Arxiu de la categoria: Innovació i emprenedoria

La primera cadena hotelera de Barcelona ja es diu Airbnb

Innovació i emprenedoria,

La plataforma de lloguer de pisos i habitacions s’ha consolidat com l’empresa amb més oferta turística de la ciutat al mateix temps que s’ha convertit en epicentre de polèmica urbanística a la capital

La gran paradoxa de Barcelona es diu turisme. La capital catalana fa dècades que pica pedra per quedar-se amb una plaça fixa al podi de les ciutats més atractives del món. I ho ha aconseguit. Fa cinc anys consecutius que el nombre de turistes que visiten Catalunya no para de créixer. Des d’aleshores s’ha passat dels més de 13 milions de visitants als més de 17, una xifra rècord que implica també una despesa històrica en un dels sectors que més aporta al PIB català (l’any passat les butxaques dels turistes van deixar més de 15.800 milions d’euros a Catalunya). Al mateix temps, però, el sector és un dels punts més calents de Barcelona, principal imant turístic del país. Aquí la paradoxa: mentre bona part dels negocis de la ciutat depenen d’aquest sector econòmic, els mateixos turistes creuen que n’hi ha massa. L’última enquesta sobre l’activitat turística de Barcelona revela que sis de cada deu visitants creuen que hi ha excés de turistes.

La mateixa enquesta detallava que el 47% dels turistes es van allotjar en un hotel el 2015 i el 16% en un apartament o un pis turístic. Una proporció que queda curta si és té en compte que el primer grup hoteler de la ciutat ja no és un hotel sinó una plataforma que anuncia apartaments, pisos i habitacions: Airbnb.

Segons l’últim informe de l’activitat turística de l’Ajuntament de Barcelona, el 2015 tots els grups hotelers que operaven a la capital catalana sumaven 67.603 places a la ciutat. Això són només 8.000 llits més dels que hi ha anunciats a través de la plataforma. Segons les dades d’inAtlas, empresa barcelonina d’anàlisi de dades, el cap de setmana del 24-25 de setembre d’aquest any comptava amb 59.614 llits disponibles actius. Aquests llits es reparteixen en els 16.700 pisos que Airbnb ofereix a Barcelona, una xifra que supera de llarg la quantitat d’habitacions que la primera cadena hotelera de Barcelona té actualment en oferta. Marriott i Starwood, cadenes hoteleres recentment fusionades, sumen 2.937 habitacions a Barcelona, just per davant d’Hotels Catalonia, que en té més de 2.700 (vegeu el gràfic). En termes d’ocupació, inAtlas comptabilitza una ràtio superior al 90% a Airbnb, molt més elevada que el 70% de la mitjana del sector hoteler obtinguda el 2015.

Total de llits disponibles a Barcelona

Total de llits disponibles a Barcelona

La poca transparència del sector hoteler i el volum inabastable de dades que genera una plataforma global com Airbnb (que tampoc accedeix a processar-les totes) creen al seu torn un ball de xifres interminable que cada part interessada interpreta al seu favor. Per això aquest diari ha contrastat la informació de l’administració pública amb les de dues entitats privades: d’una banda, Bric Consulting -dedicada al sector hoteler- i, de l’altra, l’esmentada inAtlas, una empresa d’analítica de dades especialitzada en urbanisme i que analitza la base de dades de la mateixa Airbnb.

La multinacional nord-americana s’ha separat des dels inicis de qualsevol mena de relació que es pugui establir entre la seva activitat i l’hotelera, perquè Airbnb es defineix com una plataforma d’economia col·laborativa que posa en contacte particulars i no professionals que lloguen habitacions lliures de casa seva o les seves pròpies cases quan no hi són. Com que es donen tots aquests condicionants, Airbnb defensa que no pot parlar de llits o apartaments disponibles, ni tampoc de nivell d’ocupació, sinó de “nombre d’anuncis”. Segons les últimes dades fetes públiques per la mateixa empresa, Airbnb té uns 23.000 anuncis a Barcelona, que inclouen des d’apartaments sencers fins a habitacions compartides. La plataforma comptabilitza que entre el juny i l’agost d’aquest any mig milió de persones van viatjar a Barcelona a través d’Airbnb. En tot l’any passat es van superar els 900.000 visitants, gairebé el doble que el 2014 i prop d’un 11% de tots els turistes que va rebre la ciutat el 2015, segons les dades de l’Ajuntament.

23.000

anuncis d’apartaments o llits disponible pots trobar a Barcelona de la plataforma Airbnb

Ha sigut una revolució de menys de vuit anys. Airbnb va néixer el 2008 a San Francisco, però no va començar a tenir anuncis a Barcelona fins al 2009. I només amb aquest lapse de temps ja ha pogut transformar el panorama turístic de la ciutat i, de retruc, s’ha posat a l’epicentre de la polèmica política, urbanística i, fins i tot, de convivència veïnal. Manel Casals, secretari general del gremi d’hotelers de Barcelona, té molt clar que tota l’oferta d’aquesta plataforma és il·legal, perquè l’actual legislació no inclou el home sharing (és a dir, l’intercanvi de cases de particulars però amb una transacció econòmica) com una activitat econòmica legal. Per a aquest portaveu dels hotelers barcelonins, Airbnb ha disparat l’oferta de pisos turístics il·legals a la ciutat, cosa que afecta negativament la ciutat com a destí perquè “no és una bona oferta”: “Els turistes que vénen són aquells que no estan disposats a pagar el que val una estada a Barcelona, i si no que ho preguntin als veïns de Ciutat Vella”, etziba. L’Ajuntament de Barcelona té comptabilitzats 887 pisos turístics legals i 40.462 habitatges d’ús turístic. Tota la resta que s’anuncia a través d’Airbnb és oferta il·legal, segons la patronal.

Els portaveus de la plataforma i també l’Associació de Veïns i Amfitrions de Barcelona han respost al posicionament dels hotelers amb diversos arguments: d’una banda, afirmen que la seva activitat és de particulars i no de professionals; de l’altra, que serveix per repartir els beneficis econòmics del turisme dins el teixit de la ciutat i distribuir la pressió turística. Per acabar, aquests amfitrions afirmen que el tipus de turista que estan disposats a acollir a casa seva és d’un perfil més alt que el dels hotels. Manel Casals, però, replica que aquesta activitat no ofereix garanties de seguretat ni qualitat ni tampoc en termes fiscals. Amb tot, fonts del sector assenyalen que l’activitat hotelera des que Airbnb s’ha estès a la ciutat no s’ha vist afectada en termes de preu o de demanda.

Airbnb, que té Barcelona com una de les quatre destinacions més importants del món on té anuncis, s’ha convertit, doncs, en sinònim de conflicte a la capital catalana. L’Ajuntament barceloní ha sigut la primera administració a multar la plataforma i d’altres dedicades al sector -com Home Away- per no avenir-se a cedir les dades sobre els allotjaments turístics il·legals que hi ha anunciats a les seves pàgines web. Això ha encetat el debat de la regulació d’una activitat que, de moment, no inclou l’existència de particulars intercanviant els seus béns a canvi de diners.

“L’Ajuntament barceloní ha sigut la primera administració a multar la plataforma”

Comptant bé, doncs, són dues les paradoxes. No és només que una ciutat que viu en gran part del turisme tingui en aquesta activitat econòmica un dels seus principals conflictes, sinó que sigui una empresa que no és propietària de cap hotel i que està sancionada per l’administració la que ofereix més llits als visitants de la capital catalana.

¿Vols emprendre però no tens idees? Pregunta aquí

Innovació i emprenedoria

Nuclio Venture Builder, fundada per l’emprenedor Carlos Blanco, crea ‘start-ups’ des de zero copiant projectes empresarials que ja tenen èxit

¿Vols emprendre però no tens idees? Pregunta aquí / MARI FOUZ

Ara.cat – 02/10/16

No cal ser Mark Zuckerberg per crear Facebook. De fet, la xarxa social més gran del món no va ser la primera del planeta: abans de Facebook ja n’hi va haver uns quants que ho van intentar amb projectes que van inspirar més o menys un dels joves més rics del món. Wallapop tampoc va ser el primer de vendre productes de segona mà entre particulars; la seva innovació va ser la de convertir eBay en una plataforma de mòbil geolocalitzada, que, de fet, ja existia als Estats Units.

El plagi a l’època clàssica era una pràctica totalment acceptada i fins i tot valorada, tant pel que copiava com pel que era copiat, perquè s’entenia com una manera de valorar aquell producte. En el cas dels negocis, l’originalitat és un valor molt preuat, però la famosa innovació es troba més sovint del que sembla en els petits detalls que en la idea mare del projecte. Per tot això no cal ser Zuckerberg per crear Facebook.

“La diferència entre un venture builder i una incubadora convencional és que a les incubadores es desenvolupen idees de negoci des de zero i en un venture builder les idees ja vénen donades; el que es desenvolupa des del naixement és l’equip”, explica Carlos Blanco, un dels emprenedors i inversors més actius de Barcelona i fundador de l’acceleradora Conectori recentment de Nuclio Venture Builder.

Blanco assegura que, per molt contradictori que sembli, “el talent és el més important en aquest negoci”, que neix a imatge de la controvertidaRocket Internet alemanya. Aquesta incubadora germànica és la primera que va posar en marxa el model de negoci del venture builderdes de Berlín. Fins ara se’ls ha anomenat “fàbrica de clons” o directament “estafadors”, però el cert és que a través de la còpia oberta i reconeguda de negocis majoritàriament nord-americans han aconseguit crear un dels imperis empresarials més grans del sector tecnològic, amb prop d’un centenar d’empreses creades arreu del món i més de 4.000 milions d’ingressos entre totes. Rocket Internet és el responsable de les còpies d’Amazon, Uber, Facebook i Airbnb que triomfen en països emergents o en altres mercats com ara l’Àfrica i l’Àsia.

“Rocket Internet és el responsable de les còpies d’Amazon, Uber, Facebook i Airbnb que triomfen en països emergents”

A Barcelona, Nuclio no és la primera incubadora d’aquest tipus. Els fundadors de Wallapop, Gerard Olivé i Miguel Vicente, ja fa temps que van engegar Antai Venture Builder, que inverteix o desenvolupa projectes d’aquesta mena. Per exemple, és part d’Antai Deliberry, la plataforma que reparteix la compra a domicili, l’equivalent a Instacartals Estats Units.

Però Nuclio sí que és la primera venture builder a Espanya que neix proclamant obertament que el seu objectiu és copiar models de negoci que ja funcionen a l’estranger, perquè sovint el que en un país funciona pot tenir el mateix èxit en un altre però cal tenir el coneixement del mercat local, segons explica Carlos Blanco.

“Nuclio neix proclamant obertament que el seu objectiu és copiar models de negoci que ja funcionen a l’estranger”

Aquest mateix model permet que les persones que tenen ganes o aptituds per emprendre un negoci des de zero, però que no tenen la idea adequada per posar-lo en marxa, puguin fer-ho. Blanco ha llançat Nuclio aquest any, després d’analitzar més de 450 projectes durant sis mesos i quedar-se únicament amb sis. La feina en aquest cas és per a Blanco i el seu equip, que a més de triar els negocis copiables han de seleccionar els potencials desenvolupadors dels projectes. Segons Blanco, Nuclio va rebre 1.800 sol·licituds, va entrevistar 450 candidats i, finalment, va seleccionar 50 perfils que van des de multiemprenedors fins a directius o tècnics d’empreses com ara CaixaBank, Banc Sabadell, GP Morgan i Let’s Bonus.

“Són persones amb molt de talent, que poden ser un bon conseller delegat o un bon responsable de producte, però la feinada és tancar els equips en un cap de setmana entre persones que no es coneixen de res”, explica l’empresari. Només en dos dies han de triar els projectes que més els sedueixen i constituir un equip que, a llarg termini, s’acabi convertint en el negoci de la seva vida -i, lògicament, amb Nuclio com a soci des de l’inici-. Un negoci que no han inventat ells però que adoptaran com si fos seu i que, abans de néixer, ja té probabilitats d’èxit.