Ultimàtum d’Europa per fer complir els límits de contaminació

Administracions Públiques,

Espanya s’exposa a una sanció per les emissions a l’àrea de Barcelona i el Vallès

Ara.cat – ELENA FREIXA Barcelona durant l'últim episodi d'alta contaminació / FRANCESC MELCIÓNBarcelona durant l’últim episodi d’alta contaminació / FRANCESC MELCIÓN

Els governs no poden seguir ignorant els límits de contaminació atmosfèrica a Europa. Espanya i quatre estats membres més estan més a prop de la sanció si en dos mesos no prenen mesures per rebaixar els nivells d’emissió de diòxid de nitrogen (NO 2 ), que se salten constantment, va advertir ahir la Comissió Europea. Barcelona, la zona del Vallès-Baix Llobregat i Madrid són les tres àrees on la violació dels límits de contaminació atmosfèrica és “continuada”, segons Brussel·les.

Interactiu especial: L’aire que ens intoxica, comprova-ho carrer per carrer

L’ultimàtum europeu arriba després de diversos tocs d’atenció els últims mesos. Si el govern espanyol no actua un cop acabat el termini que li va donar la Comissió Europea, l’expedient s’elevarà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que pot acabar imposant una sanció.

La contaminació per NO 2 està directament lligada al trànsit rodat, que és d’on provenen la major part d’aquestes emissions. Brussel·les va alertar ahir que la inacció dels estats suposa un “risc sanitari greu” per als ciutadans que respiren aquest aire. “S’han de prendre mesures per garantir una bona qualitat de l’aire i protegir la salut pública”, va insistir. Espanya té un segon expedient obert a Brussel·les, en aquest cas per l’emissió de PM10, una altra partícula contaminant. Si no actua, pot acabar també al tribunal europeu.

Els efectes de la contaminació de l’aire sobre la salut són semblants als del tabac, amb la diferència rellevant que a l’aire brut hi està exposat tothom. Un estudi d’ISGlobal estima que cada any moren 659 persones per respirar l’aire de Barcelona. Ahir la UE va xifrar en 70.000 les morts prematures als estats membres durant el 2013 per culpa de les elevades emissions de NO 2. La xifra triplica les morts per accidents de trànsit.

La pròxima batalla

La tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va respondre ahir a l’avís europeu que Barcelona “ja s’ha posat les piles” en la lluita contra la contaminació. Sanz, però, va demanar a la Generalitat i el govern espanyol ajuda amb projectes i recursos. “Estarem al costat de la UE per treballar i complir els límits que marca l’Organització Mundial de la Salut (OMS), però aquí necessitem que no només depengui de les ciutats”, va reivindicar Sanz.

Més enllà de les mesures anunciades, amb Barcelona al capdavant, l’autèntica batalla contra els vehicles contaminants a la ciutat i la seva àrea metropolitana encara ha de començar. El seu abast i els calendaris d’implantació encara es desconeixen. El govern d’Ada Colau i el conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han plantejat restriccions de trànsit i altres mesures per millorar la qualitat de l’aire. La Generalitat ja ha obert la porta a la possibilitat que les mesures s’estenguin també al Vallès. La cimera contra la contaminació convocada per al 24 de febrer servirà per avaluar la maduresa d’aquests plans.

A més d’Espanya, hi ha quatre estats europeus que ahir van rebre el mateix avís de la UE. Un total de 28 zones a Alemanya, 19 de França, 16 al Regne Unit i 12 zones a Itàlia registren uns nivells continuats de NO 2 superiors als que permet la UE.

Les dones cobren un 26% menys que els homes

Formació i Orientació Laboral,

La bretxa salarial entre homes i dones ja supera els 7.000 euros anuals, segons un estudi del Govern

Ara.cat – NATÀLIA VILAUna dona treballant en una cadena de muntatgeUna dona treballant en una cadena de muntatge

Les dones cobren de mitjana un 26% menys de salari a l’any que els homes, segons un estudi del Govern basat en les últimes xifres disponibles, del 2014. El repunt supera fins i tot els nivells del 2008, quan la bretxa salarial entre gèneres va superar el 24%.

D’aquesta manera, segons les dades que ha facilitat aquest matí la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, el salari mitjà dels homes és de 27.477 euros i el de les dones de 20.324 euros. L’estudi també revela que la diferència es nota més en les remuneracions més baixes: allà la bretxa arriba al 42,6%.

“És una xacra laboral amb unes xifres intolerables”, ha sentenciat la consellera Bassa, alhora que ha explicat que “el Govern de Catalunya té el ferm propòsit de combatre-la”. Per a Bassa hi ha tres motius clau que expliquen aquestes diferències: la infravaloració de la feina feta per les dones, l’escassa presència en els llocs directius -i, per tant, que tenen un salari més alt- i el repartiment desigual entre homes i dones a l’hora de conciliar la vida professional i la familiar, des de la maternitat fins a la cura d’altres familiars o les feines de la llar. “No ens podem permetre com a país que hi hagi aquesta discriminació salarial -ha insistit Bassa-. Aquest és un mal global, també a tot Europa, però cal posar-hi mesures”.

La bretxa es fa persistent més enllà de la vida laboral

La manca d’igualtat a les retribucions entre homes i dones no es limita només a la vida laboral. L’informe elaborat pel departament de Treball constata que les diferències s’estenen també a la resta de la vida. D’aquesta manera la diferència salarial es tradueix també a les prestacions: mentre que un home cobra de mitjana 1.300 euros de pensió, les dones se situen en 900; en els casos d’incapacitat laboral la prestació d’ells arriba als 1.000 euros mentre que elles es queden en 800; de la mateixa manera, quan es queden a l’atur els homes cobren de mitjana 890 euros i les dones 740, segons les dades de Treball. “No és només una desigualtat mentre estan en actiu, sinó que persisteix al llarg de la vida”, ha lamentat Bassa.

En aquest sentit la consellera ha recordat que segons l’Organització Internacional del Treball (OIT) els dos factors clau que han de determinar el sou d’un professional són l’educació i l’experiència. Segons aquest principi, i tenint en compte que les dones tenen -de mitjana- més nivell de formació que els homes, els salaris femenins haurien de ser un 2% superiors als masculins.

En canvi l’estudi, anomenat ‘La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones’, reflecteix que lluny de superar el salari masculí les dones pateixen tres vegades més parcialitat que els homes i treballen menys hores -de fet, aquest és un dels factors principals que fa que el salari mitjà femení baixi-. També tenen més taxa d’atur i són menys presents en els llocs de treball qualificats. En el càlcul del salari per hora també hi surten perdent: en aquest cas, però, la bretxa baixa i se situa a tocar del 16%.

La bretxa també es més àmplia a les empreses petites que a les grans i es nota més al sector privat que no pas al públic. Per tot plegat la conselleria ha multiplicat per cinc el pressupost inicial destinat a igualtat en l’àmbit laboral: passarà dels 90.000 euros de l’any passat als 500.000 euros aquest 2017. El departament de Treball vol centrar els esforços en la formació per “remoure la cultura de gènere des de la base”. També farà suport i assessorament a empreses, jornades amb empresaris i representants dels treballadors i mantindrà els grups de reflexió i treball amb les universitats per aconseguir un canvi de percepció de la dona al món del treball. Durant el 2016 la Generalitat ja va tirar endavant la formació amb 1.100 directius i va engegar 42 plans que afecten 27.000 treballadors.

La Moncloa té un problema

Administracions Públiques

Ara.cat – TONI SOLER TONI SOLER

REPRIMIR. El repte català és de primera. Fer un referèndum sense acord és molt difícil; aplicar les lleis de transitorietat, en cas de victòria del sí, encara més. Però posem-nos a la pell de Mariano Rajoy, forçat a fer respectar la seva autoritat en un territori díscol. Imaginem que la Moncloa, per la força, desarticula el referèndum i evita que es compleixi el mandat del Govern i del Parlament. Si Rajoy se sent magnànim, ho podria deixar aquí; però si el govern català hi torna, haurà d’acabar portant els seus membres als tribunals. Tot i així, el Parlament seguirà existint, i el seu mandat es tornarà a aplicar. Per evitar-ho, al final el govern espanyol haurà de suspendre l’autonomia i dissoldre el Parlament, democràticament elegit, la qual cosa a Europa farà lleig, i a Catalunya significarà, aquest cop sí, una ruptura mental difícilment reversible. (L’efecte a Espanya tampoc no serà gaire bo, perquè ¿algú creu que una mascarada com és l’estat de les autonomies durarà gaire, si Catalunya passa a ser un territori no autònom?)

GESTIONAR. Però això no és res. Ara imaginem la situació real del país amb l’autonomia suspesa per decret. Imaginem -no és fàcil- que no hi ha reacció ciutadana i que la gent s’avé a la recentralització forçada. Després d’un procés de depuració a escala industrial, amb una Generalitat intervinguda, sense consellers ni directors generals, el govern espanyol haurà de demostrar que és capaç de fer rutllar els serveis públics a Catalunya. (Fa més de 30 anys que som una comunitat autònoma, hi ha coses que no s’aprenen en un parell de mesos.) Les escoles, els hospitals, la seguretat, els serveis socials, el transport, l’administració local… El govern espanyol haurà de fer rutllar una maquinària immensa des de la distància, com fa amb Renfe, o bé comptar amb la bona gent que recluti l’Enric Millo. Imagineu consellers i alts càrrecs de la nova administració catalana militants del PP (5è partit de Catalunya!) fent-se obeir pel territori, contravenint tots els mandats del Parlament.

Conclusió: el govern espanyol no pot suspendre l’autonomia catalana, perquè sense la Generalitat i el Parlament no seria capaç d’administrar el territori amb normalitat i eficàcia, seguint els principis de l’estat de dret i de la democràcia. Això, amics, és un problema real. I el tenen ells.

Catalunya ja té vuit vegueries: el Parlament aprova la creació de la vegueria del Penedès

Administracions Públiques,

La modificació de la llei ha rebut el suport de Junts pel Sí, PSC, CSQP i la CUP i permet integrar el Moianès a la vegueria de la Catalunya Central

Ara.cat Impulsors i defensors de la vegueria del PenedèsImpulsors i defensors de la vegueria del Penedès

Modificació en l’organització territorial a Catalunya. El Parlament ha aprovat aquest dimecres una canvi de la Llei de Vegueries per crear-ne una més, la del Penedès, i ho ha fet amb els 94 vots a favor de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP i els 34 vots en contra del PP i Ciutadans. Amb aquesta nova modificació, la divisió territorial de Catalunya es distribueix en vuit vegueries: Barcelona, Girona, Tarragona, Terres de l’Ebre, Catalunya Central, Lleida, Alt Pirineu i Aran i des d’aquest dimecres amb la nova del Penedès.

Cada vegueria agrupa un conjunt de les 42 comarques de Catalunya i la del Penedès inclourà les de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i una part de l’Anoia (tota menys vuit municipis). La llei es va aprovar el 2010 sota el mandat del govern del socialista José Montilla, però no s’ha arribat a desenvolupar mai, de manera que la divisió de Catalunya a la pràctica segueix sent en quatre províncies: Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. El tràmit per crear la nova vegueria ja fa temps que va començar el seu camí al Parlament.

Segons els defensors de la nova vegueria, la llei “corregeix l’error” d’haver oblidat el Penedès en la norma original de 2010, i permetrà adaptar la realitat administrativa amb la realitat territorial per impulsar socioeconòmicament aquesta zona. Així ho ha dit la diputada de Junts pel Sí Neus Lloveras, que ha dit que el Penedès “ha de deixar de ser perifèria per convertir-se en el centre d’una Catalunya descentralitzada i ben vertebrada”.

Tot i això, hi ha hagut matisos entre els defensors. Per exemple, des de Catalunya Sí que es Pot, Hortènsia Grau ha avisat que no és suficient amb la creació de la vegueria i ha demanat al Govern que desenvolupi la legislació del 2010 perquè sigui efectiva. Per part de la CUP, Joan Garriga ha reclamat que la divisió territorial repercuteixi sobretot en la sanitat i l’ensenyament.

En una crítica velada als sobiranistes, Eva Martínez, del PSC, ha considerat que aquesta llei demostra que els canvis són possibles quan hi ha “una majoria social i parlamentària” que els avala, i no quan es plantegen per vies al marge de la democràcia parlamentària.

Els detractors

Els detractors de la llei asseguren que l’objectiu real de les vuit vegueries no és millorar l’organització de Catalunya sinó substituir les províncies per una nova distribució al marge de les lleis estatals. Així ho ha assegurat el diputat del PP Santi Rodríguez i el diputat de Ciutadans Sergio Sanz. “És una maquinària partitocràtica per tenir càrrecs col·locats”, ha afirmat Sanz.

Amb els mateixos vots a favor i en contra també s’ha aprovat un segon canvi en aquesta llei del 2010 i és que la nova comarca del Moianès, aprovada pel Parlament el 2015, s’integri en la vegueria de la Catalunya Central.

Un desplegament encallat

Tot i l’aprovació per reconèixer el Penedès com a vegueria, el desplegament de la nova divisió territorial continua en pausa. L’any 2011, el Parlament va aprovar ajornar la constitució de les vegueries i la creació dels consells corresponents mentre no es modifiqui la norma espanyola per poder canviar els límits marcats històricament per les províncies. Tot i això, amb el reconeixement de la vuitena vegueria, la futura divisió territorial catalana estaria conformada per Barcelona, Girona, Lleida, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu, la Catalunya Central i el Penedès.

La nova vegueria penedesenca, però, queda pendent de disposar d’una regulació pròpia que en determini, entre altres qüestions, quina en serà la capital i on s’ubicarà el Consell de Vegueria. En aquesta situació també es troben l’Alt Pirineu, la Catalunya Central i el Penedès, mentre que Barcelona, Girona, Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ja tenen estipulat que els consells veguerials s’ubicaran a les actuals capitals de província i a Tortosa, respectivament.

El d’aquest dimecres és el segon gran triomf que aconsegueix el territori pel que fa al reconeixement de la seva singularitat. El primer pas es va produir l’any 2010, paradoxalment uns dies abans que la llei de vegueries exclogués el Penedès, quan el Parlament va aprovar l’Àmbit Funcional, equiparant la gestió interna i la descentralització de serveis en aquest territori a zones com les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona o les Comarques Centrals. La creació de l’Àmbit comportava, entre altres qüestions, la confecció d’un Pla territorial parcial (PTP), que es va començar a treballar l’any 2014 i que a hores d’ara encara està en fase de redacció.

El reclam per a què el Penedès fos reconegut com a vuitena vegueria es remunta al 2003,quan es va crear la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP). Actualment, aquest moviment ciutadà aglutina el 93% dels ajuntaments del gran Penedès, sumant prop de 500.000 habitants que reivindiquen la idiosincràsia del seu territori per motius culturals, històrics i geogràfics.

Aquesta mobilització s’ha fet visible aquest dimecres al Parlament, on una cinquantena de regidors, alcaldes i representants de la societat civil han seguit el debat d’aprovació de la vegueria Penedès des de la sala de grups del Parlament. Representants de les quatre comarques que integren la nova vegueria, especialment membres d’ERC i CiU, han arribat puntualment a primera hora de la tarda al Parlament i han estat expectants al debat dels diferents grups polítics, esclatant en aplaudiments en el moment que s’ha certificat l’aprovació.

Entre ells, hi havia el president de la plataforma en defensa de la vegueria del Penedès,Fèlix Simón, que ha celebrat l’aprovació de la modificació de la llei. “És un dia històric per al Penedès. Ens ho hem ‘currat’ molt. Amb aquesta vegueria guanyem tots els penedesencs. Avui s’ha fet justícia i el Penedès ocupa el lloc que li toca”, ha dit en roda de premsa.

El Gobierno no descarta el artículo 155 para frenar el referéndum: “Es una opción”

Administracions Públiques,

El ministro de Justicia ve un posible delito en el sistema para recaudar impuestos del GovernEl Gobierno no descarta el artículo 155 para frenar el referéndum: “Es una opción”El ministro de Justicia, Rafael Catalá, atiende a los medios. (Jorge Zapata / EFE)

La Vanguardia – 02/02/2017 11:56

El ministro de Justicia, Rafael Catalá, ha sugerido que La Generalitat de Catalunya “a lo mejor está cometiendo un delito” al poner en funcionamiento un nuevo programa informático que permitirá recaudar los impuestos de los catalanes. Y no ha descartado la posibilidad de aplicar del artículo 155 de la Constitución española, que prevé la intervención o suspensión de una autonomía, para frenar el referéndum porque “está en la Constitución y es una opción”.

”No puede recaudar los impuestos que no les corresponde. Por tanto, no sé qué sistema informático tendrán o dejarán de tener, pero si se están gastando el dinero de los catalanes en dotarse de herramientas que no pueden usar, a lo mejor están haciendo un mal uso de fondos públicos, o a lo mejor están cometiendo un delito”, ha dicho en declaraciones a Los Desayunos de TVE.

Sostiene que si se están gastando el dinero de los catalanes en dotarse de herramientas que no pueden usar, a lo mejor están haciendo un mal uso de fondos públicos

En este sentido, ha reprochado al Gobierno catalán que se esté dedicando a hacer aplicaciones informáticas en vez de atender los problemas “reales” de la sociedad catalana al ser preguntado por este sistema que lleva gestándose 16 meses y que la Hacienda catalana quiere activar el 1 de julio.

Respecto al referéndum en Catalunya, Catalá ha insistido en que el Gobierno tiene que tener previstas “todas las alternativas” para impedir su celebración ya que su “obligación” es velar por el interés general y garantizar que las normas se cumplen. A su juicio, “lo contrario sería una imprudencia”. Concretamente, no ha descartado la aplicación del artículo 155 de la Constitución española -la suspensión de la autonomía en el caso de que la comunidad no cumpla con sus obligaciones legales-: “Está ahí, en la Constitución, y es una opción”, ha manifestado.

El Gobierno tiene que tener previstas “todas las alternativas” para impedir su celebración

Preguntado sobre la posibilidad de que la Generalitat haga coincidir la consulta con unas hipotéticas elecciones autonómicas, el ministro ha advertido de su ilegalidad, al mismo tiempo que ha rechazado que se “contamine” ese proceso democrático. Además, ha asegurado que el Ejecutivo central tomaría “medidas” igualmente.

No obstante, ha dicho que el Gobierno tiene “la mano tendida” a la Generalitat de Catalunya para hablar de lo que se puede, no de lo que es “ilegal”, en referencia al referéndum de independencia. ”Ojalá tengamos pronto la tranquilidad de que en Catalunya no sé comentan actos ilegales”, ha afirmado, recordando las declaraciones de Santiago Vidal, senador de ERC que dimitió la semana pasada al decir que la Generalitat tiene datos fiscales de catalanes ilegalmente.

Albiol alega que el Gobierno ha intentado llegar a acuerdos o conseguir un “mínimo diálogo” con el Govern

En los mismos términos, el coordinador general del PPC, Xavier García Albiol, ha manifestado en un acto del Foro Europa Tribuna Mediterránea en Valencia que no tendrán “ningún complejo”, si llega el caso, en pedir que se aplique ese artículo de la Constitución, que no conllevaría la suspensión de la autonomía de Catalunya, sino la recuperación por el Estado español de competencias transferidas. ”De forma proporcional, en base al desafío, pero que se aplique”, ha destacado el dirigente del PPC, quien ha precisado que por ejemplo se podría aplicar en las competencias referidas a los Mossos o a la Educación.

Ha insistido en que no les gustaría que se tuviera que emplear ese instrumento contemplado para “casos de necesidad” y ha reivindicado que el Gobierno de España ha intentado llegar a acuerdos o conseguir un “mínimo diálogo” con el Gobierno catalán, pero este apuesta por la “confrontación, el choque institucional y la división”.

Artículo 155
1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general. 2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.

¿Cómo se aplica el artículo 155 de la Constitución?

Administracions Públiques,
GONZALO ARROYO

El Mundo – 02/02/2017

El Senado tiene la llave de este artículo pensado para la situaciones extremas

El artículo 155 de la Constitución española, incluido en el título VIII sobre la organización territorial del Estado, constituye, según los expertos constitucionalistas, el «medio de control, de carácter excepcional, que complementa al ordinario recogido en el artículo 153, de la actividad de las CCAA».

Está previsto para situaciones «extremas», es decir, aquellas en las que una comunidad incumple las obligaciones impuestas por la Carta Magna o las leyes «atentando gravemente al interés general de España».

Este artículo está inspirado, como señala el profesor Mariano Bacigalupo, en la figura de la «coerción federal» prevista en el artículo 37 de la Ley Fundamental de Bonn. No contempla, como sí sucede en otros Estados federados, la suspensión o disolución de los órganos de la comunidad incumplidora. En este caso, de lo que se trata es de adoptar medidas para el cumplimiento forzoso de las obligaciones.

La diferencia entre el artículo 155 español y el 37 alemán reside en que en el primero, la situación de conflicto debe atentar gravemente al interés general de toda la nación. No basta con el mero incumplimiento de las leyes. Este supuesto evidentemente se daría en el caso de un intento de secesión puesto que la misma afectaría a la integridad territorial del Estado, y a los principios de unidad y soberanía nacional que constituyen el núcleo de la Carta Magna.

En el 155 se prevé además un primer paso que implica el requerimiento a las autoridades de la comunidad incumplidora para que atiendan sus obligaciones legales. En caso de que dicho apercibimiento fuera desoído, las medidas a adoptar por el Estado deberían ser aprobadas por la mayoría absoluta del Senado. No sería, sin embargo necesario que medie una declaración de incumplimiento por parte del Tribunal Constitucional, aunque muy probablemente el Gobierno de Mariano Rajoy la requeriría.

Ni en España ni en Alemania se ha activado un precepto tan excepcional. En el caso español, el procedimiento de aplicación del artículo 155 en su fase parlamentaria está recogido en el artículo 189 del reglamento del Senado.

En virtud del mismo, el Gobierno deberá presentar ante el presidente de la Cámara un escrito en el que manifieste el contenido y alcance de las medidas a aplicar, así como la justificación de haber realizado el correspondiente requerimiento al presidente de la Comunidad Autónoma afectada, y el incumplimiento de ésta.

La Mesa del Senado remitirá esta documentación a la Comisión General de las Comunidades Autónomas que requerirá al presidente de la comunidad implicada a remitir en plazo las alegaciones que considere oportunas y designe a una persona para que ejerza su representación.

La Comisión emitirá un dictamen razonado sobre si procede o no aprobar la solicitud del Gobierno central, incluyendo los condicionantes y precisiones que crea oportunos. El Pleno de la Cámara debatirá y votará la propuesta, siendo necesario para la aprobación el voto de la mayoría absoluta de los senadores

Homs denuncia Rajoy a la Fiscalia per “desobeir” sentències del TC sobre la gestió del 0,7% social de l’IRPF

Administracions Públiques

El portaveu del PDECat al Congrés insta la Fiscalia a demostrar que actua igual davant de tothom i a proposar també la inhabilitació del president espanyol

Ara.cat – GERARD PRUNA 31-01-2017El portaveu del PDECat a Madrid, Francesc Homs / ACN

“Posarem tota la carn a la graella”, avisava aquest dilluns al matí la coordinadora general del Partit Demòcrata, Marta Pascal, quan explicava que la formació farà tot el possible per fer del judici pel 9-N contra l’expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega una campanya per explicar a tothom com l’Estat jutja dirigents polítics per posar les urnes. El coordinador de les diferents accions que farà el PDECat serà Francesc Homs.

Precisament Homs ha presentat aquest dilluns una denúncia davant la Fiscalia de Barcelona contra el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, l’exministre de Salut Alfonso Alonso i l’exsecretària d’estat de Serveis Socials i Igualtat Susana Camarero per “prevaricació i desobediència” en no complir les sentències del Tribunal Constitucional (TC) que subratllen que les competències per repartir les subvencions a les ONG amb els diners recaptats del 0,7% de l’IRPF són de les comunitats.

Homs ha dit que si la Fiscalia veu delicte de desobediència i prevaricació en el 9-N també l’hauria de veure en aquest cas. “Entenem que hauria d’incoar un expedient corresponent i interposar una querella per un possible delicte de prevaricació i desobediència”, ha apuntat.  Tanmateix, s’ha mostrat escèptic sobre que això acabi passant i ha recordat que els rànquings mundials posen en dubte la independència del sistema judicial a Espanya i el situen per darrere de Bolívia i Tanzània.

L’exconseller, que també afronta un judici pel 9-N, en aquest cas al Tribunal Suprem, ha reconegut que denunciar Rajoy “no és una decisió menor” i que ell no volia haver arribat fins a aquest extrem, però ha defensat que arribats a aquest punt calia actuar. “Tenim dret a defensar-nos”, ha avisat. Segons el seu raonament, la Fiscalia té l’oportunitat de “demostrar que actua igual davant de tothom” i demanar també la inhabilitació de Rajoy.

Homs ha explicat que amb aquesta estratègia de defensa intenta carregar-se d’arguments de cara a Europa, per demostrar que el judici pel 9-N té motivacions polítiques i no jurídiques. “ Jo crec que ens persegueixen per les nostres idees“, ha opinat, i ha assegurat que aquesta denúncia serà “la prova del cotó”.

Una sentència dura

Com ha avançat aquest dilluns l’ARA, el govern espanyol, tant amb l’administració socialista com amb la popular, ha  desobeït 26 cops el Tribunal Constitucional. Tots aquests casos, menys un -sobre les Rodalies de Renfe traspassades el 2009-, tenen a veure amb les competències per establir els criteris i repartir subvencions de diferents tipus -a associacions en defensa del medi ambient, per a la immigració, a les ONG, a associacions de discapacitats, a la cultura o a l’ocupació local- i beques d’ensenyament.

En una  nova sentència fa una setmana, i ja en van 12, el TC refermava la seva doctrina històrica -que tot i així l’Estat mai ha complert del tot- i insisteix que aquest tipus de subvencions les han de tramitar les autonomies. Però l’alt tribunal va més enllà i retreu a Rajoy haver envaït les competències catalanes, i li recorda que “la lleialtat constitucional és obligatòria per a tothom”.

El jutge no veu desobediència en l’actuació dels regidors de Badalona el 12 d’octubre

Administracions Públiques

L’instructor arxiva la denúncia del PP i assegura que no hi ha delicte perquè els representants municipals es van limitar a fer una “‘performance'”

Ara.cat – MONTSE RIART / JORDI MUMBRÚ 30-01-2017

Un jutge de Badalona ha arxivat la denúncia del Partit Popular contra 6 regidors de l’Ajuntament, a qui acusava de desobediència per haver obert les portes del consistori el 12 d’octubre tot i que una altra resolució judicial els ho prohibia. L’instructor entén que no van cometre cap delicte, perquè les dependències municipals no van arribar a estar obertes en cap moment de cara al públic. De fet, assegura que l’actuació dels regidors investigats es va limitar a “una ‘ performance’” davant de les portes del consistori.

Segons el jutge, l’única cosa que es va produir el 12 d’octubre a Badalona va ser que un dels regidors denunciats pel PP va estripar de manera figurada la suposada ordre cautelar d’un altre jutjat que li prohibia obrir les portes després d’una denúncia de la delegada del govern a Badalona, Maria de los Llanos de Luna. A la pràctica, però, l’instructor assegura que les dependències municipals van romandre tancades, com manava la instrucció judicial.

La resolució judicial també critica que ni el mateix PP, ni la Fiscalia, ni l’ advocat de l’Estat han tingut cap paper actiu en la investigació, especialment en el cas del ministeri públic “que de manera no infreqüent ha presentat querelles” en casos de desobediència i que aquest cop “només s’ha pronunciat per oposar-se a l’arxiu”, o els lletrats de l’Estat “que havien sigut els que van sol·licitar la mesura cautelar presumptament desobeïda”.

“El dret penal no castiga les ‘performances'”

El jutge assegura que els mateixos regidors investigats eren conscients que la mesura cautelar dictada per un altre jutjat de la ciutat impedia que les oficines municipals obrissin les portes al públic, “tot i que molt hàbilment els investigats van fer creure que sí” feien, però no que els representants municipals hi accedissin, com van fer. De fet, segons el magistrat l’actitud dels investigats només s’entén dins del “context de judicialització política” actual.

L’instructor explica que tant els agents de la Guàrdia Urbana que custodiaven aquell dia l’edifici com els Mossos d’Esquadra van certificar que l’Ajuntament mai havia obert de cara al públic, i remarca que la vigília del 12 d’octubre un dels regidors investigats va enviar una circular als funcionaris on els explicava que el jutge havia prohibit que acudissin a treballar l’endemà. Per això considera que l’actitud dels representants municipals el Dia de la Hispanitat s’ha de considerar “una escenificació”, inclòs el fet que un d’ells estripés la resolució judicial. “Dit ras i curt, el dret penal no castiga les ‘performances'”, conclou.

La resolució judicial també emmarca el gest d’estripar l’ordre judicial dins la llibertat d’expressió: “Per desagradable i mal educat que pugui semblar estripar una resolució judicial, s’ha de dir que en termes juridicopenals és una conducta irrellevant, emparada plenament per la llibertat d’expressió consagrada al Conveni Europeu de Drets Humans”.

El primer tinent d’alcalde de Badalona, Oriol Lladó, ha celebrat que la causa penal s’hagi arxivat: “Sempre hem estat convençuts que no havíem comès cap delicte”. Lladó, un dels regidors investigats, ha recordat que l’Ajuntament va entendre des del principi que era “un tema polític” i que, per aquest motiu, “només van anar a treballar càrrecs polítics”. I ha insistit: “L’objectiu era fer un exercici de dignitat, de sobirania municipal per seguir fent el que fem tots els dies de l’any, també el 12 d’octubre”. El tinent d’alcalde ha recordat que, resolta la causa penal, encara queda pendent el contenciós administratiu. En funció de com es resolgui aquesta causa, els regidors tornaran a treballar el proper 12-O.

El Suprem eleva fins a 4 anys les penes per l’assalt al centre Blanquerna i els condemnats aniran a la presó

Administracions Públiques,

Endureix la sentència de l’Audiència de Madrid perquè considera que els ultres van actuar la Diada del 2013 per motius de “discriminació ideològica”

Ara.cat – MARIONA FERRER I FORNELLS

Un grup d'extrema dreta boicoteja l'acte de la Diada a Madridvídeo

De vuit mesos de presó a gairebé quatre anys entre reixes. El Tribunal Suprem de Madrid ha decidit elevar a penes per als 14 ultres condemnats per l’assalt al centre cultural Blanquerna, la delegació de la Generalitat a Madrid, durant els actes de la Diada el 2014. El tribunal estima el recurs presentat per la Fiscalia, en contra de la decisió de l’Audiència Provincial de Madrid el febrer passat. Considera que tots els ultres van actuar per motius de “discriminació ideològica” i que cal afegir-los aquest agreujant a la pena de presó. “El motiu impulsor de delicte o delictes comesos va ser la intolerància cap a la ideologia catalanista dels convocants de l’acte, fins al punt d’aconseguir impedir-lo”, assenyala la sentència. A més, suprimeix l’atenuant de reparació del dany en el delicte de desordres públics per haver pagat una multa.

D’aquesta manera, la pena més alta és per a Juan Luis López, el militant de la Falange que es va encarar al llavors delegat del Govern a Madrid, Josep Maria Bosch (Unió), i durant el judici va defensar que l’atac havia “sortit prou bé”, i qui haurà de complir quatre anys i dos mesos de presó per l’agreujant i també la “rellevància de la seva actuació”. El segon que s’imposa a una major pena és Jesús Fernando Fernández, de fins a quatre anys i un mes per l’agreujant també per reincidència. La resta s’enfrontaran finalment a dos anys i deu mesos de presó.

Tres anys i nou mesos d’espera per un judici per reclamar un impagament salarial

Formació i Orientació Laboral

UGT reclama la creació de sis jutjats socials a la ciutat de Barcelona, on s’acumulen més endarreriments

Ara.cat – MONTSE RIART –Expedients pendents als jutjats. / FRANCESC MELCIONExpedients pendents als jutjats. / FRANCESC MELCION

31 de gener de 2018. Aquesta és la data de judici que li han fixat a l’advocat del sindicat UGT, Alejandro de Llano, per un judici d’un treballador barceloní que reclama l’impagament de diversos salaris per part de la companyia on treballa. Va presentar la demanda a l’abril del 2014 i haurà hagut d’esperar tres anys, nou mesos i vint dies perquè es celebri la vista. És el cas més extrem, però no l’únic segons el sindicat, que acumula 113 judicis a més d’un any vista als jutjats socials de Barcelona.

El sindicat assegura que el retard en l’assenyalament dels judicis esta causant “ indefensió” als treballadors. Segons el secretari general d’UGT, Camil Ros, “es tracta d’una situació que acaba provocant que els treballadors renunciïn als seus drets, perquè no poden esperar tant de temps per cobrar el que els deuen i s’acaben conformant amb la indemnització mínima que els ofereix la companyia”.

El mateix nombre de jutjats per cinc vegades més casos

Segons l’advocat d’UGT des del 2007 els expedients pendents s’ha multiplicat per cinc als jutjats socials de Barcelona (de 7.000 casos el 2007 a més de 30.000 el 2015). En canvi, el nombre de jutjats no ha variat des de 2005. N’existeixen una trentena que tramiten i jutgen les demandes i tres que executen les sentències: “No entenem perquè no s’incrementa la planta judicial, a Girona, Lleida o Tarragona els judicis es fixen a tres o quatre mesos vista de mitjana”, explica de Llanos.

El sindicat ha demanat una reunió urgent amb el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos. Volen que reclami a l’Estat -que és l’autoritat competent pel que fa a l’ampliació de la planta judicial- la creació de sis jutjats socials nous. “Calen mesures estructurals, no jutjats de reforç que puguin reforçar temporalment la situació”, explica Ros.

El sindicat també s’ha posat en contacte amb magistrats de l’àrea social de la ciutat que els han explicat que el volum màxim de feina que poden atendre per donar una resposta de qualitat a la ciutadania és de 20 judicis per setmana, “de manera que la situació de col·lapse es pot agreujar més encara”, segons UGT: “una justícia amb endarreriment no és justícia”, assegura de Llano.

Ros també adverteix que la reforma laboral està ocasionant un altre efecte pervers en matèria laboral: “l’empresari cada cop concilia menys processos, no té res a perdre i prefereix esperar sabent el temps que els processos triguen a arribar a judici i la necessitat econòmica dels treballadors”.

Acomiadaments i incapacitats pendents de jutjar

Entre els 113 expedients amb més d’un any d’espera per anar a judici que acumula UGT hi ha tres reclamacions de quantitats de treballadors que els han fixat judici per l’any 2019: Les tres demandes es van interposar entre abril i octubre de l’any passat al jutjat social 26 de Barcelona.Tenint en compte que després de la sentència es poden interposar recursos i que s’ha de dictar l’execució del que s’hagi decidit, el treballador pot arribar a esperar quatre anys o més per cobrar una quantitat que tenia dret a percebre.

El retard, segons el sindicat també afecta altres matèries com ara acomiadaments, incapacitats, reclamacions de drets fonamentals o pensions d’invalidesa: per exemple, dels set judicis pendents per un acomiadament a Barcelona que tramita el sindicat, un s’ha senyalat el judici a vint mesos vista.