Mostra tots els articles de JOAN CARLES ACEDO CASTRO

Dedícate a lo que te gusta

Heygo, plataforma que comenzó a operar en enero y se consolida como proveedora de servicios aprovechando las habilidades que cada uno tiene, prevé entrar en otros dos países a finales del 2016

El Periodico – MARTES, 19 DE JULIO DEL 2016

Dedícate a lo que te gusta

RICARD FADRIQUE

OPTIMISMO. Espinosa posa en Esade Creápolis, donde tiene las oficinas Heygo.

A muchas personas les sucede que tienen un trabajo que está alejado de sus aficiones o habilidades, de lo que de verdad les gusta o a lo que en realidad les hubiera gustado dedicarse y ganarse la vida. De aprovechar ese potencial va Heygo (https://www.heygo.com/es), una plataforma proveedora de servicios de toda índole próximos al usuario.

Es una especie de quid pro quo de la era digital de la que puedan sacar partido quienes buscan un servicio, a través de obtener lo que más se ajusta a lo que persiguen; y quienes tienen la capacidad o habilidad de ofrecerlo a cambio de una determinada remuneración. También podría compararse con una versión moderna y con mayor capacidad de difusión gracias a las nuevas tecnologías del tradicional anuncio pegado en las paredes o en las farolas.

El lema de la compañía podría ser «dedícate a lo que te gusta y sácale partido», explica Nicolás Espinosa, el creador de la empresa y consejero delegado, junto con Airà Prat (director de producto) y Claudio Umaña (director ténico). Tienen su sede en Esade Creápolis, donde trabajan una quincena de personas con perspectivas de crecer más. El proyecto funciona y el objetivo es empezar a hacer pruebas en Italia y Alemania después del verano, este otoño; con la vista puesta en Francia como próximo paso, asegura el fundador de la empresa.

Espinosa lleva lo de emprender en las venas. Recuerda que destinaron unos 80.000 euros a un proyecto que podría compararse con lo que hoy es Periscope, la app que permite retransmitir vídeo en directo. Quizás no era el momento o se avanzaron demasiado ala demanda, pero lo cierto es que tuvieron que dejarlo y perdieron el dinero, pero no las ganas de emprender.

Y Heygo es un ejemplo de ello, con la idea de «monetizar el conocimiento y las habilidades que tiene cada uno», explica Espinosa. Cuenta con un algoritmo, asegura, que sitúa por encima los servicios que más se ajustan a quien los busca.

La apuesta es la innovación, y por ello revisan de forma constante la app «para aportar valor al usuario, tanto al que ofrece un servicio como al que lo busca». En la actualidad ya cuenta con más de 400.000 usuarios registrados y se realizan entre 1.500 y 2.000 transacciones a la semana y se unas 22.000 visitas diarias a la app. En el periodo que lleva de vida se han incorporado un total de 120.000 servicios. Pero son cifras que día tras día quedan obsoletas porque no paran de crecer.

También categorizan y hacen listados de los servicios más demandados, como es el caso de cuidador en Madrid y Barcelona o profesores en ambas ciudades. Heygo agrupa la oferta en reparaciones, profesores, transportes, bienestar y salud, entretenimiento, hogar, mascotas, cuidadores, deporte y un cajón de sastre bajo el epígrafe «otros».

El objetivo de Heygo es «dar salida al valor intangible» que hay en cada persona. «Todo el mundo tiene una habilidad a la que puede dedicarle tiempo y sacarle partido», insisten.

DE LOS ERIZOS A LA ‘COSQUILLOTERAPIA’

Algunos de los servicios que se ofertan han sorprendido incluso a los promotores de la plataforma. Es el caso de las personas que dicen ser capaces de domesticar erizos, quienes escriben una canción para una persona en concreto o para un momento clave de la vida de un individuo, o quienes prestan servicios de entrenamiento de la voz para liberar tensiones o relajan a las personas con sesiones de cosquilloterapia.

También resaltan el talento que se ha sumado a Heygo. Desde Cristina, especialista en natación sincronizada, miembro de la selección absoluta durante ocho años, tres veces medallista mundial y cuatro europea; Gemma, profesora de música formada en la Royal Academy of Music de Londres; Gustavo, un entrenador personal que ha sido cuatro veces olímpico o Jorge, un piloto de avionetas, que ofrece la posibilidad de tomar imágenes aéreas, tanto de vídeo como de fotografía.

El principio básico es que la app sea gratuita, es decir, Heygo no se queda una parte de lo que se negocia entre particulares como precio de la prestación del servicio. El objetivo es recurrir más adelante a los anuncios patrocinados, al estilo de Google.

Uno de los aspectos a tener en cuenta por parte de quienes ofrecen los servicios son las valoraciones y opiniones de los usuarios, que ayudan a tener una mejor posición y visibilidad.

Així és la conciliació laboral i familiar a Catalunya

La baixa maternal està entre les més curtes d’Europa i molt allunyada del permís mitjà a la UE

Diari de Girona – 14.03.2016

Així és la conciliació laboral i familiar a Catalunya

EP / MADRID La jornada de treball a Catalunya està regulada per l’Estatut dels Treballadors i estableix una jornada legal màxima no superior a 40 hores setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual. Normalment, la jornada és de vuit hores diàries encara que per conveni col·lectiu es pot modificar el límit diari (establert en 9 hores) sempre que es respecti el temps de descans entre jornades.

Si la jornada continuada és superior a 6 hores s’ha d’establir un període mínim de 15 minuts de descans (segons l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors). S’hi regula que entre el final d’una jornada i el començament de la següent hauran de passar 12 hores. La jornada partida és l’opció més habitual i en ella s’estableix una interrupció al migdia d’una o més hores per menjar.

Tot i que la taxa d’ocupació femenina ha experimentat un “augment progressiu” a Espanya, segueixen sent les dones “les que més assumeixen la cura familiar informal dels fills i familiars dependents”, segons recull l’informe ‘La Conciliació de la vida laboral i familiar en Espanya ‘publicat per l’ONG’ Save The Children ‘.

Segons les dades recollides l’any 2014 per l’Institut de la Dona dependent del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, de les 31.435 excedències per fills aquell any, un total de 29.554 van ser demanades per dones i només 1.881 van ser sol·licitades per homes.

L’Estatut dels Treballadors preveu un ús fraccionat d’excedències per cada fill fins que compleixi els 3 anys. És a dir, es pot demanar primer quatre mesos i després quatre més, segons la conveniència del treballador. Es pot anar prorrogant o es pot reincorporar-se al treball i després tornar a demanar-la.

Però al tractar-se d’un permís no retribuït “impedeix a moltes famílies fer ús d’ell o afavoreix que siguin les dones les que ho sol·liciten”

Espanya: 16 setmanes de baixa per maternitat

Actualment, el permís de maternitat a Espanya és de 16 setmanes (quatre mesos) i el de paternitat de 15 dies (2 setmanes). “La protecció durant l’embaràs i el període de lactància està justificada per raons de salut, però la conciliació afecta tant a dones com a homes, i ha de tenir en compte les necessitats i drets dels infants”, denuncia l’ONG, que demana ampliar el permís de maternitat a 24 setmanes.

La baixa maternal d’Espanya està entre les menors d’Europa i es troba molt allunyada del permís mig a la UE27 (28 setmanes). Després d’ella es troben Malta i Alemanya (14 setmanes), Finlàndia, Bèlgica i Eslovènia (15 setmanes).

També cal destacar que, a causa de la falta de facilitats per conciliar la vida laboral amb la familiar, es veu afectada la quantitat de fills que es desitjaria tenir. En el cas de tenir-los, 2 de cada 3 enquestats en l’informe de l’Institut de Política Familiar, demanen que la baixa de maternitat hauria de durar entre 5 mesos i un any, i només 1 de cada 10 pensa que hauria de ser d’entre 13 mesos i dos anys.

No obstant això, la solució demandada és que, quan es tenen fills petits, la millor opció, en la dona, és el treball a temps parcial o fins i tot no treballar. Una cosa que, segons l’Institut, dista molt de la realitat ja que 6 de cada 10 dones han tingut jornada completa quan els seus fills han estat menors, i tan sols 1 de cada 8 han tingut jornada a temps parcial (el 13%).

L’entitat denuncia que a Espanya existeix l’anomenat ‘mobbing maternal’, una “xacra” laboral que impedeix que moltes dones puguin tenir fills al perillar el seu lloc de treball.

Segons les dades del Baròmetre Cisneros (2009), el 18% de les treballadores embarassades pateix pressions per la seva empresa a causa de la seva maternitat, el 16% de les treballadores són assetjades per reclamar els drets que per maternitat els correspon i prop del 25% de les treballadores embarassades d’entre 18 i 25 anys acaben sent acomiadades (aquest última dada segons les xifres de la Fundació Padrina).

Conciliació cada vegada més defectuosa

Segons l’informe publicat el desembre de 2015 per l’Institut de Política Familiar, la conciliació laboral i familiar a Espanya és cada vegada “més defectuosa” a causa de la incorporació dels dos cònjuges al mercat de treball i l’allargament dels horaris laborals.

En aquest informe, més de la meitat dels enquestats considera que, amb la incorporació de la dona al mercat laboral, es veuen perjudicats els fills menors a càrrec. Sobretot, quan aquesta té una jornada laboral completa.

Pel que fa a l’extensió de les hores de treball, 8 de cada 10 persones consideren que els horaris són “molt estrictes i que haurien de ser més flexibles”. A més, asseguren que els horaris de sortida “afecten negativament a la conciliació”.

Segons dades publicades el 2014 per l’OCDE, Espanya treballa una mitjana de 1.689 hores a l’any, per sobre d’Alemanya (1.371), Holanda (1.425) o Dinamarca (1.438). A més, els treballadors espanyols només poden dedicar 3,3 hores de mitjana a la llar i a la família, sent les dones (amb 4,29 hores) les que dediquen més temps, gairebé el doble de temps que dediquen els homes (2,32 hores), segons xifres extretes per l’IPF.

No obstant això, els espanyols gaudeixen de 30 dies de vacances, la major xifra registrada a Europa al costat de països com França, Alemanya, Suècia, Itàlia i Finlàndia, entre d’altres, segons l’informe publicat el 2015 per ‘Vacation deprivation’ per Expedia.

Un de cada 9 treballadors tenen flexibilitat horària

Així mateix i pel que fa a la flexibilitat horària, tan sols 1 de cada 9 espanyols (el 11,9%) té horari flexible, el que fa que Espanya sigui, juntament amb Portugal, el país de la UE28 amb menys flexibilitat laboral. El nombre de persones que s’acull a la jornada parcial a Espanya (15,9%) està per sota de la mitjana europea (20,4%) i “molt per sota” de gairebé tots els països de la UE-15.

D’altra banda, la pràctica totalitat dels ocupats (92%) no fan servir mai el teletreball, el que situa Espanya també per sota de la mitjana de la UE28 (13,5%). Mentre hi ha bastants països de la UE28 on 1 de cada 4 persones té teletreball, a Espanya és d’1 cada 14 persones.

Suècia: jornada laboral de 6 hores

Recentment diverses empreses públiques sueques van aprovar un règim de jornada laboral de sis hores, una mesura que fins llavors i segons diversos directius, permet que els empleats siguin més productius i que hi hagi menys baixes laborals. A Suècia, no així com a Espanya, s’entén que qui treballa més enllà de les cinc de la tarda no sap organitzar-se o no és eficient i és mirat amb recel.

A més, els països nòrdics van ser els primers a portar a la pràctica els permisos parentals tant per a pares com per a mares. Aquests permisos es denominen “segurs” parentals i persegueixen ser un suport financer tant a llarg com a curt termini.

Així, per a les parelles que acaben de tenir un fill, l’assegurança a Suècia reemplaça al seu antic salari i se’ls garanteix a cada un dels pares el retorn al mercat de treball després del permís. Aquest ‘segur’ dura 16 mesos (480 dies) amb una prestació del 80% del salari dels 390 primers dies, mentre que els 90 dies darrers es remuneren segons una quantia fixa garantida igual per a tothom.

No obstant això, els permisos parentals són obligatoris per a les dones i opcionals per als homes. Mentre el 100% de les dones assumeixen l’assegurança parental quan són mares durant 400 dies del permís, el 43% dels pares només els utilitzen durant 90 dies.

D’altra banda, si un pare no falta a la feina per la malaltia del seu fill, “els seus companys el miren malament”. A Suècia existeix l’anomenat ‘VAB’, dret que tenen els pares a tenir cura dels seus fills quan estan malalts i pot durar un màxim de 4 mesos per any.

Fraccionar en hores els dies d’assumptes propis

La Fundació Joia es dedica a l’atenció de persones amb problemes de salut mental. Aquesta entitat és una de les empreses i organitzacions que més seriosament s’està prenent el tema de la reforma horària. Des de fa un any van decidir reduir la seva hora de dinar per poder sortir abans. El seu horari habitual era de 8.00 a 13.30h i de 15.00 a 18.00h, però ara han decidit adaptar-se al model europeu i, dinant amb menys temps, poder sortir abans. En concret, fa un servei de 8.00h a 13.00h i de 14.00h a 17.00h. D’aquesta mesura es beneficien 49 persones, de les quals les que havien tingut fills el 2015 cap no va demanar la reducció de jornada.

“El canvi a l’horari es va efectuar per lògica”, explica la responsable del departament de responsabilitat social empresarial, Beatriz Castillo. De fet, Castillo opina que, un cop es va analitzar la situació, des de l’empresa van veure com millorava la cohesió de les persones treballadores i de les persones usuàries. En aquest sentit, per exemple, un dels avantatges que ha obtingut la fundació és que, com que dinen a la 13.00h i fins a les 14.00h, moltes persones poden ser visitades en els descansos de dinar de la gran majoria d’empreses. Pel que fa a l’acceptació dels treballadors, Castillo assegura que tots se senten “molt satisfets”, ja que, entrant a la mateixa hora, han pogut aconseguir tota la tarda lliure.

Adaptar-se al model europeu no és l’única reforma horària que la fundació ha seguit. Destaca com a curiosa la seva distribució dels dies d’assumptes propis, ja que els converteixen en hores. D’aquesta manera, poden utilitzar-les en fracció d’hora en hora i fins a completar-ne la quantitat que pertoca a cada professional segons la seva jornada laboral. Els professionals poden decidir així si utilitzar hores o dies sencers. De fet, 61 treballadors s’han demanat al llarg d’aquest any hores i no dies d’assumptes propis. Tot i que, potser, una mica “complicat” de gestionar, com assegura Castillo, el model dóna bons fruits.

A més d’aquestes mesures, la Fundació Joia s’ha sumat a la prova pilot que realitza la Plataforma de la Reforma Horària. Ara per ara, està en fase de confecció per dur a terme el treball a distància. L’empresa aposta per la conciliació laboral i el màxim benestar de les famílies dels seus treballadors. Per això mateix, una de les altres opcions que es duen a terme és la tarda lliure a la setmana. Així, 67 treballadors es beneficien de la mesura i els divendres a la tarda no han d’anar a treballar.

També sorgeixen handicaps que han de superar. Per exemple, la fundació treballa amb equips multidisciplinararis, amb psicòlegs, tècnics d’intervenció directa i treballadors socials, de manera que cada professional tracta d’una manera diferent els usuaris. Així, és necessari que es quadrin els horaris perquè mai el servei no es quedi sense una persona. Malgrat tot, la fundació se’n surt i valora de manera molt positiva els canvis que s’han produït i els que estan per venir.

Ara. cat

“El moment més productiu és de les 9.00 h a les 13.00 h”

Ara.cat

ATBS Online ho tenen clar: “Em sembla una barbaritat que encara hi hagi tantes evidències que ho fem malament i tot i així continuem en la mateixa direcció”. Són paraules d’Òscar Saro, que té el càrrec d’administrador. TBS Online, que ofereix serveis a altres empreses, va començar incloent petits detalls en els seves tasques productives abans de fer un canvi més gran d’hàbits en els horaris. Van implantar la flexibilitat horària i el teletreball per anar evolucionant i testant les mesures.

Ara l’empresa està en fase de prova amb un canvi d’horaris que va començar aquest novembre i pel qual des de la Plataforma de la Reforma Horària es dóna suport i recomanacions per adaptar les mesures. La responsable d’administració de TBS Online, Iolanda Milán, explica que els treballadors entren a les 8.00h cada dia i surten a les 15.30h, amb mitja hora per dinar. Abans treballaven de 8.30h a 18.00h amb una hora per dinar i mitja per esmorzar. “Fem guàrdies cada tarda i un dels nostres treballadors es queda per donar suport als nostres clients i que no es vegi afectat el servei”, detalla Milán. Com que a l’empresa són pocs, tots coneixen els projectes de la resta, de manera que els petits obstacles que puguin sorgir en aquest sentit queden pal·liats de manera ràpida i de la millor manera possible.

“El nostre objectiu és ser més productius i més feliços amb la reforma horària. No és que no ho fóssim, però creiem que era un pas important per encara ser-ho més”, explica Saro, que clarifica que la felicitat sí que ha millorat i que, ara, encara queda per veure si la productivitat ha augmentat o no. “Tenim indicis que sí, però és una cosa que podrem mesurar al final”, assegura l’administrador.

Si s’ha de parlar d’alguna dificultat, però, és el canvi de costum que implica el canvi d’horari, com per exemple en les hores d’esmorzar o de dinar. “Fer el canvi individual no és complicat, però això ha de ser compatible amb la teva família”, explica Saro. També afegeix: “Quan surts d’aquí no serveix de res esmorzar a les set del matí i dinar a la una si has de sopar a les 22.00h en arribar a casa”. Adaptar-se a la resta del món és, potser, el més complicat a què s’han d’afrontar els treballadors. Per això han d’anar buscant mecanismes per convèncer el seu entorn. “A Espanya es fa tot dues hores més tard!”, lamenta Saro. L’administrador de l’empresa assegura que “està més que demostrat que el moment més productiu és de les 9 h a les 13 h, mentre que la gran majoria d’espanyols sembla que ho facin al contrari d’aquesta evidència: arriben tard i trenquen tasques a mig matí”.

Milán creu que la filosofia de l’empresa està directament relacionada amb la recerca de la millora horària. En aquesta direcció, destaca la importància de provar aquest nou sistema: “Si ningú no fa un pas endavant no veurem si això té resultats positius”. Tant Milán com Saro afirmen que aquesta reforma no s’ha realitzat sense motiu i, de moment, estan molt satisfets. “Estem convençuts que no tirarem enrere, tot i que estem en una fase pilot. L’anàlisi d’aquest període ens permetrà acabar d’ajustar l’horari, però no crec que tornem al que teníem abans”, destaquen.

Saro destaca que el principal benefici que s’estan trobant és poder tenir tota la tarda lliure, de manera que durant tot l’any hi hagi els mateixos beneficis que a l’estiu. “La sensació que cada dia és una mica més llarg o que fem moltes més coses és una evidència més gran. Pots fer més coses fora de la feina”, sentencia Saro.

Treballadors feliços, treballadors rendibles

La directora de les caves Mont Marçal fa vuit anys que aplica l’horari europeu amb bons resultats

Ara.cat – 02/01/2016La directora general de Mont Marçal, Blanca Sancho, parla amb la Sunsi Arnabat, responsable del magatzem, abans de descarregar un camió en plena temporada nadalenca. / CRISTINA CALDERERLa directora general de Mont Marçal, Blanca Sancho, parla amb la Sunsi Arnabat, responsable del magatzem, abans de descarregar un camió en plena temporada nadalenca. / CRISTINA CALDEREr

A les caves Mont Marçal hi ha 26 treballadors i la gran majoria fa més de 20 anys que hi són, una taxa de permanència molt per sobre de la mitjana. “Una de les poques coses que tinc clares és que si un empleat treballa a gust rendeix més”. Blanca Sancho és la directora general de les caves i filla del fundador. Ella va començar a aplicar la famosa reforma horària per facilitar la conciliació familiar dels seus empleats molt abans que Fabian Mohedano posés de moda el concepte.

Germán Esteban és el director de qualitat de Mont Marçal i té molt clar per què fa més de dues dècades que hi treballa: “Perquè jo m’adapto a l’empresa i l’empresa s’adapta a mi. Vaig tenir un mal any amb els meus pares i aquí no em van posar cap problema amb les visites constants als hospitals”. La Rosa Campos treballa al laboratori com a responsable del control de qualitat i fa un any que ha tornat a treballar a jornada completa després de deu anys de reducció per maternitat: “Recordo quan la meva mare va tenir un càncer greu i la Blanca em va dir: «Marxa sense excedència i torna quan vulguis». Li estaré sempre agraïda, això ho valores més que un salari”. “Si l’ajudes a conciliar, la gent és agraïda; els diners no ho són tot”, explica la directora general, que recorda que abans de la crisi molts dels seus treballadors haurien pogut marxar a altres feines a cobrar més però ningú ho va fer.

A les 6 de la tarda tothom a casa

Mont Marçal exporta un 80% de la seva producció a 30 països diferents, on, com recorda la Blanca, a les vuit del vespre no hi ha ningú treballant. Per aquest motiu ella permet que tothom es faci un horari que s’adapti a la seva realitat, però que a les sis de la tarda tothom pugui ser a casa “per tenir vida privada”. Sunsi Arnabat és la responsable del magatzem i fa 21 anys que treballa a Mont Marçal: “Jo entro a les 6.00 del matí i surto a les 2 del migdia, però és flexible, i si algun cop he de venir fora d’hores, com que visc a prop, puc fer-ho”.

En aquestes caves del Penedès fa vuit anys -des que la Blanca va agafar el relleu del seu pare- que s’hi treballa amb horari europeu: “Abans els treballadors tenien dues hores per dinar, però jo vaig decidir posar un menjador i una cuina perquè tothom pogués dinar aquí en vint minuts i plegar abans”. La Blanca, que és la primera que fa aquest horari, no amaga que aquesta decisió és empresarial: “Es produeix més, perquè en aquests 20 minuts se continua parlant de feina”.

Blanca Sancho recorda que el seu pare tota la vida va arribar molt tard a casa. Ella es va quedar vídua molt jove amb un fill petit, el Manel: “Volia plegar d’hora per poder passar la tarda amb ell, i si jo ho vull, ho vol tothom”. La tecnologia també ha facilitat molt més aquesta conciliació laboral, ja que “amb els telèfons intel·ligents es pot resoldre qualsevol problema a qualsevol hora però des de casa, amb la família”.

El Grup Bardinet de Gelida va comprar a principis d’aquest any un 90% de les accions de Mont Marçal a la família Sancho. “Malgrat la compra vaig negociar mantenir el mateix equip de treball, que continua intacte”, recorda la Blanca, orgullosa de la seva gent. Tot i que ha rebut diferents premis i reconeixements com a empresària assegura: “El millor reconeixement el tinc dels treballadors, que fa més de 20 anys que estan amb mi i quan els demano un esforç el fan, i això impressiona”.

Manuel Sancho, el pare de la Blanca, va fundar Mont Marçal fa 40 anys -el 1975-, tot i que venia del món discogràfic. Va començar venent discos per a EMI i va arribar a ser director de Movieplay, que va editar els discos de cantants d’esquerres com Lluís Llach, Raimon i Pau Riba. Ell era madrileny però la seva dona catalana, i a mitjans dels setanta van decidir comprar la masia Finca Manlleu i les vinyes que la rodejaven de Castellví de la Marca (Alt Penedès). Quan es va adonar dels pocs diners que pagaven pel raïm en comparació amb la feina que duia, va decidir començar a fer vi per vendre’l, i va crear la marca Mont Marçal, que ara factura 6 milions d’euros anuals. Tot i que fa temps que l’empresa dóna beneficis, arrossega un deute que no la deixava créixer. Però aquesta no és l’única raó per la qual la Blanca s’ha venut l’empresa familiar: “El meu fill estudia biologia i no vol les caves. He preferit vendre-la bé ara abans que malvendre-la més endavant”.

Un altre horari laboral és possible?

Una sèrie d’empreses duen a terme un pla pilot promogut per la Iniciativa de la Reforma Horària per adaptar els seus horaris de feina a la realitat europea. El Govern ha creat un consell assessor per impulsar el canvi

Conciliar la vida laboral amb la vida familiar, millorar la salut o incrementar el rendiment laboral i la productivitat de les empreses. Aquests són alguns del objectius que persegueix una plataforma de la societat civil, la Iniciativa per a la Reforma Horària, per reconvertir el sistema del temps que se segueix a Catalunya i acostar-lo a la realitat europea.

Una sèrie d’empreses, amb el suport d’aquesta iniciativa, estan fent una prova pilot i transformen els seus horaris cercant una millora anímica i laboral. Aquesta prova està començant a implementar accions concretes a partir dels diagnòstics fets a principis d’estiu. D’aquesta manera, la pròxima mesura és passar un qüestionari de percepció del temps als treballadors que practiquen aquesta reforma horària. Entre les empreses que participen en la prova pilot, s’observen les possibilitats que faran millorar els processos productius de les empreses i els seus treballadors.

“Les empreses que s’ho creuen ja comencen a notar la millora, la gent està molt contenta, com tot a la vida, hi ha qui s’ho ha pres més seriosament i han pogut implementar més mesures”, relata el consultor i psicòleg organitzacional Xavier Peralta, que treballa en aquesta experiència pilot. Però de dificultats sempre se’n troben. En aquest sentit, el que es fa més difícil és ser pioner d’aquest nou sistema, fer un pas endavant abans que la resta. “Si tot canviés per a tothom seria molt més fàcil. Però nosaltres anem a la inversa. Ser pioner és una qüestió complicada. Les empreses són valentes”, destaca Peralta.

La prova pilot no obliga les empreses a seguir uns principis clau i unes mesures bàsiques. “Aposta per la flexibilitat i que tothom s’ho pugui combinar”, assegura Peralta. Diferents empreses consultades corroboren aquest fet i saben que amb l’ajuda de la Iniciativa i formant part del programa pilot poden trobar el model òptim d’adaptació de la realitat de la seva empresa amb un sistema d’horari molt diferent de l’actual.

El govern de la Generalitat ha apostat durant tot aquest temps per dur a terme aquesta mesura. De fet, al juliol es va crear un consell assessor per a la reforma horària presidit per Fabian Mohedano, que assegura que hi ha un consens “molt ampli” en la necessitat de racionalitzar els horaris a Catalunya per guanyar qualitat de vida. Però ara cal acabar de perfilar com s’adoptarà i aplicarà la reforma: “Tothom està d’acord en el què i en el perquè i ara cal posar-nos d’acord en el com”, va explicar Mohedano després de la primera reunió del consell assessor al Palau de la Generalitat a l’octubre. A partir del gener, el consell iniciarà un seguit de reunions amb sindicats, patronals, administracions i grups d’experts per recollir les seves propostes d’aplicació.

Fraccionar en hores els  dies d’assumptes propis La plataforma per a la reforma horària ha alçat la veu diverses vegades, criticant els canvis horaris d’estiu i d’hivern i per canviar l’horari del prime time televisiu, una mesura en què, de fet, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) creu per racionalitzar aquests horaris.