Arxiu de la categoria: Formació i Orientació Laboral

Front comú per apujar els salaris

El BCE, l’FMI i els sindicats demanen augmentar-los però les empreses, temoroses, no són tan entusiastes

“Ha arribat el moment que els salaris pugin a Europa”. Ras i curt. Aquesta va ser la petició del president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, aquest mateix mes de setembre davant el Parlament Europeu: “Fa massa temps que els salaris pugen per sota de la productivitat”, va afegir Draghi. Després d’injectar diners engegant la màquina d’imprimir bitllets, de defensar l’euro incondicionalment i d’esgotar totes les polítiques monetàries al seu abast, Draghi no hi veu una altra solució per fer remuntar el consum i, per tant, també els preus, els ingressos de les empreses i, en definitiva, per impulsar l’economia europea. Tal com diu una persona que sap el que es cou al BCE, al banc “estan desesperats” perquè veuen que no aconsegueixen enlairar l’economia.

Espanya, a la cua d’Europa en salari mínim

Després de gairebé nou anys de crisi, les afirmacions de Draghi reobren un debat que manté tensionats els diferents agents socials a Catalunya i Espanya. Els pròxims mesos s’ha de tancar quina serà la pujada dels convenis col·lectius per al 2017, però no només això: cada vegada hi ha més organismes internacionals que aposten, amb la boca més gran o més petita, per una pujada dels salaris a Espanya. Alguns d’ells són els que durant la crisi van promoure l’austeritat i l’anomenada devaluació competitiva (abaixar sous i preus en no poder devaluar la moneda), però que ara creuen que cal millorar els diners que queden a la butxaca dels ciutadans perquè gastin més.

De fet, les dades diuen que els salaris han començat a recuperar-se a Catalunya. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística, durant el 2015 i el que portem de 2016, els costos salarials han tornat a pujar, després de tres anys seguits de retallades. Alhora, els preus han afluixat i això fa que -tal com es veu al gràfic- durant l’últim any i mig l’augment dels salaris sigui més gran que el dels preus. Sobre el paper, doncs, els ciutadans tornen a guanyar poder adquisitiu, però a la pràctica, aquesta millora encara no compensa la pèrdua dels primers anys de la crisi.

QUI DIU QUÈ SOBRE SALARIS?
Els organismes econòmics modulen els seus discursos

Les diferents lectures sobre aquesta qüestió ja fa dos anys que s’arrosseguen. Fins i tot el Banc d’Espanya, el novembre del 2014, va admetre la necessitat d’apujar els salaris. L’aleshores cap d’estudis va dir que si a les empreses els començaven a anar millor les coses, els salaris podrien augmentar; això sí, només “en alguns sectors”. Una moderació que amb els mesos encara va anar a més: ara vinculen aquestes possibles pujades a la producció i sempre que les empreses no perdin competitivitat.

Aquest discurs moderat coincideix amb el de l’OCDE. Ara fa dos anys va reclamar millores salarials per lluitar contra la pobresa, i poc després va corregir el to i va afegir com a condicionant una millora de la productivitat empresarial.

Aquestes institucions estan, per tant, en el sí però no, i mentrestant la patronal també es mou en la indefinició perquè hi ha empreses i sectors en situacions molt diferents. Tot i així, també comença a haver-hi posicionaments més clars: el maig de l’any passat, la CEOE va admetre “que ara ja es pot ser més flexible amb els salaris” perquè “les empreses comencen a guanyar diners”, segons va dir Joan Rosell, el seu president. Però tot i que els costos salarials han pujat, encara hi ha camí per recórrer.

Més enllà del BCE i dels sindicats, l’organisme internacional més contundent fins ara ha sigut l’FMI: ha passat d’abanderar les retallades a defensar el contrari. Des de fa un any els seus informes indiquen que tanta contenció pot ser contraproduent i recorda que les retallades de salari havien d’anar acompanyades de polítiques econòmiques expansives que, en el cas espanyol, no s’han dut a terme.

QUANT HAURIEN DE PUJAR?
És la gran disputa entre patronals i sindicats

Els primers nou mesos de l’any la pujada salarial mitjana pactada als convenis col·lectius es va situar a l’1,08%. És més alta que en el mateix període de l’any passat, quan es va quedar al 0,75%, però es queda per sota del “fins a un 1,5%” que havien pactat empresaris i sindicats en l’acord interprofessional de Catalunya per a aquest any. La negociació per al 2017 començarà d’aquí unes setmanes -tant a Catalunya com a Espanya- ara que el govern central en funcions ja ha presentat el quadre macroeconòmic de previsions per a l’any que ve. I les posicions de sortida són diferents: els sindicats aposten per millorar els salaris a partir de l’1,5% actual. En canvi, la patronal creu que no és necessari perquè a la pràctica, segons les dades del ministeri de Treball fins al setembre, gairebé cap empresa arriba a assolir aquests augments.

De fet, decidir en quin percentatge han de pujar els sous és el que genera més divisions entre els agents socials. L’elevat creixement econòmic del qual presumeix el govern dóna ales als sindicats, que demanen que els beneficis es reparteixin també entre els treballadors. Però justament, els empresaris argumenten que aquest creixement és fràgil i que, per tant, s’ha d’anar amb compte perquè no es tiri per terra tot el que s’ha aconseguit fins ara.

SINDICATS VERSUS PATRONAL
El debat sobre els salaris es mou entre l’1% i l’1,5%

“Estem perdent poder adquisitiu”, protesta Laura Pelay, vice secretària general de la UGT a Catalunya. Les dades, però, no diuen exactament això: els sous han estat pujant per sobre de la inflació en l’últim any i mig, cosa que no havia passat en tota la crisi com s’aprecia al gràfic. Pelay, però, demana més i reclama que les pujades de sous del 2017 i els anys posteriors permetin recuperar tot el poder adquisitiu perdut durant la crisi.

La visió de la patronal és molt diferent. Per a Foment del Treball, una pujada de l’1,5% per a aquest any “és el topall màxim”. El seu director de relacions laborals, Javier Ibars, assegura que “els increments salarials en molts casos ja hi són, encara que no arribin al topall màxim”, i matisa que el pacte amb els sindicats diu que els augments han d’estar basats en criteris objectius, com la productivitat, el consum intern o la conjuntura de cada sector. “Hi ha moltes empreses que vénen d’una crisi molt dura i que encara estan patint”, explica Ibars, que demana flexibilitat i que l’acord sigui una guia i no una exigència per als empresaris catalans.

La patronal Pimec també creu que no s’ha de perseguir un augment ambiciós. “El que es negociï afectarà la resta de l’economia en cascada; per tant, demanem molta responsabilitat”, afirma el tècnic de relacions laborals Ricard Sánchez. Per a Sánchez, el que “tindria més sentit” és una pujada al voltant de l’1% perquè “és el que s’està pactant ara”, explica. També proposa que l’acord “sigui prou flexible per adaptar-se cap avall si convé”.

Des de CCOO, el secretari d’acció sindical, José Cachinero, defensa que cal repartir la riquesa: “Hi ha sectors que ja comencen a sortir de la crisi i que tenen beneficis. La indústria i el turisme estan exportant molt, ells mateixos ho diuen, mentre que els salaris estan en nivells tercermundistes -protesta-. És el moment d’apujar-los, i és de justícia fer-ho”. Els sindicats creuen, en la línia del que diu el BCE, que és l’única manera de reactivar el consum i, per tant, l’economia.

ELS SALARIS AL CARRER
Els empresaris encara tenen por d’apujar els sous

Malgrat que hi ha consens en la millora de la situació econòmica, les consultores admeten que les peticions d’assessorament que els fan les empreses encara són en clau d’ajustos. “No hi ha una voluntat empresarial d’increment salarial; de fet, encara en tenim algunes que el que volen és despenjar-se del conveni col·lectiu”, explica Mireia Sabaté, sòcia i experta en dret laboral de Baker & McKenzie.

Les companyies es resisteixen a apujar salaris perquè el sotrac de la crisi és molt recent i “fins que no veuen materialitzada la millora econòmica no s’hi atreveixen”, diu aquesta experta. El factor psicològic és clau a l’hora d’apujar el sou: “Saben que si després l’expectativa no es compleix serà difícil capgirar-ho”, conclou Sabaté.

¿Cómo conciliar la vida familiar y laboral?

Sólo uno de cada nueve trabajadores tiene flexibilidad horaria en su trabajo lo que hace muy difícil que en España se den las condiciones necesarias para poder conciliar la vida en familia con el trabajo.

Hoy día, en España existe una situación de irregularidad en lo que a la vida laboral se refiere. Según el Estatuto de Trabajadores, las empresas no pueden hacer que sus trabajadores, como tú, pasen más de 40 horas a la semana en el trabajo. Esto es, 8 horas al día si trabajas 5 días a la semana. El convenio colectivo, además, permite ampliar la jornada laboral a 9 horas diarias. Esto siempre que respeten tu tiempo de descanso.

Sin embargo, esto no siempre es así. Seguro que conoces a alguien, o, incluso, tú mismo haces más horas de las que te corresponden. Y es que los horarios en las empresas privadas no se cumplen al 100%.

Otro de los aspectos que se indica en el Estatuto es que, además de tus horarios, la empresa debe darte como trabajador/a un tiempo de descanso. Este tiempo se sitúa en los 15 minutos si trabajas más de 6 horas al día. Y también han de pasar 12 horas de mínimo entre el final de una jornada y el comienzo de otra.

Lo más seguro es que tengas una jornada partida, como la mayoría de los trabajadores en España. Según la ley, si tienes esta modalidad de trabajo, debes contar con entre 1 y 2 horas de descanso para comer. Por tanto, al final da la sensación de que estás todo el día fuera y ves a tu familia cuando puedes, no cuando quieres.

La conciliación laboral y familiar en España

En España conciliar la vida laboral con la familiar es cada vez más difícil. Y es que, además de tus horarios del trabajo, debes tener en cuenta también los horarios de los colegios. Si tienes un hijo en etapa escolar, lo más habitual es que coincida su hora de salida con tu horario de trabajo. Y si tienes más de uno, puede que ni siquiera coincidan los horarios entre ellos. El resultado es que no puedes ir a recogerle/s y, en muchos casos, puedes verte en la obligación de tener que dejarle en el comedor o contratar una niñera que te ayude. Fintonic siempre piensa en tu ahorro, y este tipo de situaciones hacen que la vida familiar se encarezca, y se haga mucho más difícil poder ahorrar.

Los permisos de maternidad y paternidad en nuestro país son otros de los puntos más débiles a la hora de conciliar la vida familiar y profesional. En primer lugar, porque ocupamos el octavo puesto por la cola entre los países en Europa con peores condiciones cuando se tiene un hijo. Eso significa que madres y padres se incorporan muy pronto al trabajo y deben dejar a su hijo con una niñera o en la guardería. Además de dificultar la vida familiar, la encarece una vez más.

Consejos para llevar una mejor conciliación de la vida familiar y profesional

El trabajo ocupa muchas veces tu vida y te ves estresado. Sin embargo se pueden poner algunos remedios. Fintonic cree que puedes hacer algo al respecto, así que toma nota de estos consejos de la revista Forbes para conseguir una mejor conciliación entre tu vida personal y profesional.

  • Siempre hay tiempo libre. Por poco que sea, lo tienes que aprovechar. Tienes que hacer cosas para ti, que te saquen de la familia y del trabajo por un rato. De esta manera coges con más ganas la vida en casa y la vida en el trabajo.
  • Que tus actividades también sean obligatorias en tu rutina. No dejes de ir a tu actividad favorita por trabajo. Tus clases de baile o tu gimnasio es igual de importante que tu trabajo y forma parte de tu vida.
  • Elimina aquello que consuma mucha energía. Si has empezado a practicar algún deporte que te consuma demasiado y llegas a casa que no puedes ni moverte es contraproducente, ya que no serás capaz de pasar tiempo con tu familia, compartir momentos, etc. Ese tipo de actividades, en caso de que te superen, mejor eliminarlas.
  • Horarios realistas. A veces quieres hacer tantas cosas que no da tiempo. Organiza y planifica tus días con cabeza.
  • La importancia de un buen descanso. Cuando llegas a casa del trabajo y tienes que hacer frente a todas las tareas familiares, has de tener un rato para ti y descansar. Si no te gustaban las siestas, quizá es hora de que empieces a echártelas.
  • Deja todo lo que te relacione con el trabajo a un lado al salir. Que la gente sepa que cuando dejas de trabajar cambias el chip. Que no siempre vas a estar pensando en el trabajo, porque así tu cerebro se agota. Si tienes un móvil de trabajo, desconéctalo. Si hay algo realmente urgente te pueden llamar al personal.

Como ves, la conciliación familiar y laboral en España es bastante complicada. Sin embargo, existen ciertos hábitos y acciones que puedes llevar a cabo para conseguir que al salir del trabajo, realmente empieces una vida personal con tu familia. Toma nota de estos consejos que ha recopilado Fintonic, y ponlos en práctica.

Llanos de Luna demana al jutge que obligui l’Ajuntament de Badalona a fer festa el 12 d’octubre

La delegada del Govern ha decidit emprendre accions legals després que l’Ajuntament de Badalona anunciés que no celebraria el Dia de la Hispanitat

El govern municipal de Badalona (Guanyem, ICV-EUiA i ERC) va anunciar que els funcionaris que treballin el dia 12 es podran agafar com a festiu el divendres 9 de desembre i allargar així el pont de la Immaculada. El grup municipal del Partit Popular (PP) ha estat el que ha portat el cas a la Inspecció de Treball perquè s’investiguin possibles irregularitats a nivell legal.

L’any passat, el 2015, els regidors del municipi ja van fer un primer pas presentant-se el dia 12 a l’Ajuntament per treballar al·legant que no tenien res a celebrar per la “connotació” de la diada, relacionada amb l'”exaltació del colonialisme i el règim franquista”, segons ha explicat el primer tinent d’alcalde de la ciutat, José Téllez. Les persones que se sentin espanyoles, assegura, “segur que tenen millors dies per celebrar-ho”.

La mesura afecta principalment les oficines municipals d’atenció al ciutadà, ubicades a l’edifici del Viver, que obrirà les portes aquest dimecres. Segons ha explicat el primer tinent d’alcalde, de moment ja es poden garantir uns serveis mínims del 50%, així com la cobertura dels funcionaris des del punt de vista legal. Tot i això, en ser festiu a la resta de l’estat espanyol, els ciutadans només podran demanar informació o cita prèvia i no es podrà fer cap tràmit legal, com ara empadronar-se. Téllez celebra que la decisió del govern municipal serveixi per “obrir el debat” al voltant d’una celebració que, diu, no genera prou consens ciutadà: “Cal revisar-la”.

Manca de consens

La resta de grups municipals no aproven la decisió. Ciutadans ha qualificat la mesura de “brindis al sol”, el PSC creu que és “ postureig”, mentre que els populars acusen el govern municipal de tenir “ una ocurrència més” al servei de la causa independentista. Els tres partits lamenten que l’executiu local busqui ‘fer-se la foto’ més enllà de les repercussions que té la mesura.

El portaveu del PSC, Àlex Pastor, ha ironitzat sobre la mesura i celebra que el govern municipal vulgui treballar en festiu per “compensar les mancances de la resta de l’any”; mentre que Juan Fernández, el portaveu del grup municipal del PP, denuncia que la decisió forma part d’una “estratègia d’humiliació de part de la ciutadania que pot tenir conseqüències jurídiques“.

La Organización Internacional del Trabajo considera que España tiene margen para subir el salario mínimo

EXPANSION – 01/10/2016

El director de la OIT para España, Joaquín Nieto, asegura que esta medida sería una de las más rápidas para sacar de la pobreza a los que ya tienen trabajo.

En una entrevista que ha concedido con motivo del día mundial del Trabajo Decente que se celebra el 7 de octubre, Nieto se refiere a los trabajadores “pobres”, cuyo sueldo ronda el salario mínimo (655,20 euros al mes en la actualidad), y que en España ya suponen el 13% de la población, cuatro puntos más que la media europea.

El director de la OIT explica que la organización que dirige no tiene competencias ni debe decir cuánto debe subir el salario mínimo, materia reservada para los agentes sociales.

No obstante, argumenta que en un escenario de enorme devaluación salarial, como el español, “la productividad ha crecido muchísimo y el margen que da ese crecimiento permite una mejora sensible en la cuantía de este salario”.

Nieto recuerda que en España hay personas que tienen trabajo “pero siguen siendo pobres” (jóvenes y autónomos en su mayoría) y 700.000 hogares que no reciben ningún ingreso y en ese contexto plantea la primera exigencia: el empleo decente, es decir, “con derechos, sin discriminación, en condiciones saludables, con una remuneración suficiente para vivir dignamente y protección social”.

El responsable de la OIT explica que España está asistiendo a una situación “paradójica” ya que tras doce trimestres de recuperación económica, no hay recuperación social y eso convierte al país en una economía “frágil y vulnerable”.

En su opinión, esto no quiere decir que España esté amenazada por la recesión pero sí exige que el Gobierno que se conforme, tras este impás político, que coloque la recuperación social “en el norte” de sus políticas económicas, algo que, además, deberá transmitir a Europa.

Si es así, si España finalmente reorienta su política económica en pos de la recuperación social y con el acompañamiento de Europa, el país podrá crear más de los 500.000 empleos anuales que promete el actual Gobierno en funciones.

El director de la OIT pide que se desconfíe de las “grandes cifras” de creación de empleo si no dicen en qué sectores y con qué modificaciones del modelo productivo.

Nieto precisa que la recuperación económica no pasa por volver a la construcción, porque ese modelo está fracasado y tendría que “reinventarse”, y apuesta por cambiar en profundidad el modelo productivo.

No obstante y aunque no es partidario de dar cifras, considera que la capacidad de las empresas españolas de crear empleo subiría en medio millón, si en España los créditos fuesen los mismos que la media de la Unión Europea.

A nivel mundial, Nieto admite que las tendencias de empleo son “sombrías” e insiste en que la previsión de crear 500 millones de empleos de aquí a 2030 no se cumplirán si no se cambian las actuales políticas económicas.

Respecto a España y a corto plazo, el director de la OIT no cree que el porcentaje de trabajadores pobres vaya a bajar mucho de ese 13%.

Nieto argumenta que si las tendencias son las mismas, es decir, aumenta el paro de larga duración y sigue creciendo el trabajo a tiempo parcial, entonces no se cumplirán las recomendaciones de Naciones Unidas de reducir a la mitad el número de personas pobres en cada país.

“Hay que establecer una senda”, dice el director de la OIT y aquí propone un impulso a la inversión, acoplarse al Plan Juncker, que aspira a movilizar inversiones por más de 300.000 millones hasta mediados de 2018, y resolver el empleo de los jóvenes, para que no se conviertan en una generación perdida.

En esta línea, explica que la OIT está colaborando con el Gobierno de España para implementar el Plan de Garantía Juvenil, aprobado por el Gobierno hace dos años con el objetivo de que los jóvenes accedan a un trabajo, formación o prácticas en un plazo de 4 meses, y del que se podrían beneficiar hasta un millón de menores de 30 años.

Primera multa per insults homòfobs a la feina

El departament de Treball ha sancionat amb 300 euros una persona que va insultar un treballador d’una residència d’avisUna de les pancartes de la manifestació d'aquest dissabte, que enguany està centrada en la lluita contra la homofòbia / ACN

El departament de Treball ha multat amb 300 euros un usuari que va insultar un treballador d’una residència d’avis per la seva orientació sexual el passat mes de març. Es tracta de laprimera sanció per insults homòfobs a la feina que es posa a Catalunya des que es va aprovar la llei de novembre del 2014.

La consellera de Treball, Dolors Bassa, ha destacat que la sanció té un gran “simbolisme”, perquè posa de manifest la “tolerància zero” amb les conductes contra el col·lectiu LGTBI.

Una vuitantena de denúncies en dos anys

La Generalitat ha rebut 81 denúncies des que es va aprovar la llei 11/2014 contra laLGTBIfòbia ara fa dos anys, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Entre les denúncies rebudes, 67 fan referència a insults. Una trentena s’han produït en persona i 16 a través de les xarxes socials i una desena dels casos fan referència a amenaces i agressions. En total el departament de Treball ha obert 32 expedients administratius, la resta han estat derivats a la via penal o laboral o bé quedaven fora de l’àmbit de competències de la Generalitat. També s’han atès 140 notificacions de vulneració de drets i centenars de consultes al telèfon 012.

Bassa ha encoratjat a denunciar qualsevol vulneració de drets del col·lectiu i ha destacat la funció de la llei com a instrument per sancionar administrativament “les conductes homòfobes que no es preveuen al Codi Penal i que són formes de discriminació que es produeixen de manera quotidiana”.
 
El testimoni de la víctima, clau
 
La consellera ha destacat que “la sanció s’ha pogut instrumentar gràcies a la valentia de la víctima, que va denunciar els fets, i de les persones que en van ser testimoni”. També ha recordat que la Generalitat ja s’ha presentat per primer cop en un procediment penal contra els insults homòfobs: es tracta de la investigació d’un veí de Mataró que hauria amenaçat el col·lectiu a través de les xarxes socials.

Amb motiu dels dos anys de l’aprovació de la llei, la Direcció General d’Igualtat ha organitzat per a divendres, al Palau Moja de Barcelona, un acte de reconeixement a les persones i entitats que han lluitat per defensar els drets del col·lectiu.

Ara.cat

Fraccionar en hores els dies d’assumptes propis

La Fundació Joia es dedica a l’atenció de persones amb problemes de salut mental. Aquesta entitat és una de les empreses i organitzacions que més seriosament s’està prenent el tema de la reforma horària. Des de fa un any van decidir reduir la seva hora de dinar per poder sortir abans. El seu horari habitual era de 8.00 a 13.30h i de 15.00 a 18.00h, però ara han decidit adaptar-se al model europeu i, dinant amb menys temps, poder sortir abans. En concret, fa un servei de 8.00h a 13.00h i de 14.00h a 17.00h. D’aquesta mesura es beneficien 49 persones, de les quals les que havien tingut fills el 2015 cap no va demanar la reducció de jornada.

“El canvi a l’horari es va efectuar per lògica”, explica la responsable del departament de responsabilitat social empresarial, Beatriz Castillo. De fet, Castillo opina que, un cop es va analitzar la situació, des de l’empresa van veure com millorava la cohesió de les persones treballadores i de les persones usuàries. En aquest sentit, per exemple, un dels avantatges que ha obtingut la fundació és que, com que dinen a la 13.00h i fins a les 14.00h, moltes persones poden ser visitades en els descansos de dinar de la gran majoria d’empreses. Pel que fa a l’acceptació dels treballadors, Castillo assegura que tots se senten “molt satisfets”, ja que, entrant a la mateixa hora, han pogut aconseguir tota la tarda lliure.

Adaptar-se al model europeu no és l’única reforma horària que la fundació ha seguit. Destaca com a curiosa la seva distribució dels dies d’assumptes propis, ja que els converteixen en hores. D’aquesta manera, poden utilitzar-les en fracció d’hora en hora i fins a completar-ne la quantitat que pertoca a cada professional segons la seva jornada laboral. Els professionals poden decidir així si utilitzar hores o dies sencers. De fet, 61 treballadors s’han demanat al llarg d’aquest any hores i no dies d’assumptes propis. Tot i que, potser, una mica “complicat” de gestionar, com assegura Castillo, el model dóna bons fruits.

A més d’aquestes mesures, la Fundació Joia s’ha sumat a la prova pilot que realitza la Plataforma de la Reforma Horària. Ara per ara, està en fase de confecció per dur a terme el treball a distància. L’empresa aposta per la conciliació laboral i el màxim benestar de les famílies dels seus treballadors. Per això mateix, una de les altres opcions que es duen a terme és la tarda lliure a la setmana. Així, 67 treballadors es beneficien de la mesura i els divendres a la tarda no han d’anar a treballar.

També sorgeixen handicaps que han de superar. Per exemple, la fundació treballa amb equips multidisciplinararis, amb psicòlegs, tècnics d’intervenció directa i treballadors socials, de manera que cada professional tracta d’una manera diferent els usuaris. Així, és necessari que es quadrin els horaris perquè mai el servei no es quedi sense una persona. Malgrat tot, la fundació se’n surt i valora de manera molt positiva els canvis que s’han produït i els que estan per venir.

Ara. cat

“El moment més productiu és de les 9.00 h a les 13.00 h”

Ara.cat

ATBS Online ho tenen clar: “Em sembla una barbaritat que encara hi hagi tantes evidències que ho fem malament i tot i així continuem en la mateixa direcció”. Són paraules d’Òscar Saro, que té el càrrec d’administrador. TBS Online, que ofereix serveis a altres empreses, va començar incloent petits detalls en els seves tasques productives abans de fer un canvi més gran d’hàbits en els horaris. Van implantar la flexibilitat horària i el teletreball per anar evolucionant i testant les mesures.

Ara l’empresa està en fase de prova amb un canvi d’horaris que va començar aquest novembre i pel qual des de la Plataforma de la Reforma Horària es dóna suport i recomanacions per adaptar les mesures. La responsable d’administració de TBS Online, Iolanda Milán, explica que els treballadors entren a les 8.00h cada dia i surten a les 15.30h, amb mitja hora per dinar. Abans treballaven de 8.30h a 18.00h amb una hora per dinar i mitja per esmorzar. “Fem guàrdies cada tarda i un dels nostres treballadors es queda per donar suport als nostres clients i que no es vegi afectat el servei”, detalla Milán. Com que a l’empresa són pocs, tots coneixen els projectes de la resta, de manera que els petits obstacles que puguin sorgir en aquest sentit queden pal·liats de manera ràpida i de la millor manera possible.

“El nostre objectiu és ser més productius i més feliços amb la reforma horària. No és que no ho fóssim, però creiem que era un pas important per encara ser-ho més”, explica Saro, que clarifica que la felicitat sí que ha millorat i que, ara, encara queda per veure si la productivitat ha augmentat o no. “Tenim indicis que sí, però és una cosa que podrem mesurar al final”, assegura l’administrador.

Si s’ha de parlar d’alguna dificultat, però, és el canvi de costum que implica el canvi d’horari, com per exemple en les hores d’esmorzar o de dinar. “Fer el canvi individual no és complicat, però això ha de ser compatible amb la teva família”, explica Saro. També afegeix: “Quan surts d’aquí no serveix de res esmorzar a les set del matí i dinar a la una si has de sopar a les 22.00h en arribar a casa”. Adaptar-se a la resta del món és, potser, el més complicat a què s’han d’afrontar els treballadors. Per això han d’anar buscant mecanismes per convèncer el seu entorn. “A Espanya es fa tot dues hores més tard!”, lamenta Saro. L’administrador de l’empresa assegura que “està més que demostrat que el moment més productiu és de les 9 h a les 13 h, mentre que la gran majoria d’espanyols sembla que ho facin al contrari d’aquesta evidència: arriben tard i trenquen tasques a mig matí”.

Milán creu que la filosofia de l’empresa està directament relacionada amb la recerca de la millora horària. En aquesta direcció, destaca la importància de provar aquest nou sistema: “Si ningú no fa un pas endavant no veurem si això té resultats positius”. Tant Milán com Saro afirmen que aquesta reforma no s’ha realitzat sense motiu i, de moment, estan molt satisfets. “Estem convençuts que no tirarem enrere, tot i que estem en una fase pilot. L’anàlisi d’aquest període ens permetrà acabar d’ajustar l’horari, però no crec que tornem al que teníem abans”, destaquen.

Saro destaca que el principal benefici que s’estan trobant és poder tenir tota la tarda lliure, de manera que durant tot l’any hi hagi els mateixos beneficis que a l’estiu. “La sensació que cada dia és una mica més llarg o que fem moltes més coses és una evidència més gran. Pots fer més coses fora de la feina”, sentencia Saro.

Treballadors feliços, treballadors rendibles

La directora de les caves Mont Marçal fa vuit anys que aplica l’horari europeu amb bons resultats

Ara.cat – 02/01/2016La directora general de Mont Marçal, Blanca Sancho, parla amb la Sunsi Arnabat, responsable del magatzem, abans de descarregar un camió en plena temporada nadalenca. / CRISTINA CALDERERLa directora general de Mont Marçal, Blanca Sancho, parla amb la Sunsi Arnabat, responsable del magatzem, abans de descarregar un camió en plena temporada nadalenca. / CRISTINA CALDEREr

A les caves Mont Marçal hi ha 26 treballadors i la gran majoria fa més de 20 anys que hi són, una taxa de permanència molt per sobre de la mitjana. “Una de les poques coses que tinc clares és que si un empleat treballa a gust rendeix més”. Blanca Sancho és la directora general de les caves i filla del fundador. Ella va començar a aplicar la famosa reforma horària per facilitar la conciliació familiar dels seus empleats molt abans que Fabian Mohedano posés de moda el concepte.

Germán Esteban és el director de qualitat de Mont Marçal i té molt clar per què fa més de dues dècades que hi treballa: “Perquè jo m’adapto a l’empresa i l’empresa s’adapta a mi. Vaig tenir un mal any amb els meus pares i aquí no em van posar cap problema amb les visites constants als hospitals”. La Rosa Campos treballa al laboratori com a responsable del control de qualitat i fa un any que ha tornat a treballar a jornada completa després de deu anys de reducció per maternitat: “Recordo quan la meva mare va tenir un càncer greu i la Blanca em va dir: «Marxa sense excedència i torna quan vulguis». Li estaré sempre agraïda, això ho valores més que un salari”. “Si l’ajudes a conciliar, la gent és agraïda; els diners no ho són tot”, explica la directora general, que recorda que abans de la crisi molts dels seus treballadors haurien pogut marxar a altres feines a cobrar més però ningú ho va fer.

A les 6 de la tarda tothom a casa

Mont Marçal exporta un 80% de la seva producció a 30 països diferents, on, com recorda la Blanca, a les vuit del vespre no hi ha ningú treballant. Per aquest motiu ella permet que tothom es faci un horari que s’adapti a la seva realitat, però que a les sis de la tarda tothom pugui ser a casa “per tenir vida privada”. Sunsi Arnabat és la responsable del magatzem i fa 21 anys que treballa a Mont Marçal: “Jo entro a les 6.00 del matí i surto a les 2 del migdia, però és flexible, i si algun cop he de venir fora d’hores, com que visc a prop, puc fer-ho”.

En aquestes caves del Penedès fa vuit anys -des que la Blanca va agafar el relleu del seu pare- que s’hi treballa amb horari europeu: “Abans els treballadors tenien dues hores per dinar, però jo vaig decidir posar un menjador i una cuina perquè tothom pogués dinar aquí en vint minuts i plegar abans”. La Blanca, que és la primera que fa aquest horari, no amaga que aquesta decisió és empresarial: “Es produeix més, perquè en aquests 20 minuts se continua parlant de feina”.

Blanca Sancho recorda que el seu pare tota la vida va arribar molt tard a casa. Ella es va quedar vídua molt jove amb un fill petit, el Manel: “Volia plegar d’hora per poder passar la tarda amb ell, i si jo ho vull, ho vol tothom”. La tecnologia també ha facilitat molt més aquesta conciliació laboral, ja que “amb els telèfons intel·ligents es pot resoldre qualsevol problema a qualsevol hora però des de casa, amb la família”.

El Grup Bardinet de Gelida va comprar a principis d’aquest any un 90% de les accions de Mont Marçal a la família Sancho. “Malgrat la compra vaig negociar mantenir el mateix equip de treball, que continua intacte”, recorda la Blanca, orgullosa de la seva gent. Tot i que ha rebut diferents premis i reconeixements com a empresària assegura: “El millor reconeixement el tinc dels treballadors, que fa més de 20 anys que estan amb mi i quan els demano un esforç el fan, i això impressiona”.

Manuel Sancho, el pare de la Blanca, va fundar Mont Marçal fa 40 anys -el 1975-, tot i que venia del món discogràfic. Va començar venent discos per a EMI i va arribar a ser director de Movieplay, que va editar els discos de cantants d’esquerres com Lluís Llach, Raimon i Pau Riba. Ell era madrileny però la seva dona catalana, i a mitjans dels setanta van decidir comprar la masia Finca Manlleu i les vinyes que la rodejaven de Castellví de la Marca (Alt Penedès). Quan es va adonar dels pocs diners que pagaven pel raïm en comparació amb la feina que duia, va decidir començar a fer vi per vendre’l, i va crear la marca Mont Marçal, que ara factura 6 milions d’euros anuals. Tot i que fa temps que l’empresa dóna beneficis, arrossega un deute que no la deixava créixer. Però aquesta no és l’única raó per la qual la Blanca s’ha venut l’empresa familiar: “El meu fill estudia biologia i no vol les caves. He preferit vendre-la bé ara abans que malvendre-la més endavant”.

Un altre horari laboral és possible?

Una sèrie d’empreses duen a terme un pla pilot promogut per la Iniciativa de la Reforma Horària per adaptar els seus horaris de feina a la realitat europea. El Govern ha creat un consell assessor per impulsar el canvi

Conciliar la vida laboral amb la vida familiar, millorar la salut o incrementar el rendiment laboral i la productivitat de les empreses. Aquests són alguns del objectius que persegueix una plataforma de la societat civil, la Iniciativa per a la Reforma Horària, per reconvertir el sistema del temps que se segueix a Catalunya i acostar-lo a la realitat europea.

Una sèrie d’empreses, amb el suport d’aquesta iniciativa, estan fent una prova pilot i transformen els seus horaris cercant una millora anímica i laboral. Aquesta prova està començant a implementar accions concretes a partir dels diagnòstics fets a principis d’estiu. D’aquesta manera, la pròxima mesura és passar un qüestionari de percepció del temps als treballadors que practiquen aquesta reforma horària. Entre les empreses que participen en la prova pilot, s’observen les possibilitats que faran millorar els processos productius de les empreses i els seus treballadors.

“Les empreses que s’ho creuen ja comencen a notar la millora, la gent està molt contenta, com tot a la vida, hi ha qui s’ho ha pres més seriosament i han pogut implementar més mesures”, relata el consultor i psicòleg organitzacional Xavier Peralta, que treballa en aquesta experiència pilot. Però de dificultats sempre se’n troben. En aquest sentit, el que es fa més difícil és ser pioner d’aquest nou sistema, fer un pas endavant abans que la resta. “Si tot canviés per a tothom seria molt més fàcil. Però nosaltres anem a la inversa. Ser pioner és una qüestió complicada. Les empreses són valentes”, destaca Peralta.

La prova pilot no obliga les empreses a seguir uns principis clau i unes mesures bàsiques. “Aposta per la flexibilitat i que tothom s’ho pugui combinar”, assegura Peralta. Diferents empreses consultades corroboren aquest fet i saben que amb l’ajuda de la Iniciativa i formant part del programa pilot poden trobar el model òptim d’adaptació de la realitat de la seva empresa amb un sistema d’horari molt diferent de l’actual.

El govern de la Generalitat ha apostat durant tot aquest temps per dur a terme aquesta mesura. De fet, al juliol es va crear un consell assessor per a la reforma horària presidit per Fabian Mohedano, que assegura que hi ha un consens “molt ampli” en la necessitat de racionalitzar els horaris a Catalunya per guanyar qualitat de vida. Però ara cal acabar de perfilar com s’adoptarà i aplicarà la reforma: “Tothom està d’acord en el què i en el perquè i ara cal posar-nos d’acord en el com”, va explicar Mohedano després de la primera reunió del consell assessor al Palau de la Generalitat a l’octubre. A partir del gener, el consell iniciarà un seguit de reunions amb sindicats, patronals, administracions i grups d’experts per recollir les seves propostes d’aplicació.

Fraccionar en hores els  dies d’assumptes propis La plataforma per a la reforma horària ha alçat la veu diverses vegades, criticant els canvis horaris d’estiu i d’hivern i per canviar l’horari del prime time televisiu, una mesura en què, de fet, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) creu per racionalitzar aquests horaris.