marcar, que no estiguin massa prop del que té la pilota…)

On demanem la pilota?

La demanarem al espai lliure, buscant el millor lloc per demanar-la.

Així primer ens desmarcarem i després demanarem la pilota.

Abans de demanar la pilota:

El jugador que ha de rebre ha de mantenir la situació ventatjosa per poder rebre la pilota.

Després de rebre la pilota:

No té sentit demanar la pilota si no té una bona finalitat. Cal prendre una decisió adequada.

 

– Document 1: Aspectes bàsics del mini-handbol

29 de setembre de 2012 Sense comentaris

Amb aquest document informatiu encetem un apartat que dedicarem a les normatives dels esports que practiquem, la ciència de l’esport i d’altres temes que considerem que són curiosos i /o interessants de conèixer.

El nostre primer DI va dedicat a l’handbol, un esport que ens ha proporcionat molts d’èxits i que ara torna a reixir al nostre centre.

L’ handbol adaptat a la vostra edat es conegut com a mini-handbol.

OBJECTIU:

Aconseguir més gols que l’equip contrari.

La durada del partit:  4 parts de 10 minuts.

Juguen 4 jugadors de camp i 1 porter (que es canvia a cada part).

TERRENY DE JOC:

Per la vostra edat, les mides del terreny de joc són una mica més petites, fa uns 20 m. de llarg i uns 13 m. d’ample.

Als extrems del camp trobem l’àrea de porteria delimitada per una línia circular de 5m de radi. Envoltant d’àrea de la porteria es troba la línia de cop franc, una línia semicircular traçada de forma discontinua, amb 7 m de radi.

Entre una i l’ altra hi ha el punt de penal a 6 m. de la porteria.

Les mides de la porteria i de la pilota també són una mica més petites.

REGLES BÀSIQUES:

– Com es juga la pilota:

Es juga amb la mà, tot i que es pot tocar de genolls cap amunt.

Es pot: llançar, agafar, botar, passar, colpejar la pilota.

Màxim tres passes amb la pilota adaptada.

Un cicle de bot per possessió ( és a dir 3 passos, botar les vegades que es vulgui i 3 passos més). En el bot no es pot agafar amb la mà i tornar a botar, ha de fer-se amb la mà plana i seguit.

Màxim 3 segons amb la pilota a la mà.

No es pot botar amb les dues mans alhora.

Es pot canviar la pilota de mà, sense perdre el contacte amb ella.

La pilota ha de ser passada, no pot donar-se de mà en mà.

– Conducta amb el contrari:

Es permet el contacte físic, sempre i quan sigui per barrar el pas a l’adversari amb el nostre cos.

Es pot treure la pilota a l’adversari sempre que no hi hagi contacte físic.

No està permès: empènyer, agafar, donar cops, obstruir el pas amb les mans o cames.

– Altres regles:

Sacada de banda: s’ ha de trepitjar amb un peu (es pot sacar com es vulgui).

Es pot marcar de qualsevol part del camp exceptuant les zones prohibides.

Si un xafa l’àrea amb intenció d’aconseguir algun avantatge:

Si és l’atacant, saca el porter dins de l’àrea.

Si és un defensor: és penal.

La sacada de gol es fa des de la porteria.

Obligatori fer una defensa individual.

El jugador no pot passar al porter (és cop franc).

El porter no pot sortir a jugar (és penal).

Si el porter desvia un llançament i surt per la línia de porteria, és manté la possessió.

Esperem que us hagi interessat ! I si voleu saber més seleccioneu aquesta adreça i amb botó dret del mouse aneu-hi:

http://www.rfebm.com/MINIBAL1.PDF

 

– Vídeos

25 de setembre de 2012 Sense comentaris

Encetem enguany aquesta secció, on s’aniran penjant vídeos individuals o pàgines de contingut audiovisual amb relació amb el món de l’esport. Podeu anar-hi cercant a la dreta a l’apartat de categories, vídeos. Desitgem que us resulti molt interessant.

 

– Comença la inscripció a les activitats esportives

25 de setembre de 2012 Sense comentaris

 

Com ja sabem, l’esport és en l’actualitat una eina doblement important en la vida de qualsevol nen o nena. D’una banda pels beneficis físics i  motrius que  comporta practicar qualsevol activitat esportiva i per una altra pel component educador i socialitzador que té la pràctica esportiva en si mateixa. Des del Col·legi pretenem que cada nen i nena pugui participar, disfrutar i millorar les seves possibilitats. Independentment de les qualitat de cadascú, tots poden trobar el seu lloc en el món dels esports. El nostre objectiu principal no és guanyar sinó aprendre, divertir-se i compartir.

Amb aquest convenciment, l’AMPA del Col·legi ha iniciat el període d’inscripció per la realització de les activitats esportives extraescolars del curs d’enguany.

Els alumnes es poden inscriure a fer futbol 5 ( categories prebenjamí, benjamí i aleví ), minihandbol ( també prebenjamí, benjamí i aleví ), gimnàstica artística, cross, atletisme, bitlles, badminton, iniciació al karate i piscina.

Com veieu, un munt d’activitats que omplen el curs i que mostren com n’és d’important l’esport pel nostre Col·legi.

Des d’aquest bloc volem animar a tots els nens i nenes a inscriure’s i gaudir de quantes activitats desitgin !

– Bruno Saltor, a Anglaterra

15 de setembre de 2012 Sense comentaris

El nostre ex-alumne ha deixat la Lliga espanyola i ha marxat a les illes britàniques, concretament al Brighton anglès.

Des d’aquest bloc, on el recordem amb moltíssim afecte, li desitgem molts d’èxits.

– L’exemple a seguir

4 de setembre de 2012 Sense comentaris

Després de l’article de benvinguda al nou curs, valgui aquest que ara presentem per encetar el nostre bloc d’enguany. Sense dubte, un exemple del que han de ser els valors de l’esport.

Quan John Blaine, es va adonar que Matt Woodrum, de 11 anys d’edat, tenia dificultats per acabar una carrera de 400 metres en una escola al centre d’Ohio, el professor d’educació física es va veure obligat a acostar-se al nen: “Matt, no pararem, oi?”, li va preguntar tractant d’animar Woodrum, que té paràlisi cerebral. “De cap manera”, va dir entre panteixos el nen. Gairebé de manera espontània, desenes de companys de classe de Woodrum es van posar al seu costat, corejant el seu nom, corrent i animant-lo a completar la seva última volta. La mare de Matt, emocionada, va gravar tota la carrera i, més tard, el seu oncle va penjar el vídeo a Youtube. La gravació ha rebut ja més d’un milió de visites d’internautes commoguts per la mostra d’afecte i solidaritat dels nens cap a un company amb dificultats. Un exemple per a petits i grans.

Fes click per accedir al vídeo: watch?v=8rD8xxxmYAw

« Previous Entries
Next entries »