Mostra tots els articles de JOAN CARLES ACEDO CASTRO

Els Vint-i-set es comprometen a seguir junts després del Brexit

La Declaració de Roma posa els fonaments d’una UE més forta i segura per frenar els populismes

El Regne Unit encara no ha marxat de la Unió Europea, però els 27 socis que es queden ja estan assumint la pèrdua. Tot i les dificultats i les divisions internes que afronta la nova UE, ahir era el moment de mostrar-se units, recuperar l’autoestima i fer un pas endavant per “renovar els vots” d’un projecte que, malgrat la sortida de Londres, continuarà ben viu i “arribarà als 100 anys”, en paraules del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.

La marxa del Regne Unit suposarà un punt i a part per a la Unió Europea, i ahir els líders van presentar-ho com una oportunitat per posar el marcador a zero. Els socis tenen ganes de girar full i mirar endavant amb un optimisme renovat. “La Unió està començant de nou”, va assegurar el primer ministre d’Itàlia, Paolo Gentiloni.

Els caps d’estat i de govern de la UE -sense la britànica Theresa May- van celebrar a la capital italiana el 60è aniversari del club comunitari amb la signatura en un acte solemne de la Declaració de Roma, un text que repassa els èxits dels 60 anys de la Unió i en el qual els socis es declaren orgullosos del projecte i subratllen que, després de la sortida del Regne Unit, la UE es concentrarà a donar respostes a les preocupacions reals dels ciutadans. Però la Declaració de Roma és, per sobre de tot, un compromís a seguir junts, una crida a la unitat, a evitar sigui com sigui que hi hagi més Brexits. “La unitat és una necessitat i és la nostra lliure elecció”, afirma el text, que també subratlla que la Unió és “indivisible”.

La cimera va estar carregada de simbolismes. La firma de la Declaració va tenir lloc a la sala dels Horacis i Curiacis del Palau dels Conservadors de Roma, la mateixa on fa 60 anys els sis estats fundadors del club europeu van firmar els tractats de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el de l’Energia Atòmica (Euratom), l’embrió de l’actual Unió Europea. Juncker fins i tot va utilitzar ahir el mateix bolígraf amb què fa sis dècades Luxemburg va firmar els Tractats de Roma. Superades les tensions dels últims dies -Polònia i Grècia havien amenaçat de no signar el document-, els líders van anar firmant un a un el text. A la primera ministra polonesa, Beata Szydlo, habitualment amb gest seriós, ahir se la va veure distesa i somrient.

Tusk reclama lideratge

En els seus discursos, els líders van defensar fermament el projecte europeu. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va advertir que sense unitat no hi ha futur. “Europa, com a entitat política, o estarà unida o no serà res en absolut”, va dir el polonès. Tusk, més combatiu que mai, va exigir lideratge als caps d’estat i de govern: “Demostreu que sou els líders d’Europa, que podeu conservar el gran llegat que hem heretat dels herois de la integració de fa 60 anys”. El president del Consell també va tenir paraules d’elogi per als pares fundadors de la UE, que fa 60 anys van crear una organització política per garantir la pau a Europa després de la Segona Guerra Mundial. “En aquell moment no es discutien diferents velocitats, no es preveien sortides de la UE, però malgrat les tràgiques circumstàncies, van posar tota la seva fe en la unitat d’Europa”, va dir.

El primer ministre d’Itàlia va apel·lar als valors comuns dels europeus recordant els últims atemptats jihadistes que ha viscut el continent. “Hem de tenir el coratge de posar al centre de tot els valors comuns que ens fan sentir colpits quan el Parlament britànic és atacat o sentir joia quan el Bataclan torna a obrir les portes”, va assegurar Gentiloni.

La Declaració de Roma posa els fonaments de la nova Europa de 27 membres, una Unió que serà més dura en matèria de seguretat -més controls fronterers i una política de defensa comuna, entre altres iniciatives-, que posarà l’accent en el creixement econòmic i que serà “més forta al món”. El document també subratlla que la nova UE permetrà que un nucli dur de socis avanci pel seu compte en la integració sense esperar els altres. La UE treballarà “unida, quan sigui possible, i a diferents ritmes i intensitat, quan sigui necessari”, afirma la Declaració de Roma.

Frenar els populismes

Amb aquests compromisos, els líders esperen frenar els populismes que amenacen el projecte europeu. La primera prova de foc després de la trobada de Roma seran les eleccions franceses d’aquesta primavera. Ahir el president de la Comissió va demanar als francesos -sense dir-ho explícitament- que no votin l’extrema dreta de Marine Le Pen. “Vull dir als francesos que no han d’oblidar què és França. És una gran república que sap parlar al món i ha de seguir un discurs que respongui a l’ambició del passat i del futur”, va dir Juncker.

L’alegria europea durarà poc perquè dimecres el Regne Unit presentarà la seva demanda de divorci. Està previst que Theresa May activi formalment l’article 50 per començar les negociacions del Brexit.

Bases de Manresa, mito fundacional o protoconstitución

Se cumplen 125 años de una efeméride clave para entender el catalanismo, más por su proyección futura que por su importancia en el momentoBases de Manresa, mito fundacional o protoconstituciónGrabado de la reunión en Manresa que dio como resultado las llamadas Bases per a la Constitució Regional Catalana (Ajuntament de Manresa)

La Vanguardia – 26/03/2017

En 1992, en plena vorágine olímpica, el gobierno de la Generalitat que presidía Jordi Pujol quiso añadir tímidamente un nuevo motivo de celebración: el centenario de las Bases de Manresa. La conmemoración incluyó un solemne acto de homenaje en la capital del Bages, en la que participaron todos los partidos catalanes -CiU, PSC, PP, ERC e Iniciativa per Catalunya- además de exposiciones, ciclos de conferencias, la publicación de varios libros y reportajes y folletos e incluso -y fuera de la oficialidad- alguna suerte de reactualización reivindicativa.

Las celebraciones del Govern de Pujol contribuyeron a la recuperación del mito de las Bases de Manresa, como una suerte de carta fundacional del catalanismo. El inicio del movimiento que hoy en su mayoría está pidiendo un referéndum independentista. Una etiqueta que, sin embargo, es puesta en duda o, como mínimo matizada, por la mayor parte de los historiadores del catalanismo que, sin quitarle un ápice de la importancia que tuvo, piden situar el evento en su justa medida.

En contextoLa importancia de las Bases radica más en que encumbró a una generación de jóvenes líderes del catalanismo que en su contenido

Hoy, a 125 años de ese encuentro en Manresa, y justo cuando el Govern que encabeza Carles Puigdemont ha vuelto a conmemorar la efeméride, asaltan las preguntas: ¿fundaron las Bases el catalanismo? No, aunque le dieron un impulso que sería definitivo en el cambio de siglo. ¿Aglutinó todo el catalanismo? No, pero sí el mayoritario y sobre todo encumbró a una nueva generación de líderes que pilotarían la transición entre el movimiento cultural y la articulación política ¿Eran una constitución? No exactamente. Eran, sobre todo, un proyecto idealizado de máximos con el que se comenzó a trabajar. ¿Fueron claves? Tuvieron su importancia. Pero lo fueron en el marco de una serie de eventos, reuniones y circunstancias del contexto histórico de al menos igual importancia. En definitiva, tienen algo más de simbólico que de otra cosa.

Carles Puigdemont y Carme Forcadell , en el acto conmemorativo del pasado viernes
Carles Puigdemont y Carme Forcadell , en el acto conmemorativo del pasado viernes (Mar Martí / ACN)

“Se han querido presentar como el inicio del catalanismo político pero no fue su primer proyecto. El primer congreso catalanista fue en 1880; el Memorial de Greuges, en 1885; Lo Catalanisme, de Valentí Almirall, en 1886”, sostiene Josep Pich, profesor de Historia Contemporánea de la UPF, que recuerda que el movimiento catalanista tuvo tensiones internas desde sus inicios y que las Bases no fue sino el fruto de ellas.

El también historiador y profesor de la UOC, Jaume Claret, lo resume así: “En realidad, las Bases hay que entenderlas como la crisis de la apuesta de Almirall, que empieza a perder la iniciativa del primer catalanismo en favor de un grupo de escindidos de su entidad, el Centre Català, más jóvenes y que, pese a ello, son más conservadores. Las Bases son un traspaso del testigo: de Almiral a estos chicos”.

¿Inicio del catalanismo?Las Bases hay que entenderlas como la crisis de la apuesta de Valentí Almirall, que empieza a perder la iniciativa del primer catalanismo en favor de un grupo de escindidos del Centre Català, más jóvenes y que, pese a ello, son más conservadores”

JAUME CLARET

Profesor de historia contemporánea de la UOC

De hecho, las Bases son consecuencia directa de la fundación un año antes, en 1891, de la Unió Catalanista, una entidad red que aglutinaba todo tipo de asociaciones, entidades, publicaciones y grupos escoltas, que lideraría este movimiento político antes de su entrada real en la arena puramente partidista o electoral.

Las bases, que se definieron en las reuniones de los días 25, 26 y 27 de marzo, constaban de 16 artículos. El primero definía cuáles debían ser las competencias del “poder central”, tales como política exterior, ejército, política arancelaria y mantenimiento de transportes e infraestructuras; mientras que de la segunda a la decimosexta base se definían las competencias del “poder regional”.

Video conmemorativo de las Bases impulsado por la Generalitat en 1992

“Propone una estructura muy acorde al catalanismo tradicional: gobernarse en casa y colaborar con los asuntos generales. Visto con perspectiva, se propone un marco político-jurídico federal asimétrico o confederal parecido al que se debatía en el imperio austrohúngaro del momento”, defiende el historiador del catalanismo Lluís Duran. Obviamente, ni rastro de secesionismo, añaden todos los expertos consultados.

Tampoco hay ninguna duda de que las Bases representaron un catalanismo de índole conservador y tradicional, fundamentado en el mundo rural, aspecto especialmente palmario en la definición de un poder regional elegido por sufragio censitario corporativo y no universal, además de cierta nostalgia en las estructuras constitucionales anteriores a 1714. Sin embargo, rechazan términos como “reaccionarias”, y contraponen su carácter regeneracionista, en un contexto en el que pronto el régimen de la Restauración entraría en crisis por la pérdida de las colonias. “Es un catalanismo conservador, sí, pero que poco a poco iría poniendo en jaque a las estructuras también conservadoras del Estado”, apunta Duran.

¿Germen del independentismo?Proponen una estructura muy acorde al catalanismo tradicional: gobernarse en casa y colaborar con los asuntos generales del Estado. Visto con perspectiva,era un marco político-jurídico federal asimétrico o confederal parecido al que se debatía en el imperio austrohúngaro del momento”

LLUÍS DURAN

Historiador del catalanismo

También hay coincidencias unánimes en situar en el mismo plano de importancia las reuniones de la Unió Catalanista en los años sucesivos a las Bases, que en sí mismas son un documento meramente aspiracional. Lo explica el profesor de Derecho Constitucional de la UAB y autor de Les Bases de Manresa i el programa polític de la Unió Catalanista (1891-1899), Joan Lluís Pérez Francesch: “La Unió Catalanista se reunió anualmente en los años 90 del siglo XIX para crear un cuerpo doctrinal: desarrollan el programa de las bases y tratan los asuntos sectoriales. Por lo tanto, la influencia de las bases en sí mismas hay que relativizarla. Es más importante que fue la ‘escuela’ de todo un grupo de personas que pronto se activaría políticamente”.

Y es que poco después, en 1901, se fundaría la Lliga Catalanista, el primer partido político, y un dato no menor: el que sería su figura más influyente en los primeros años del siglo XX, Enric Prat de la Riba, había sido el joven secretario de la reunión de Manresa.

De hecho, cabe recordar que en 1892, el catalanismo era un movimiento absolutamente minoritario -sin articulación política ni representación parlamentaria- pero que en menos de 20 años se convertiría en hegemónico en Catalunya. ¿Qué ocurrió? “Cuando llegaron estas reivindicaciones a Madrid, éste lo tomó como una afrenta separatista. Objetivamente no lo era, pero la reacción tanto de liberales como de conservadores fue esa”, apunta Pich.

Abunda en esa idea Pérez Francesch. “Se fue viviendo como una amenaza, especialmente después del desastre del 98. Reaccionan con una contundencia verbal muy fuerte, con debates muy encendidos. Y poco a poco el catalanismo en poco tiempo se convierte en alternativa, en Catalunya, y eso alarma”, relata.

Reacción del EstadoCuando llegaron estas reivindicaciones a Madrid, éste lo tomó como una afrenta separatista. Objetivamente no lo era, pero la reacción tanto de liberales como de conservadores fue esa”

JOSEP PICH

Profesor de historia contemporánea de la UPF

En todo caso, si las Bases son un documento de transición, una protoconstitución con tintes historicistas, y sin efectos prácticos en sí mismas (no así su desarrollo), ¿por qué se elevaron a categoría de mito fundacional? En parte, gracias a aquellos que allí estuvieron y posteriormente protagonizarían el desarrollo del movimiento político. “Cuando la Lliga explica la historia, se apropia de las Bases de Manresa. Está creando su propio relato, su propia genealogía”, subraya Claret, punto en el que abunda Pérez Francesch: “Han pasado a la historia porque el catalanismo las ha ido recordando en tono mítico. Es el documento de referencia hasta la Mancomunitat y crea un cierto imaginario colectivo”.

Analizada la historia, es el turno de paralelismos y lecciones, tema siempre peliagudo para los historiadores. Sin embargo, y por supuesto salvando distancias, se atreven. Para Pich, echar la vista atrás recuerda que lo dicho en Manresa es historia del catalanismo hasta 2010 y que conviene diferenciarlo bien. “No se puede comparar el catalanismo histórico con el actual. Desde que nace, a mediados del XIX hasta 2010, el catalanismo se caracterizó por buscar el encaje dentro de España”.

Enric Prat de la Riba fue el secretario de las Bases de Manresa. Posteriormente presidiría la Mancomunitat de Catalunya
Enric Prat de la Riba fue el secretario de las Bases de Manresa. Posteriormente presidiría la Mancomunitat de Catalunya (Archivo)

Pérez Francesch va más allá: “Las Bases y los primeros años del catalanismo reflejan las dificultades del Estado para adaptarse a una realidad plural. Hoy en día sigue ocurriendo. Ya entonces se comenzaba a diseñar la estructura de dos mundos paralelos en concepción de Estado, Barcelona y Madrid, que perduraría y sigue vigente”.

Finalmente, Duran apunta a un detalle interesante. “La Unió Catalanista tiene interés en la medida que es un programa mínimo en el que todos los catalanistas están de acuerdo. Esta será una de las vías del catalanismo político, la vía de los consensos y la unidad. Como la ANC u Òmnium”, subraya. “Vivimos una especie de revival, de recuperación de esas estructuras unitarias más allá de sensibilidades. Unas entidades civiles que se convierten en ojo crítico, en vigilante”.

MitificaciónHan pasado a la historia porque el catalanismo las ha ido recordando en tono mítico. Es el documento de referencia hasta la Mancomunitat y crea un cierto imaginario colectivo”

JOAN LLUÍS PÉREZ FRANCESCH

Profesor de Derecho Constitucional de la UAB

Els líders de la UE (menys Theresa May) fan una crida a la unitat en la celebració dels 60 anys del projecte europeu

La cimera se celebra quatre dies abans que el Regne Unit activi l’article 50 per sortir del club europeu

Els líders europeus es reuneixen a Roma per celebrar els 60 anys de la UE. / TONY GENTILE / REUTERSEls líders europeus es reuneixen a Roma per celebrar els 60 anys de la UE. / TONY GENTILE / REUTERS

Els líders de la Unió Europea, a excepció de la primera ministra britànica, Theresa May, s’han reunit aquest dissabte al matí a Roma, a la sala dels Horacis i Curiacis del Palau dels Conservadors, la mateixa on fa 60 anys els sis països fundadors del club europeu van signar els tractats de la  Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el de l’Energia Atòmica (Euratom), l’embrió de l’actual Unió Europea.

Els caps d’estat i de govern de la UE han celebrat a la capital italiana l’aniversari del club europeu amb la signatura en un acte solemne de la Declaració de Roma, un text en què repassen els èxits dels 60 anys de la Unió i subratllen que, després de la sortida del Regne Unit, la UE estarà unida per fer front als reptes del futur. La paradoxa és que els líders celebren l’aniversari enmig de profundes divisions sobre com ha de ser la UE del futur.

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha fet una crida a la unitat. “Europa, com a entitat política, o estarà unida o no serà res”, ha dit el polonès. Tusk també ha demanat lideratge als caps d’estat i de govern: “Demostreu que sou els líders d’Europa, que podeu conservar el gran llegat que hem heretat dels herois de la integració de fa 60 anys”.

Valors comuns

El primer ministre d’Itàlia, Paolo Gentiloni, ha recordat que la UE és una història de pau i ha subratllat que els europeus tenen valors comuns. “Hem de tenir el coratge de posar al centre de tot els valors comuns que ens fan sentir colpits quan el Parlament britànic és atac o de sentir joia quan el Bataclan torna a obrir les seves portes”, ha assegurat.

El president del Parlament Europeu, també present als actes de celebració de Roma, ha fet autocrítica. “No estem cansats d’Europa però s’han comès molts errors. Com a president del Parlament, estic preocupat per la desafecció que tenen molts ciutadans de la UE. No podem tornar a avançar sense acostar-nos a la gent”, ha dit.

Activació de l’article 50

La trobada dels líders europeus té lloc només quatre dies abans que el Regne Unit activi l’article 50 dels tractats –el que preveu la sortida de la UE–. De fet, May no ha participat en aquesta cimera perquè l’objectiu és parlar del futur d’una Unió de 27. 

Els socis europeus han reiterat la voluntat d’apostar per una Europa a dues velocitats en què un grup d’estats membres puguin avançar sols en la integració europea en àrees com la seguretat i la defensa. La UE treballarà “unida, quan sigui possible, i a diferents ritmes i intensitat, quan sigui necessari”, afirma la Declaració de Roma.

Sant Pere de Ribes presenta un pla biennal de 13 milions d’euros per crear feina i millorar l’espai públic

La Fura – 23 de març de 2017

 El regidor José Perona i l’alcaldessa Abigail Garrido van presentar dimecres el Pla Municipal de Reactivació Econòmica

El govern de Sant Pere de Ribes ha presentat el primer esborrany del Pla Municipal de Reactivació Econòmica per al període 2017-2018, una eina que té el doble objectiu de millorar l’espai públic i crear llocs de treball en un dels municipis que presenta una de les taxes d’atur (16,33%) més elevades de Catalunya. L’Ajuntament preveu dotar el pla amb més de 13 milions d’euros procedents del romanent de tresoreria. Una operació que és possible gràcies a l’esforç que el consistori ha fet els darrers anys per eixugar la totalitat del deute, situació que permet mobilitzar aquesta quantitat de diners.

Un total de 85 accions
El pla contempla un total de 85 accions en equipaments, espai públic, infraestructures bàsiques, patrimoni històric, serveis socials i medi ambient. Per a la seva execució, s’establiran convenis amb entitats del tercer sector i es farà contractació directa i contractes negociats amb empreses especialitzades, PIMES i autònoms. “No volem deixar fora de joc ningú. Volem treballar amb moltes petites adjudicacions per donar l’oportunitat de treballar també a les petites empreses i autònoms del municipi”, ha explicat l’alcaldessa Abigail Garrido que, a canvi, demana a aquestes empreses que seleccioni el seu personal de la borsa local d’aturats i, així, “els diners invertits serveixen per reactivar l’economia de manera col·laborativa”.

300.000 euros en Plans d’Ocupació
Per a l’execució dels treballs menors, es preveu destinar una partida de 300.000 euros a Plans d’Ocupació, a través dels quals es vol rescatar de l’atur a dos dels col·lectius més afectats per la crisi: majors de 45 anys, el segment on es concentra més l’atur, i majors de 60 anys a qui els falta pocs mesos de cotització per poder accedir a la pensió de jubilació.

Projectes destacats
L’aposta més important recau sobre l’espai públic amb una inversió total de 3,2 milions d’euros per posar al dia l’enllumenat, el clavegueram i la xarxa d’aigua i solucionar definitivament els problemes que es venen arrossegant des de fa temps. També destaquen 2,6 milions d’euros per a la rehabilitació del teatre de les Roquetes (2,6 milions), 155.000 euros per redactar la segona fase de millores de El Local de Ribes i una partida de 100.000 euros per complementar la segona fase de rehabilitació de la Casa de la Vila.

La creació d’un viver d’empreses a l’espai que actualment ocupa l’ambulatori de Ribes, l’arranjament d’habitatges de persones grans amb dependència, el trasllat del Banc d’Aliments en un nou espai que dignifiqui el servei i la posada al dia de 16 pisos del Parc Central per al lloguer social, són altres de les propostes. També sobresurten, per la seva envergadura, la construcció d’una planta per crear energia a través de biomassa i la rehabilitació del Castell de Ribes, dues intervencions que han aconseguit el cofinaçament dels fons europeus FEDER.

L’Eurogrup decidirà si relleva Dijsselbloem com a president

Ara.cat

La continuïtat de l’holandès Jeroen Dijsselbloem com a president de l’Eurogrup (els governs de la moneda única) està en mans dels ministres de Finances dels països de l’euro. El partit laborista de Dijsselbloem va patir una derrota històrica a les eleccions que Holanda va celebrar dimecres i no formarà part del nou executiu. El president del club de l’euro deixarà de ser ministre de Finances, un dels requisits per ser president de l’Eurogrup.

Tot i que Dijsselbloem perdrà la seva cartera al govern dels Països Baixos, l’holandès no està disposat a renunciar a la presidència de l’Eurogrup i vol esgotar el seu mandat, que expira el gener del 2018. “És una responsabilitat important i no en fugiré”, es va justificar.

Els pesos pesants de l’Eurogrup, com Alemanya i França, van tenir ahir paraules d’elogi per a Dijsselbloem, un gest que pot suposar el seu suport a l’holandès per continuar com a president fins al gener. Fonts comunitàries asseguren que les normes obliguen a ser ministre de Finances per poder ser candidat a presidir l’Eurogrup, però no cal mantenir el càrrec durant tot el mandat. Amb tot, el més probable és que Dijsselbloem es mantingui al càrrec fins al gener, i fins i tot més enllà. La decisió la prendran els ministres de Finances de l’euro. Una de les possibilitats és que els socis decideixin convertir la presidència en un càrrec permanent. En aquest cas, no l’ocuparia un ministre de Finances i sí que podria ser un exministre com Dijsselbloem.

Guindos no es postula

El titular d’Economia espanyol, Luis de Guindos, va assegurar ahir que no es postularà com a substitut de Dijsselbloem. Guindos aspirava a ser president de l’Eurogrup quan es va acabar el primer mandat de l’holandès però l’Eurogrup va optar per renovar Dijsselbloem.

Amazon crea en Barcelona un centro europeo de servicio a pymes con 500 personas

La multinacional pondrá en marcha en centro antes del verano con 100 empleadosAmazon crea en Barcelona un centro europeo de servicio a pymes con 500 personas

Amazon recientemente presentó sus planes del edificio emblemático que compró en la calle Rosselló de Barcelona (Xavier Gómez)
La Vanguardia – 06/03/2017

 

Amazon ha anunciado hoy la creación en Barcelona de un centro de apoyo a las pymes que operan a través de su marketplace, que dará servicio al sur de Europa y que empleará a 500 personas en el plazo de tres años. La selección de los primeros cien empleados ya está en marcha, y el centro deberá empezar a operar antes del verano.La ubicación no se ha anunciado aún oficialmente, pero fuentes del mercado inmobiliario indicaron hace unos días que la multinacional se ha interesado por un edificio de 13.000 m2, propiedad del grupo Castellví, en el distrito del 22@.

Se trata de la cuarta apuesta por Barcelona que Amazon realiza en menos de un año: la de mayor envergadura es el gran centro logístico que construye en el Prat, de 60.000m2, que entrará en funcionamiento en otoño. Además, en Castellbisbal ya funciona un centro logístico también para el sur de Europa, y en el centro de Barcelona abrió en verano un centro de distribución urbano. Amazon, que abrió su filial española a finales de 2011, tiene en Madrid un centro logístico en San Fernando de Henares y otro en el centro de la ciudad. Además, Amazon tiene desde hace año y medio un Tech Hub en Madrid, un centro de desarrollo de software con más de 100 ingenieros. En total, actualmente emplea a más de mil personas fijas, señala la empresa.

Las pymes españolas exportaron en 2016 productos por valor de más de 200 millones de euros

El servicio de marketplace ofrece a empresas de todo tipo vender sus productos a través de la plataforma de comercio electrónico de Amazon, pero sin pasar por los almacenes de la multinacional. La compañía de Seattle asegura que en 2016 las pymes españolas que venden sus productos a través de Amazon Marketplace exportaron por valor de más de 200 millones de euros. Amazon ya tiene tres centros de soporte a pymes -les llama seller support hubs– para el mercado europeo, que están ubicados en Irlanda, Alemania y Sudáfrica.

Fuentes de la compañía explican que dado que en España e Italia el servicio de marketplace se inició más tarde y está creciendo rápidamente, se ha decidido crear un centro de apoyo específico para las pymes de España, Francia e Italia. Para la ubicación se ha decidido Barcelona, pero se estudió también las opciones de París, Milán o Roma.

Barcelona  gusta a Amazon por su facilidad para  atraer talento internacional
Barcelona gusta a Amazon por su facilidad para atraer talento internacional (Xavier Gómez)

A favor de Barcelona ha influido, explican en Amazon, la capacidad de la ciudad para atraer talento internacional, y el hecho de que ya haya una comunidad importante de italianos y franceses. Los perfiles demandados para cubrir estos 500 puestos de trabajos serán técnicos, multilingües y con experiencia internacional.

“Barcelona es la sede ideal para nuestro nuevo Hub. Se trata de una ciudad que cuenta con la combinación de una red de profesionales internacionales de reconocido talento y con un tejido de pymes, emprendedores y start-ups especialmente dinámico e innovador”, afirma François Nuyts, vicepresidente y director general de Amazon.es y Amazon.it.

Amazon crearà 500 llocs de treball a Barcelona en un nou centre per assessorar pimes

Aquest nou servei d’Amazon donarà servei multilingüe a les empreses de França, Espanya i Itàlia que venen a través de la seva plataforma

L’empresa Amazon ha decidit instal·lar a Barcelona un centre per assessorar les pimes del sud d’Europa que venen els seus productes a través de les diferents webs globals de la companyia.

Aquest nou centre d’Amazon, que donarà servei multilingüe a França, Espanya i Itàlia, suposarà la creació de 500 llocs de treball els pròxims tres anys, segons les previsions de l’empresa. Abans de l’estiu ja estarà operatiu un equip inicial amb 100 treballadors.

La venda a través del servei que Amazon anomena Amazon Marketplace permet a qualsevol empresa arribar als clients d’aquesta plataforma arreu del món. Només a Espanya, d’acord amb els càlculs de la companyia, les pimes que venen a través d’aquest servei van exportar per valor de 200 milions d’euros.

Aquest nou centre, que rep el nom de Seller Support Hub, és la cinquena inversió que Amazon anuncia a Espanya en 9 mesos, després de les instal·lacions logístiques urbanes –per al servei Prime Now– de Madrid i Barcelona i dos centres logístics a Castellbisbal i El Prat de Llobregat.

“Barcelona és la seu ideal per al nostre nou Hub”, assegura François Nuyts, vicepresident i director general d’Amazon.es i Amazon.it en un comunicat. “Es tracta d’una ciutat que compta amb la combinació d’una xarxa de professionals internacionals de reconegut talent i amb un teixit de pimes, emprenedors i ‘start-ups’ especialment dinàmic i innovador”, afegeix.

El itinerario ideal para alcanzar un empleo

Los 'headhunters', las firmas de selección y los grandes...

Los ‘headhunters’, las firmas de selección y los grandes grupos de recursos humanos son algunos de los agentes que te pueden ayudar a conseguir un trabajo.Dreamstime

Expansión. –  21/02/2017

Saber moverte en las redes sociales, fortalecer las relaciones profesionales y conocer cómo funcionan los intermediarios laborales son las principales vías que te conducirán a un empleo. Saltarte alguna norma te puede conducir por el camino erróneo.

Si trabajas para nosotros no te vamos a dejar escapar. La tecnología nos permite estar siempre conectados “. Así de contundente se mostraba Jacques van den Broek, CEO de Randstad, cuando se cuestionaba el atractivo de los intermediarios laborales frente a las compañías para acceder a un empleo. Porque eso de trabajar para terceros está bien, pero mucho mejor si lo haces para el cliente final disfrutando de los beneficios sociales a los que tiene acceso el resto de la plantilla… o no. A veces conseguir un trabajo supone recorrer distintos caminos que facilitan los intermediarios laborales y las nuevas tecnologías, con el permiso, eso sí, del mercado oculto: el 80% de las ofertas de empleo no se hacen públicas, es decir, sólo dos de cada diez salen a la luz a través de procesos de selección abiertos, según un informe de Adecco. Aprender a moverte en el cruce de caminos del empleo te permitirá acceder a un trabajo. Te contamos cómo funcionan y cuáles son los intermediarios más representativos.

Cazatalentos

Estar en el punto de mira de los cazalentos es una carrera de fondo que tienes que ganar desde tus primeros pasos en el mercado laboral. Pensar en los headhunter como una oportunidad de empleo cuando, ya directivo, te han despedido, no tiene sentido. Las redes sociales, sobre todo LinkedIn -utilizada masivamente por todos los intermediarios laborales-, son el escaparate más recurrente, también para estos buscadores de talento que practican la búsqueda directa, es decir, contactan con candidatos, fundamentalmente directivos con experiencia y en activo, para ofrecerles un puesto similar en otra compañía. Mantener un contacto directo con los headhunter es clave. Una relación que debe ir en ambas direcciones: mantenerles al tanto de los movimientos y de la transformación del sector te dará puntos cuando vengan mal dadas y necesites su ayuda para acceder a otro empleo.

  • www.spencerstuart.com
  • www.russellreynolds.com
  • www.egonzehnder.com
  • www.heidrick.com
  • www.kornferry.com
  • www.talengo.com
  • www.odgersberndtson.es
  • www.signium.es
  • www.leaderstrust.com
  • www.pedersenandpartners.com
  • www.transearch.com
  • www.boyden.com
  • www.syc-amrop.es
  • www.aims-spain.com
  • www.recartefontenla.com
  • www.ackermannbeaumont.com

Consultoras

Si cuentas con cualificación y experiencia laboral eres el tipo de candidato con el que trabaja las consultoras de selección. Sin embargo, cada vez más los recién titulados con posgrado y que hayan cursado alguna formación en el extranjero también resultan atractivos para estas firmas. La mayoría de ellas son grandes multinacionales que cuentan con una gran base de datos, tanto de perfiles cualificados como de clientes que los requieren. Normalmente, ofrecen puestos de trabajo con un equipo a cargo -lo que en el argot de recursos humanos se denomina mandos intermedios-, aunque también muchas empresas recurren a estas firmas de selección para localizar perfiles júnior cualificados para desempeñar puestos que no implican labores de gestión y el proceso de selección incluye superar varias pruebas, algunas de ellas en equipo. Suelen ofrecer contratos indefinidos o vinculados a la realización de un proyecto concreto… En cualquier caso son de una duración superior a los temporales al uso.

  • www.ihrconsultancy.com
  • www.page.com
  • www.robertwalters.es
  • www.euromanager.es
  • www.bpmes.es
  • www.rayhumancapital.com
  • www.antal.com
  • www.catenon.com
  • www.dopp.es
  • www.konsac.com
  • www.alexanderhughes.es
  • www.hudson.com
  • www.hays.es
  • www.grupoblc.com
  • www.talentrepublic.com

Grupos de RRHH

Los grandes grupos de recursos humanos aglutinan diferentes divisiones que intermedian en el mercado laboral, por sectores, por perfiles y por tipos de contratos. Además del trabajo temporal para perfiles no cualificados (su principal área de negocio) ofrecen servicios de reclutamiento y consultoría para otros puestos. Por ejemplo, bajo la marca Spring Professional, Adecco presta consultoría de selección para mandos medios, directivos y técnicos; y Randstad cuenta con Randstad Professionals para cubrir puestos directivos, mandos y profesionales. En el caso de ManpowerGroup, es Experis la marca que se ocupa de la selección de profesionales, mandos y directivos.

  • www.adecco.es
  • www.randstad.es
  • www.manpowergroup.es

Otras plataformas

El aumento del trabajo independiente -162 millones de personas en el mundo han optado por ser freelance– y la demanda de profesionales aquí y ahora ha generado el nacimiento de plataformas online que combinan el ‘quiero trabajar’ con ‘ofrezco empleo’. La mayoría están centrados en perfiles TIC, pero también en perfiles de menos cualificación.

  • www.jobandtalent.com
  • www.helt.es
  • www.freelancer.com
  • www.worktodayapp.com
  • www.jobtoday.com
  • www.jobssy.com
  • www.jaratech.com/es
  • www.ticjob.es
  • https://es.bebee.com
  • www.startuphire.com

Cómo llamar la atención en las redes

Para ser relevante en las redes desde una perspectiva profesional, no es necesario que tengas millones de seguidores o ‘amigos’. Lo importante es dejarte ver donde más te interesa. Por ejemplo, si lo tuyo es la tecnología, basta con que localices las plataformas online especializadas en ese ámbito o trates de participar en los foros que se nutran de profesionales que manejen esa materia. Los buscadores de talento, ya sean ‘headhunter’, consultoras de selección o grandes grupos de recursos humanos, cuentan con rastreadores de talento en la red. Destacar de alguna manera en esa maraña de candidatos virtuales te puede dar la llave para un empleo en cualquier punto del planeta.

Dos anys esperant un marc legal per a l’economia col·laborativa

Tot i que el sector demana una normativa, s’està regulant a cop de sentència

Aquesta setmana la Generalitat ha obert a la xarxa un debat que és al carrer des de fa pràcticament dos anys: com s’ha de regular l’economia col·laborativa? La comissió interdepartamental del Govern que treballa des de l’abril del 2016 per trobar un encaix legal a aquest fenomen social i tecnològic ha estrenat una plataforma web que recollirà les propostes i aportacions dels catalans sobre aquest tema. El repte és cridar a la participació sobre aspectes com ara la incorporació de la figura del ciutadà productor o la càrrega fiscal que s’ha d’aplicar a aquestes activitats. Tot i així, dos anys després que el fenomen fes saltar les alarmes de les administracions, el sector opera en precari i a l’espera d’una solució normativa a llarg termini que començarà a prendre forma aquest estiu.

Segons l’advocat expert en economia col·laborativa Miguel Ferrer, mentre el marc legal no arriba, l’activitat d’aquest sector s’està “judicialitzant”. En casos com Uber o Airbnb, han sigut els tribunals els que han acabat decidint si el model és vàlid -segons la legislació vigent- o no. Per exemple, les multes que preveu el pla de Colau per posar fre al turisme ja estan vigents. “Aquestes sancions i controls també tenen costos per als ciutadans, caldria centrar-se en la negociació i buscar un encaix”. L’últim cas d’aquesta tendència és el de Blablacar: la plataforma per compartir trajectes en cotxe va arribar als tribunals després d’una denúncia de Confebus, la patronal dels autobusos. Finalment, un jutjat de Madrid va sentenciar que el seu servei no és el d’una empresa de transport, sinó ser un punt de contacte entre particulars i, per tant, es pot considerar legal. Aquest és el mateix tribunal que fa dos anys va dictar el cessament d’activitat d’Uber a Espanya.

Des de la Generalitat matisen, però, que si aquests models no tenen cabuda en el marc legal actual el Govern no es pot saltar la llei. “Sabem que el marc normatiu s’ha d’adequar, però hem d’aclarir com”, explica un portaveu. Aquesta és la feina de la comissió, que previsiblement presentarà a principis d’estiu les seves conclusions sobre el debat amb propostes d’actuació concretes. Fonts del sector avisen, però, que unes eleccions a Catalunya durant la segona meitat de l’any podrien deixar en paper mullat el que decideixi la comissió. Tot i així, Ferrer recorda que Catalunya, mitjançant la creació de la comissió, és la comunitat espanyola que està fent més esforços per entendre i adaptar l’economia col·laborativa. A més, cal tenir en compte que hi ha àrees que també afecten l’economia col·laborativa i que s’escapen de les competències de la Generalitat, com el règim d’autònoms.

Bloqueig polític

Un dels problemes de regular l’economia col·laborativa, com recorda Ferrer, és que és difícil de legislar amb un enfocament integral, ja que afecta diversos àmbits que compten amb la seva pròpia regulació, com el transport o el turisme. “A Espanya hi ha hagut un any sense govern, que també ha aturat aquests debats”, argumenta. Per a Ferrer, la Comissió Europea hauria de tenir un paper decisiu i presentar una bateria de directives més clara de cara al 2018.

El TC diu que Catalunya “no té competències” per fer un referèndum

Recorda que l’autonomia parlamentària no permet vulnerar la Constitució

En l’última interlocutòria del Tribunal Constitucional (TC) en contra del procés, aprovada dimarts passat i en què anul·la la resolució per al referèndum unilateral, torna a posar en el punt de mira el Parlament. “En una concepció democràtica del poder no hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional”, al·lega l’alt tribunal, advertint que l’autonomia parlamentària “no pot servir de pretext perquè la cambra autonòmica arribi fins a l’extrem d’atribuir-se la potestat de vulnerar la Constitució”.

En aquest sentit, el TC titlla d’“inacceptable” la via unilateral i alerta que el Parlament vol fer servir aquest mecanisme, que anomena “via del dret”, per aconseguir el que només seria possible a través d’una reforma constitucional: la convocatòria d’un referèndum. Aquest argument de l’alt tribunal coincideix amb el que el president espanyol, Mariano Rajoy, ha repetit desenes de vegades per negar la legalitat d’un referèndum per la independència de Catalunya: “Ni vull ni puc”. La interlocutòria diu, literalment, que “la voluntat del Parlament de Catalunya d’eludir els procediments de reforma constitucional per dur a terme el seu projecte de desconnexió de l’estat espanyol” suposa “intentar una inacceptable via de fet”.

No és el primer cop que el tribunal utilitza adjectius per parlar del procés. Des del 2014 que ha manifestat, en diferents sentències i interlocutòries, que “el poble de Catalunya no és sobirà” i que “cal respectar la unitat de la sobirania nacional d’Espanya”, arguments habituals en el discurs de Mariano Rajoy. Ara recorda que, en aprovar la resolució impugnada, el Parlament “ha desatès les reiterades advertències” del tribunal i confirma la “seva antijurídica voluntat de continuar amb el procés constituent a Catalunya al marge de l’ordenament constitucional i sense supeditar-se a les decisions de les institucions de l’estat espanyol i, en particular, del TC”.

Objectiu: desmuntar Forcadell

Fonts de la Moncloa assenyalaven dimarts passat, després de saber-se l’última decisió de l’alt tribunal, que la clau és que la via jurídica informi un cop i un altre tant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com la mesa de la cambra, que no es pot repetir una experiència com la del 9-N. Doncs bé, l’última interlocutòria també intenta desfer bona part de l’estratègia de defensa de Forcadell des de l’estiu, quan es va activar per primer cop la via penal contra ella. La presidenta de la cambra catalana va defensar llavors que impedir qualsevol votació suposaria vulnerar el dret de participació dels ciutadans per mitjà dels seus representants.

La “primacia” de la Constitució

Ara el TC, després d’haver-li notificat per correu electrònic que es reforça la via penal contra ella així com dels quatre membres de la mesa que van permetre la votació, assenyala que “el Parlament de Catalunya no pot desconèixer que la comunitat autònoma de Catalunya no té competències per convocar i celebrar un referèndum”. I afegeix: “No pot oposar-se a una suposada legitimitat democràtica d’un cos legislatiu o d’una comunitat la primacia incondicional de la Constitució”.

Forcadell va rebutjar ahir les advertències del TC per evitar que es debati sobre la via unilateral. “Malgrat les intimidacions, les amenaces i els requeriments garantirem que el debat i la paraula continuïn sent lliures al Parlament”, va subratllar en roda de premsa. Tant ella com els tres diputats sobiranistes de la mesa rebutgen convertir-se en “censors” sobre què es pot debatre i què no al Parlament. Joan Josep Nuet (CSQP), l’únic membre de la mesa que no és independentista, es va expressar en la mateixa direcció: “No puc concebre que algú prepari una llista negra de temes i de persones sobre els quals no es pot parlar a la seu de la sobirania popular de Catalunya”. Tots ells esperen la notificació formal per carta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.