L’enfocament metodològic que es recomana per a la pràctica esportiva escolar ha de ser fonamentalment lúdic.

Els nens han de gaudir amb el que fan, amb aquest motiu s’han d’utilitzar molt sovint situacions jugades amb l’atractiu de la competició, encara que respectant sempre determinades pautes pedagògiques. Es tracta d’aconseguir que el sentiment agonístic que el nen i la nena experimenten en enfrontar a la resta no estigui renyit amb el valor lúdic, amb la necessitat de passar-ho bé per sobre de tot i el plaer que es deriva.

Per això, la iniciació als esports en edat escolar ha d’intentar mantenir aquests principis:

Val a dir, però, que la competició és un element ineludible ja que és inherent tant a l’esport com a la pròpia evolució de la personalitat del nen i de la nena, que sent la necessitat d’enfrontar-se a reptes que li permetin mesurar i consolidar les seves pròpiesa dquisicions.

El tractament del component agonístic ha de ser diferent en cada etapa evolutiva. La següent progressió metodològica seria la correcta:

a) Millorar contra una o un mateix (la tasca com a repte per aconseguir fer alguna cosa i fer-la cada vegada millor).

b) Millorar respecte als altres companys/es d’equip (pura competició individual respecte d’altres companys).

c) Superar directament als contrincants: això possibilita un gran perfeccionament tant a nivell individual com col·lectiu (cooperació / competició).