
Arxiu mensual: març de 2017
Els Vint-i-set es comprometen a seguir junts després del Brexit
La Declaració de Roma posa els fonaments d’una UE més forta i segura per frenar els populismes
Ara.cat – LAIA FORÈS
Els Vint-i-set es comprometen en el document de Roma a seguir junts després del Brexit. / ETIENNE ANSOTTE / EFE
El Regne Unit encara no ha marxat de la Unió Europea, però els 27 socis que es queden ja estan assumint la pèrdua. Tot i les dificultats i les divisions internes que afronta la nova UE, ahir era el moment de mostrar-se units, recuperar l’autoestima i fer un pas endavant per “renovar els vots” d’un projecte que, malgrat la sortida de Londres, continuarà ben viu i “arribarà als 100 anys”, en paraules del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.
La marxa del Regne Unit suposarà un punt i a part per a la Unió Europea, i ahir els líders van presentar-ho com una oportunitat per posar el marcador a zero. Els socis tenen ganes de girar full i mirar endavant amb un optimisme renovat. “La Unió està començant de nou”, va assegurar el primer ministre d’Itàlia, Paolo Gentiloni.
Els caps d’estat i de govern de la UE -sense la britànica Theresa May- van celebrar a la capital italiana el 60è aniversari del club comunitari amb la signatura en un acte solemne de la Declaració de Roma, un text que repassa els èxits dels 60 anys de la Unió i en el qual els socis es declaren orgullosos del projecte i subratllen que, després de la sortida del Regne Unit, la UE es concentrarà a donar respostes a les preocupacions reals dels ciutadans. Però la Declaració de Roma és, per sobre de tot, un compromís a seguir junts, una crida a la unitat, a evitar sigui com sigui que hi hagi més Brexits. “La unitat és una necessitat i és la nostra lliure elecció”, afirma el text, que també subratlla que la Unió és “indivisible”.
La cimera va estar carregada de simbolismes. La firma de la Declaració va tenir lloc a la sala dels Horacis i Curiacis del Palau dels Conservadors de Roma, la mateixa on fa 60 anys els sis estats fundadors del club europeu van firmar els tractats de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el de l’Energia Atòmica (Euratom), l’embrió de l’actual Unió Europea. Juncker fins i tot va utilitzar ahir el mateix bolígraf amb què fa sis dècades Luxemburg va firmar els Tractats de Roma. Superades les tensions dels últims dies -Polònia i Grècia havien amenaçat de no signar el document-, els líders van anar firmant un a un el text. A la primera ministra polonesa, Beata Szydlo, habitualment amb gest seriós, ahir se la va veure distesa i somrient.
Tusk reclama lideratge
En els seus discursos, els líders van defensar fermament el projecte europeu. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va advertir que sense unitat no hi ha futur. “Europa, com a entitat política, o estarà unida o no serà res en absolut”, va dir el polonès. Tusk, més combatiu que mai, va exigir lideratge als caps d’estat i de govern: “Demostreu que sou els líders d’Europa, que podeu conservar el gran llegat que hem heretat dels herois de la integració de fa 60 anys”. El president del Consell també va tenir paraules d’elogi per als pares fundadors de la UE, que fa 60 anys van crear una organització política per garantir la pau a Europa després de la Segona Guerra Mundial. “En aquell moment no es discutien diferents velocitats, no es preveien sortides de la UE, però malgrat les tràgiques circumstàncies, van posar tota la seva fe en la unitat d’Europa”, va dir.
El primer ministre d’Itàlia va apel·lar als valors comuns dels europeus recordant els últims atemptats jihadistes que ha viscut el continent. “Hem de tenir el coratge de posar al centre de tot els valors comuns que ens fan sentir colpits quan el Parlament britànic és atacat o sentir joia quan el Bataclan torna a obrir les portes”, va assegurar Gentiloni.
La Declaració de Roma posa els fonaments de la nova Europa de 27 membres, una Unió que serà més dura en matèria de seguretat -més controls fronterers i una política de defensa comuna, entre altres iniciatives-, que posarà l’accent en el creixement econòmic i que serà “més forta al món”. El document també subratlla que la nova UE permetrà que un nucli dur de socis avanci pel seu compte en la integració sense esperar els altres. La UE treballarà “unida, quan sigui possible, i a diferents ritmes i intensitat, quan sigui necessari”, afirma la Declaració de Roma.
Frenar els populismes
Amb aquests compromisos, els líders esperen frenar els populismes que amenacen el projecte europeu. La primera prova de foc després de la trobada de Roma seran les eleccions franceses d’aquesta primavera. Ahir el president de la Comissió va demanar als francesos -sense dir-ho explícitament- que no votin l’extrema dreta de Marine Le Pen. “Vull dir als francesos que no han d’oblidar què és França. És una gran república que sap parlar al món i ha de seguir un discurs que respongui a l’ambició del passat i del futur”, va dir Juncker.
L’alegria europea durarà poc perquè dimecres el Regne Unit presentarà la seva demanda de divorci. Està previst que Theresa May activi formalment l’article 50 per començar les negociacions del Brexit.
Bases de Manresa, mito fundacional o protoconstitución
Se cumplen 125 años de una efeméride clave para entender el catalanismo, más por su proyección futura que por su importancia en el momento
Grabado de la reunión en Manresa que dio como resultado las llamadas Bases per a la Constitució Regional Catalana (Ajuntament de Manresa)
La Vanguardia – 26/03/2017
En 1992, en plena vorágine olímpica, el gobierno de la Generalitat que presidía Jordi Pujol quiso añadir tímidamente un nuevo motivo de celebración: el centenario de las Bases de Manresa. La conmemoración incluyó un solemne acto de homenaje en la capital del Bages, en la que participaron todos los partidos catalanes -CiU, PSC, PP, ERC e Iniciativa per Catalunya- además de exposiciones, ciclos de conferencias, la publicación de varios libros y reportajes y folletos e incluso -y fuera de la oficialidad- alguna suerte de reactualización reivindicativa.
Las celebraciones del Govern de Pujol contribuyeron a la recuperación del mito de las Bases de Manresa, como una suerte de carta fundacional del catalanismo. El inicio del movimiento que hoy en su mayoría está pidiendo un referéndum independentista. Una etiqueta que, sin embargo, es puesta en duda o, como mínimo matizada, por la mayor parte de los historiadores del catalanismo que, sin quitarle un ápice de la importancia que tuvo, piden situar el evento en su justa medida.
Hoy, a 125 años de ese encuentro en Manresa, y justo cuando el Govern que encabeza Carles Puigdemont ha vuelto a conmemorar la efeméride, asaltan las preguntas: ¿fundaron las Bases el catalanismo? No, aunque le dieron un impulso que sería definitivo en el cambio de siglo. ¿Aglutinó todo el catalanismo? No, pero sí el mayoritario y sobre todo encumbró a una nueva generación de líderes que pilotarían la transición entre el movimiento cultural y la articulación política ¿Eran una constitución? No exactamente. Eran, sobre todo, un proyecto idealizado de máximos con el que se comenzó a trabajar. ¿Fueron claves? Tuvieron su importancia. Pero lo fueron en el marco de una serie de eventos, reuniones y circunstancias del contexto histórico de al menos igual importancia. En definitiva, tienen algo más de simbólico que de otra cosa.

“Se han querido presentar como el inicio del catalanismo político pero no fue su primer proyecto. El primer congreso catalanista fue en 1880; el Memorial de Greuges, en 1885; Lo Catalanisme, de Valentí Almirall, en 1886”, sostiene Josep Pich, profesor de Historia Contemporánea de la UPF, que recuerda que el movimiento catalanista tuvo tensiones internas desde sus inicios y que las Bases no fue sino el fruto de ellas.
El también historiador y profesor de la UOC, Jaume Claret, lo resume así: “En realidad, las Bases hay que entenderlas como la crisis de la apuesta de Almirall, que empieza a perder la iniciativa del primer catalanismo en favor de un grupo de escindidos de su entidad, el Centre Català, más jóvenes y que, pese a ello, son más conservadores. Las Bases son un traspaso del testigo: de Almiral a estos chicos”.
De hecho, las Bases son consecuencia directa de la fundación un año antes, en 1891, de la Unió Catalanista, una entidad red que aglutinaba todo tipo de asociaciones, entidades, publicaciones y grupos escoltas, que lideraría este movimiento político antes de su entrada real en la arena puramente partidista o electoral.
Las bases, que se definieron en las reuniones de los días 25, 26 y 27 de marzo, constaban de 16 artículos. El primero definía cuáles debían ser las competencias del “poder central”, tales como política exterior, ejército, política arancelaria y mantenimiento de transportes e infraestructuras; mientras que de la segunda a la decimosexta base se definían las competencias del “poder regional”.
“Propone una estructura muy acorde al catalanismo tradicional: gobernarse en casa y colaborar con los asuntos generales. Visto con perspectiva, se propone un marco político-jurídico federal asimétrico o confederal parecido al que se debatía en el imperio austrohúngaro del momento”, defiende el historiador del catalanismo Lluís Duran. Obviamente, ni rastro de secesionismo, añaden todos los expertos consultados.
Tampoco hay ninguna duda de que las Bases representaron un catalanismo de índole conservador y tradicional, fundamentado en el mundo rural, aspecto especialmente palmario en la definición de un poder regional elegido por sufragio censitario corporativo y no universal, además de cierta nostalgia en las estructuras constitucionales anteriores a 1714. Sin embargo, rechazan términos como “reaccionarias”, y contraponen su carácter regeneracionista, en un contexto en el que pronto el régimen de la Restauración entraría en crisis por la pérdida de las colonias. “Es un catalanismo conservador, sí, pero que poco a poco iría poniendo en jaque a las estructuras también conservadoras del Estado”, apunta Duran.
También hay coincidencias unánimes en situar en el mismo plano de importancia las reuniones de la Unió Catalanista en los años sucesivos a las Bases, que en sí mismas son un documento meramente aspiracional. Lo explica el profesor de Derecho Constitucional de la UAB y autor de Les Bases de Manresa i el programa polític de la Unió Catalanista (1891-1899), Joan Lluís Pérez Francesch: “La Unió Catalanista se reunió anualmente en los años 90 del siglo XIX para crear un cuerpo doctrinal: desarrollan el programa de las bases y tratan los asuntos sectoriales. Por lo tanto, la influencia de las bases en sí mismas hay que relativizarla. Es más importante que fue la ‘escuela’ de todo un grupo de personas que pronto se activaría políticamente”.
Y es que poco después, en 1901, se fundaría la Lliga Catalanista, el primer partido político, y un dato no menor: el que sería su figura más influyente en los primeros años del siglo XX, Enric Prat de la Riba, había sido el joven secretario de la reunión de Manresa.
De hecho, cabe recordar que en 1892, el catalanismo era un movimiento absolutamente minoritario -sin articulación política ni representación parlamentaria- pero que en menos de 20 años se convertiría en hegemónico en Catalunya. ¿Qué ocurrió? “Cuando llegaron estas reivindicaciones a Madrid, éste lo tomó como una afrenta separatista. Objetivamente no lo era, pero la reacción tanto de liberales como de conservadores fue esa”, apunta Pich.
Abunda en esa idea Pérez Francesch. “Se fue viviendo como una amenaza, especialmente después del desastre del 98. Reaccionan con una contundencia verbal muy fuerte, con debates muy encendidos. Y poco a poco el catalanismo en poco tiempo se convierte en alternativa, en Catalunya, y eso alarma”, relata.
En todo caso, si las Bases son un documento de transición, una protoconstitución con tintes historicistas, y sin efectos prácticos en sí mismas (no así su desarrollo), ¿por qué se elevaron a categoría de mito fundacional? En parte, gracias a aquellos que allí estuvieron y posteriormente protagonizarían el desarrollo del movimiento político. “Cuando la Lliga explica la historia, se apropia de las Bases de Manresa. Está creando su propio relato, su propia genealogía”, subraya Claret, punto en el que abunda Pérez Francesch: “Han pasado a la historia porque el catalanismo las ha ido recordando en tono mítico. Es el documento de referencia hasta la Mancomunitat y crea un cierto imaginario colectivo”.
Analizada la historia, es el turno de paralelismos y lecciones, tema siempre peliagudo para los historiadores. Sin embargo, y por supuesto salvando distancias, se atreven. Para Pich, echar la vista atrás recuerda que lo dicho en Manresa es historia del catalanismo hasta 2010 y que conviene diferenciarlo bien. “No se puede comparar el catalanismo histórico con el actual. Desde que nace, a mediados del XIX hasta 2010, el catalanismo se caracterizó por buscar el encaje dentro de España”.

Pérez Francesch va más allá: “Las Bases y los primeros años del catalanismo reflejan las dificultades del Estado para adaptarse a una realidad plural. Hoy en día sigue ocurriendo. Ya entonces se comenzaba a diseñar la estructura de dos mundos paralelos en concepción de Estado, Barcelona y Madrid, que perduraría y sigue vigente”.
Finalmente, Duran apunta a un detalle interesante. “La Unió Catalanista tiene interés en la medida que es un programa mínimo en el que todos los catalanistas están de acuerdo. Esta será una de las vías del catalanismo político, la vía de los consensos y la unidad. Como la ANC u Òmnium”, subraya. “Vivimos una especie de revival, de recuperación de esas estructuras unitarias más allá de sensibilidades. Unas entidades civiles que se convierten en ojo crítico, en vigilante”.
Els líders de la UE (menys Theresa May) fan una crida a la unitat en la celebració dels 60 anys del projecte europeu
La cimera se celebra quatre dies abans que el Regne Unit activi l’article 50 per sortir del club europeu
Ara.cat
Els líders de la Unió Europea, a excepció de la primera ministra britànica, Theresa May, s’han reunit aquest dissabte al matí a Roma, a la sala dels Horacis i Curiacis del Palau dels Conservadors, la mateixa on fa 60 anys els sis països fundadors del club europeu van signar els tractats de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i el de l’Energia Atòmica (Euratom), l’embrió de l’actual Unió Europea.
Els caps d’estat i de govern de la UE han celebrat a la capital italiana l’aniversari del club europeu amb la signatura en un acte solemne de la Declaració de Roma, un text en què repassen els èxits dels 60 anys de la Unió i subratllen que, després de la sortida del Regne Unit, la UE estarà unida per fer front als reptes del futur. La paradoxa és que els líders celebren l’aniversari enmig de profundes divisions sobre com ha de ser la UE del futur.
El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha fet una crida a la unitat. “Europa, com a entitat política, o estarà unida o no serà res”, ha dit el polonès. Tusk també ha demanat lideratge als caps d’estat i de govern: “Demostreu que sou els líders d’Europa, que podeu conservar el gran llegat que hem heretat dels herois de la integració de fa 60 anys”.
Valors comuns
El primer ministre d’Itàlia, Paolo Gentiloni, ha recordat que la UE és una història de pau i ha subratllat que els europeus tenen valors comuns. “Hem de tenir el coratge de posar al centre de tot els valors comuns que ens fan sentir colpits quan el Parlament britànic és atac o de sentir joia quan el Bataclan torna a obrir les seves portes”, ha assegurat.
El president del Parlament Europeu, també present als actes de celebració de Roma, ha fet autocrítica. “No estem cansats d’Europa però s’han comès molts errors. Com a president del Parlament, estic preocupat per la desafecció que tenen molts ciutadans de la UE. No podem tornar a avançar sense acostar-nos a la gent”, ha dit.
Activació de l’article 50
La trobada dels líders europeus té lloc només quatre dies abans que el Regne Unit activi l’article 50 dels tractats –el que preveu la sortida de la UE–. De fet, May no ha participat en aquesta cimera perquè l’objectiu és parlar del futur d’una Unió de 27.
Els socis europeus han reiterat la voluntat d’apostar per una Europa a dues velocitats en què un grup d’estats membres puguin avançar sols en la integració europea en àrees com la seguretat i la defensa. La UE treballarà “unida, quan sigui possible, i a diferents ritmes i intensitat, quan sigui necessari”, afirma la Declaració de Roma.
Sant Pere de Ribes presenta un pla biennal de 13 milions d’euros per crear feina i millorar l’espai públic
La Fura – 23 de març de 2017
El govern de Sant Pere de Ribes ha presentat el primer esborrany del Pla Municipal de Reactivació Econòmica per al període 2017-2018, una eina que té el doble objectiu de millorar l’espai públic i crear llocs de treball en un dels municipis que presenta una de les taxes d’atur (16,33%) més elevades de Catalunya. L’Ajuntament preveu dotar el pla amb més de 13 milions d’euros procedents del romanent de tresoreria. Una operació que és possible gràcies a l’esforç que el consistori ha fet els darrers anys per eixugar la totalitat del deute, situació que permet mobilitzar aquesta quantitat de diners.
Un total de 85 accions
El pla contempla un total de 85 accions en equipaments, espai públic, infraestructures bàsiques, patrimoni històric, serveis socials i medi ambient. Per a la seva execució, s’establiran convenis amb entitats del tercer sector i es farà contractació directa i contractes negociats amb empreses especialitzades, PIMES i autònoms. “No volem deixar fora de joc ningú. Volem treballar amb moltes petites adjudicacions per donar l’oportunitat de treballar també a les petites empreses i autònoms del municipi”, ha explicat l’alcaldessa Abigail Garrido que, a canvi, demana a aquestes empreses que seleccioni el seu personal de la borsa local d’aturats i, així, “els diners invertits serveixen per reactivar l’economia de manera col·laborativa”.
300.000 euros en Plans d’Ocupació
Per a l’execució dels treballs menors, es preveu destinar una partida de 300.000 euros a Plans d’Ocupació, a través dels quals es vol rescatar de l’atur a dos dels col·lectius més afectats per la crisi: majors de 45 anys, el segment on es concentra més l’atur, i majors de 60 anys a qui els falta pocs mesos de cotització per poder accedir a la pensió de jubilació.
Projectes destacats
L’aposta més important recau sobre l’espai públic amb una inversió total de 3,2 milions d’euros per posar al dia l’enllumenat, el clavegueram i la xarxa d’aigua i solucionar definitivament els problemes que es venen arrossegant des de fa temps. També destaquen 2,6 milions d’euros per a la rehabilitació del teatre de les Roquetes (2,6 milions), 155.000 euros per redactar la segona fase de millores de El Local de Ribes i una partida de 100.000 euros per complementar la segona fase de rehabilitació de la Casa de la Vila.
La creació d’un viver d’empreses a l’espai que actualment ocupa l’ambulatori de Ribes, l’arranjament d’habitatges de persones grans amb dependència, el trasllat del Banc d’Aliments en un nou espai que dignifiqui el servei i la posada al dia de 16 pisos del Parc Central per al lloguer social, són altres de les propostes. També sobresurten, per la seva envergadura, la construcció d’una planta per crear energia a través de biomassa i la rehabilitació del Castell de Ribes, dues intervencions que han aconseguit el cofinaçament dels fons europeus FEDER.
L’Eurogrup decidirà si relleva Dijsselbloem com a president
Ara.cat
La continuïtat de l’holandès Jeroen Dijsselbloem com a president de l’Eurogrup (els governs de la moneda única) està en mans dels ministres de Finances dels països de l’euro. El partit laborista de Dijsselbloem va patir una derrota històrica a les eleccions que Holanda va celebrar dimecres i no formarà part del nou executiu. El president del club de l’euro deixarà de ser ministre de Finances, un dels requisits per ser president de l’Eurogrup.
Tot i que Dijsselbloem perdrà la seva cartera al govern dels Països Baixos, l’holandès no està disposat a renunciar a la presidència de l’Eurogrup i vol esgotar el seu mandat, que expira el gener del 2018. “És una responsabilitat important i no en fugiré”, es va justificar.
Els pesos pesants de l’Eurogrup, com Alemanya i França, van tenir ahir paraules d’elogi per a Dijsselbloem, un gest que pot suposar el seu suport a l’holandès per continuar com a president fins al gener. Fonts comunitàries asseguren que les normes obliguen a ser ministre de Finances per poder ser candidat a presidir l’Eurogrup, però no cal mantenir el càrrec durant tot el mandat. Amb tot, el més probable és que Dijsselbloem es mantingui al càrrec fins al gener, i fins i tot més enllà. La decisió la prendran els ministres de Finances de l’euro. Una de les possibilitats és que els socis decideixin convertir la presidència en un càrrec permanent. En aquest cas, no l’ocuparia un ministre de Finances i sí que podria ser un exministre com Dijsselbloem.
Guindos no es postula
El titular d’Economia espanyol, Luis de Guindos, va assegurar ahir que no es postularà com a substitut de Dijsselbloem. Guindos aspirava a ser president de l’Eurogrup quan es va acabar el primer mandat de l’holandès però l’Eurogrup va optar per renovar Dijsselbloem.
Amazon crea en Barcelona un centro europeo de servicio a pymes con 500 personas
La multinacional pondrá en marcha en centro antes del verano con 100 empleados
Amazon ha anunciado hoy la creación en Barcelona de un centro de apoyo a las pymes que operan a través de su marketplace, que dará servicio al sur de Europa y que empleará a 500 personas en el plazo de tres años. La selección de los primeros cien empleados ya está en marcha, y el centro deberá empezar a operar antes del verano.La ubicación no se ha anunciado aún oficialmente, pero fuentes del mercado inmobiliario indicaron hace unos días que la multinacional se ha interesado por un edificio de 13.000 m2, propiedad del grupo Castellví, en el distrito del 22@.
Se trata de la cuarta apuesta por Barcelona que Amazon realiza en menos de un año: la de mayor envergadura es el gran centro logístico que construye en el Prat, de 60.000m2, que entrará en funcionamiento en otoño. Además, en Castellbisbal ya funciona un centro logístico también para el sur de Europa, y en el centro de Barcelona abrió en verano un centro de distribución urbano. Amazon, que abrió su filial española a finales de 2011, tiene en Madrid un centro logístico en San Fernando de Henares y otro en el centro de la ciudad. Además, Amazon tiene desde hace año y medio un Tech Hub en Madrid, un centro de desarrollo de software con más de 100 ingenieros. En total, actualmente emplea a más de mil personas fijas, señala la empresa.
El servicio de marketplace ofrece a empresas de todo tipo vender sus productos a través de la plataforma de comercio electrónico de Amazon, pero sin pasar por los almacenes de la multinacional. La compañía de Seattle asegura que en 2016 las pymes españolas que venden sus productos a través de Amazon Marketplace exportaron por valor de más de 200 millones de euros. Amazon ya tiene tres centros de soporte a pymes -les llama seller support hubs– para el mercado europeo, que están ubicados en Irlanda, Alemania y Sudáfrica.
Fuentes de la compañía explican que dado que en España e Italia el servicio de marketplace se inició más tarde y está creciendo rápidamente, se ha decidido crear un centro de apoyo específico para las pymes de España, Francia e Italia. Para la ubicación se ha decidido Barcelona, pero se estudió también las opciones de París, Milán o Roma.

A favor de Barcelona ha influido, explican en Amazon, la capacidad de la ciudad para atraer talento internacional, y el hecho de que ya haya una comunidad importante de italianos y franceses. Los perfiles demandados para cubrir estos 500 puestos de trabajos serán técnicos, multilingües y con experiencia internacional.
“Barcelona es la sede ideal para nuestro nuevo Hub. Se trata de una ciudad que cuenta con la combinación de una red de profesionales internacionales de reconocido talento y con un tejido de pymes, emprendedores y start-ups especialmente dinámico e innovador”, afirma François Nuyts, vicepresidente y director general de Amazon.es y Amazon.it.
Amazon crearà 500 llocs de treball a Barcelona en un nou centre per assessorar pimes
Aquest nou servei d’Amazon donarà servei multilingüe a les empreses de França, Espanya i Itàlia que venen a través de la seva plataforma
ARA.cat
Imatge de les oficines d’Amazon, facilitada per la companyia. / AMAZON
L’empresa Amazon ha decidit instal·lar a Barcelona un centre per assessorar les pimes del sud d’Europa que venen els seus productes a través de les diferents webs globals de la companyia.
Aquest nou centre d’Amazon, que donarà servei multilingüe a França, Espanya i Itàlia, suposarà la creació de 500 llocs de treball els pròxims tres anys, segons les previsions de l’empresa. Abans de l’estiu ja estarà operatiu un equip inicial amb 100 treballadors.
La venda a través del servei que Amazon anomena Amazon Marketplace permet a qualsevol empresa arribar als clients d’aquesta plataforma arreu del món. Només a Espanya, d’acord amb els càlculs de la companyia, les pimes que venen a través d’aquest servei van exportar per valor de 200 milions d’euros.
Aquest nou centre, que rep el nom de Seller Support Hub, és la cinquena inversió que Amazon anuncia a Espanya en 9 mesos, després de les instal·lacions logístiques urbanes –per al servei Prime Now– de Madrid i Barcelona i dos centres logístics a Castellbisbal i El Prat de Llobregat.
“Barcelona és la seu ideal per al nostre nou Hub”, assegura François Nuyts, vicepresident i director general d’Amazon.es i Amazon.it en un comunicat. “Es tracta d’una ciutat que compta amb la combinació d’una xarxa de professionals internacionals de reconegut talent i amb un teixit de pimes, emprenedors i ‘start-ups’ especialment dinàmic i innovador”, afegeix.


