Arxiu mensual: febrer de 2017

El itinerario ideal para alcanzar un empleo

General
Los 'headhunters', las firmas de selección y los grandes...

Los ‘headhunters’, las firmas de selección y los grandes grupos de recursos humanos son algunos de los agentes que te pueden ayudar a conseguir un trabajo.Dreamstime

Expansión. –  21/02/2017

Saber moverte en las redes sociales, fortalecer las relaciones profesionales y conocer cómo funcionan los intermediarios laborales son las principales vías que te conducirán a un empleo. Saltarte alguna norma te puede conducir por el camino erróneo.

Si trabajas para nosotros no te vamos a dejar escapar. La tecnología nos permite estar siempre conectados “. Así de contundente se mostraba Jacques van den Broek, CEO de Randstad, cuando se cuestionaba el atractivo de los intermediarios laborales frente a las compañías para acceder a un empleo. Porque eso de trabajar para terceros está bien, pero mucho mejor si lo haces para el cliente final disfrutando de los beneficios sociales a los que tiene acceso el resto de la plantilla… o no. A veces conseguir un trabajo supone recorrer distintos caminos que facilitan los intermediarios laborales y las nuevas tecnologías, con el permiso, eso sí, del mercado oculto: el 80% de las ofertas de empleo no se hacen públicas, es decir, sólo dos de cada diez salen a la luz a través de procesos de selección abiertos, según un informe de Adecco. Aprender a moverte en el cruce de caminos del empleo te permitirá acceder a un trabajo. Te contamos cómo funcionan y cuáles son los intermediarios más representativos.

Cazatalentos

Estar en el punto de mira de los cazalentos es una carrera de fondo que tienes que ganar desde tus primeros pasos en el mercado laboral. Pensar en los headhunter como una oportunidad de empleo cuando, ya directivo, te han despedido, no tiene sentido. Las redes sociales, sobre todo LinkedIn -utilizada masivamente por todos los intermediarios laborales-, son el escaparate más recurrente, también para estos buscadores de talento que practican la búsqueda directa, es decir, contactan con candidatos, fundamentalmente directivos con experiencia y en activo, para ofrecerles un puesto similar en otra compañía. Mantener un contacto directo con los headhunter es clave. Una relación que debe ir en ambas direcciones: mantenerles al tanto de los movimientos y de la transformación del sector te dará puntos cuando vengan mal dadas y necesites su ayuda para acceder a otro empleo.

  • www.spencerstuart.com
  • www.russellreynolds.com
  • www.egonzehnder.com
  • www.heidrick.com
  • www.kornferry.com
  • www.talengo.com
  • www.odgersberndtson.es
  • www.signium.es
  • www.leaderstrust.com
  • www.pedersenandpartners.com
  • www.transearch.com
  • www.boyden.com
  • www.syc-amrop.es
  • www.aims-spain.com
  • www.recartefontenla.com
  • www.ackermannbeaumont.com

Consultoras

Si cuentas con cualificación y experiencia laboral eres el tipo de candidato con el que trabaja las consultoras de selección. Sin embargo, cada vez más los recién titulados con posgrado y que hayan cursado alguna formación en el extranjero también resultan atractivos para estas firmas. La mayoría de ellas son grandes multinacionales que cuentan con una gran base de datos, tanto de perfiles cualificados como de clientes que los requieren. Normalmente, ofrecen puestos de trabajo con un equipo a cargo -lo que en el argot de recursos humanos se denomina mandos intermedios-, aunque también muchas empresas recurren a estas firmas de selección para localizar perfiles júnior cualificados para desempeñar puestos que no implican labores de gestión y el proceso de selección incluye superar varias pruebas, algunas de ellas en equipo. Suelen ofrecer contratos indefinidos o vinculados a la realización de un proyecto concreto… En cualquier caso son de una duración superior a los temporales al uso.

  • www.ihrconsultancy.com
  • www.page.com
  • www.robertwalters.es
  • www.euromanager.es
  • www.bpmes.es
  • www.rayhumancapital.com
  • www.antal.com
  • www.catenon.com
  • www.dopp.es
  • www.konsac.com
  • www.alexanderhughes.es
  • www.hudson.com
  • www.hays.es
  • www.grupoblc.com
  • www.talentrepublic.com

Grupos de RRHH

Los grandes grupos de recursos humanos aglutinan diferentes divisiones que intermedian en el mercado laboral, por sectores, por perfiles y por tipos de contratos. Además del trabajo temporal para perfiles no cualificados (su principal área de negocio) ofrecen servicios de reclutamiento y consultoría para otros puestos. Por ejemplo, bajo la marca Spring Professional, Adecco presta consultoría de selección para mandos medios, directivos y técnicos; y Randstad cuenta con Randstad Professionals para cubrir puestos directivos, mandos y profesionales. En el caso de ManpowerGroup, es Experis la marca que se ocupa de la selección de profesionales, mandos y directivos.

  • www.adecco.es
  • www.randstad.es
  • www.manpowergroup.es

Otras plataformas

El aumento del trabajo independiente -162 millones de personas en el mundo han optado por ser freelance– y la demanda de profesionales aquí y ahora ha generado el nacimiento de plataformas online que combinan el ‘quiero trabajar’ con ‘ofrezco empleo’. La mayoría están centrados en perfiles TIC, pero también en perfiles de menos cualificación.

  • www.jobandtalent.com
  • www.helt.es
  • www.freelancer.com
  • www.worktodayapp.com
  • www.jobtoday.com
  • www.jobssy.com
  • www.jaratech.com/es
  • www.ticjob.es
  • https://es.bebee.com
  • www.startuphire.com

Cómo llamar la atención en las redes

Para ser relevante en las redes desde una perspectiva profesional, no es necesario que tengas millones de seguidores o ‘amigos’. Lo importante es dejarte ver donde más te interesa. Por ejemplo, si lo tuyo es la tecnología, basta con que localices las plataformas online especializadas en ese ámbito o trates de participar en los foros que se nutran de profesionales que manejen esa materia. Los buscadores de talento, ya sean ‘headhunter’, consultoras de selección o grandes grupos de recursos humanos, cuentan con rastreadores de talento en la red. Destacar de alguna manera en esa maraña de candidatos virtuales te puede dar la llave para un empleo en cualquier punto del planeta.

Dos anys esperant un marc legal per a l’economia col·laborativa

General

Tot i que el sector demana una normativa, s’està regulant a cop de sentència

Ara.cat – AULA SOLANAS –

Aquesta setmana la Generalitat ha obert a la xarxa un debat que és al carrer des de fa pràcticament dos anys: com s’ha de regular l’economia col·laborativa? La comissió interdepartamental del Govern que treballa des de l’abril del 2016 per trobar un encaix legal a aquest fenomen social i tecnològic ha estrenat una plataforma web que recollirà les propostes i aportacions dels catalans sobre aquest tema. El repte és cridar a la participació sobre aspectes com ara la incorporació de la figura del ciutadà productor o la càrrega fiscal que s’ha d’aplicar a aquestes activitats. Tot i així, dos anys després que el fenomen fes saltar les alarmes de les administracions, el sector opera en precari i a l’espera d’una solució normativa a llarg termini que començarà a prendre forma aquest estiu.

Segons l’advocat expert en economia col·laborativa Miguel Ferrer, mentre el marc legal no arriba, l’activitat d’aquest sector s’està “judicialitzant”. En casos com Uber o Airbnb, han sigut els tribunals els que han acabat decidint si el model és vàlid -segons la legislació vigent- o no. Per exemple, les multes que preveu el pla de Colau per posar fre al turisme ja estan vigents. “Aquestes sancions i controls també tenen costos per als ciutadans, caldria centrar-se en la negociació i buscar un encaix”. L’últim cas d’aquesta tendència és el de Blablacar: la plataforma per compartir trajectes en cotxe va arribar als tribunals després d’una denúncia de Confebus, la patronal dels autobusos. Finalment, un jutjat de Madrid va sentenciar que el seu servei no és el d’una empresa de transport, sinó ser un punt de contacte entre particulars i, per tant, es pot considerar legal. Aquest és el mateix tribunal que fa dos anys va dictar el cessament d’activitat d’Uber a Espanya.

Des de la Generalitat matisen, però, que si aquests models no tenen cabuda en el marc legal actual el Govern no es pot saltar la llei. “Sabem que el marc normatiu s’ha d’adequar, però hem d’aclarir com”, explica un portaveu. Aquesta és la feina de la comissió, que previsiblement presentarà a principis d’estiu les seves conclusions sobre el debat amb propostes d’actuació concretes. Fonts del sector avisen, però, que unes eleccions a Catalunya durant la segona meitat de l’any podrien deixar en paper mullat el que decideixi la comissió. Tot i així, Ferrer recorda que Catalunya, mitjançant la creació de la comissió, és la comunitat espanyola que està fent més esforços per entendre i adaptar l’economia col·laborativa. A més, cal tenir en compte que hi ha àrees que també afecten l’economia col·laborativa i que s’escapen de les competències de la Generalitat, com el règim d’autònoms.

Bloqueig polític

Un dels problemes de regular l’economia col·laborativa, com recorda Ferrer, és que és difícil de legislar amb un enfocament integral, ja que afecta diversos àmbits que compten amb la seva pròpia regulació, com el transport o el turisme. “A Espanya hi ha hagut un any sense govern, que també ha aturat aquests debats”, argumenta. Per a Ferrer, la Comissió Europea hauria de tenir un paper decisiu i presentar una bateria de directives més clara de cara al 2018.

El TC diu que Catalunya “no té competències” per fer un referèndum

Administracions Públiques,

Recorda que l’autonomia parlamentària no permet vulnerar la Constitució

Ara.cat – M. FERRER / A. MOLDES – Carme Forcadell ahir al Parlament al costat de dos dels altres quatre membres de la mesa advertits pel TC, Lluís Corominas i Ramona Barrufet. / TONI ALBIR / EFE

En l’última interlocutòria del Tribunal Constitucional (TC) en contra del procés, aprovada dimarts passat i en què anul·la la resolució per al referèndum unilateral, torna a posar en el punt de mira el Parlament. “En una concepció democràtica del poder no hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional”, al·lega l’alt tribunal, advertint que l’autonomia parlamentària “no pot servir de pretext perquè la cambra autonòmica arribi fins a l’extrem d’atribuir-se la potestat de vulnerar la Constitució”.

En aquest sentit, el TC titlla d’“inacceptable” la via unilateral i alerta que el Parlament vol fer servir aquest mecanisme, que anomena “via del dret”, per aconseguir el que només seria possible a través d’una reforma constitucional: la convocatòria d’un referèndum. Aquest argument de l’alt tribunal coincideix amb el que el president espanyol, Mariano Rajoy, ha repetit desenes de vegades per negar la legalitat d’un referèndum per la independència de Catalunya: “Ni vull ni puc”. La interlocutòria diu, literalment, que “la voluntat del Parlament de Catalunya d’eludir els procediments de reforma constitucional per dur a terme el seu projecte de desconnexió de l’estat espanyol” suposa “intentar una inacceptable via de fet”.

No és el primer cop que el tribunal utilitza adjectius per parlar del procés. Des del 2014 que ha manifestat, en diferents sentències i interlocutòries, que “el poble de Catalunya no és sobirà” i que “cal respectar la unitat de la sobirania nacional d’Espanya”, arguments habituals en el discurs de Mariano Rajoy. Ara recorda que, en aprovar la resolució impugnada, el Parlament “ha desatès les reiterades advertències” del tribunal i confirma la “seva antijurídica voluntat de continuar amb el procés constituent a Catalunya al marge de l’ordenament constitucional i sense supeditar-se a les decisions de les institucions de l’estat espanyol i, en particular, del TC”.

Objectiu: desmuntar Forcadell

Fonts de la Moncloa assenyalaven dimarts passat, després de saber-se l’última decisió de l’alt tribunal, que la clau és que la via jurídica informi un cop i un altre tant la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, com la mesa de la cambra, que no es pot repetir una experiència com la del 9-N. Doncs bé, l’última interlocutòria també intenta desfer bona part de l’estratègia de defensa de Forcadell des de l’estiu, quan es va activar per primer cop la via penal contra ella. La presidenta de la cambra catalana va defensar llavors que impedir qualsevol votació suposaria vulnerar el dret de participació dels ciutadans per mitjà dels seus representants.

La “primacia” de la Constitució

Ara el TC, després d’haver-li notificat per correu electrònic que es reforça la via penal contra ella així com dels quatre membres de la mesa que van permetre la votació, assenyala que “el Parlament de Catalunya no pot desconèixer que la comunitat autònoma de Catalunya no té competències per convocar i celebrar un referèndum”. I afegeix: “No pot oposar-se a una suposada legitimitat democràtica d’un cos legislatiu o d’una comunitat la primacia incondicional de la Constitució”.

Forcadell va rebutjar ahir les advertències del TC per evitar que es debati sobre la via unilateral. “Malgrat les intimidacions, les amenaces i els requeriments garantirem que el debat i la paraula continuïn sent lliures al Parlament”, va subratllar en roda de premsa. Tant ella com els tres diputats sobiranistes de la mesa rebutgen convertir-se en “censors” sobre què es pot debatre i què no al Parlament. Joan Josep Nuet (CSQP), l’únic membre de la mesa que no és independentista, es va expressar en la mateixa direcció: “No puc concebre que algú prepari una llista negra de temes i de persones sobre els quals no es pot parlar a la seu de la sobirania popular de Catalunya”. Tots ells esperen la notificació formal per carta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Ultimàtum d’Europa per fer complir els límits de contaminació

Administracions Públiques,

Espanya s’exposa a una sanció per les emissions a l’àrea de Barcelona i el Vallès

Ara.cat – ELENA FREIXA Barcelona durant l'últim episodi d'alta contaminació / FRANCESC MELCIÓNBarcelona durant l’últim episodi d’alta contaminació / FRANCESC MELCIÓN

Els governs no poden seguir ignorant els límits de contaminació atmosfèrica a Europa. Espanya i quatre estats membres més estan més a prop de la sanció si en dos mesos no prenen mesures per rebaixar els nivells d’emissió de diòxid de nitrogen (NO 2 ), que se salten constantment, va advertir ahir la Comissió Europea. Barcelona, la zona del Vallès-Baix Llobregat i Madrid són les tres àrees on la violació dels límits de contaminació atmosfèrica és “continuada”, segons Brussel·les.

Interactiu especial: L’aire que ens intoxica, comprova-ho carrer per carrer

L’ultimàtum europeu arriba després de diversos tocs d’atenció els últims mesos. Si el govern espanyol no actua un cop acabat el termini que li va donar la Comissió Europea, l’expedient s’elevarà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que pot acabar imposant una sanció.

La contaminació per NO 2 està directament lligada al trànsit rodat, que és d’on provenen la major part d’aquestes emissions. Brussel·les va alertar ahir que la inacció dels estats suposa un “risc sanitari greu” per als ciutadans que respiren aquest aire. “S’han de prendre mesures per garantir una bona qualitat de l’aire i protegir la salut pública”, va insistir. Espanya té un segon expedient obert a Brussel·les, en aquest cas per l’emissió de PM10, una altra partícula contaminant. Si no actua, pot acabar també al tribunal europeu.

Els efectes de la contaminació de l’aire sobre la salut són semblants als del tabac, amb la diferència rellevant que a l’aire brut hi està exposat tothom. Un estudi d’ISGlobal estima que cada any moren 659 persones per respirar l’aire de Barcelona. Ahir la UE va xifrar en 70.000 les morts prematures als estats membres durant el 2013 per culpa de les elevades emissions de NO 2. La xifra triplica les morts per accidents de trànsit.

La pròxima batalla

La tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, va respondre ahir a l’avís europeu que Barcelona “ja s’ha posat les piles” en la lluita contra la contaminació. Sanz, però, va demanar a la Generalitat i el govern espanyol ajuda amb projectes i recursos. “Estarem al costat de la UE per treballar i complir els límits que marca l’Organització Mundial de la Salut (OMS), però aquí necessitem que no només depengui de les ciutats”, va reivindicar Sanz.

Més enllà de les mesures anunciades, amb Barcelona al capdavant, l’autèntica batalla contra els vehicles contaminants a la ciutat i la seva àrea metropolitana encara ha de començar. El seu abast i els calendaris d’implantació encara es desconeixen. El govern d’Ada Colau i el conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han plantejat restriccions de trànsit i altres mesures per millorar la qualitat de l’aire. La Generalitat ja ha obert la porta a la possibilitat que les mesures s’estenguin també al Vallès. La cimera contra la contaminació convocada per al 24 de febrer servirà per avaluar la maduresa d’aquests plans.

A més d’Espanya, hi ha quatre estats europeus que ahir van rebre el mateix avís de la UE. Un total de 28 zones a Alemanya, 19 de França, 16 al Regne Unit i 12 zones a Itàlia registren uns nivells continuats de NO 2 superiors als que permet la UE.

Les dones cobren un 26% menys que els homes

Formació i Orientació Laboral,

La bretxa salarial entre homes i dones ja supera els 7.000 euros anuals, segons un estudi del Govern

Ara.cat – NATÀLIA VILAUna dona treballant en una cadena de muntatgeUna dona treballant en una cadena de muntatge

Les dones cobren de mitjana un 26% menys de salari a l’any que els homes, segons un estudi del Govern basat en les últimes xifres disponibles, del 2014. El repunt supera fins i tot els nivells del 2008, quan la bretxa salarial entre gèneres va superar el 24%.

D’aquesta manera, segons les dades que ha facilitat aquest matí la consellera de Treball, Afers Socials i Família, Dolors Bassa, el salari mitjà dels homes és de 27.477 euros i el de les dones de 20.324 euros. L’estudi també revela que la diferència es nota més en les remuneracions més baixes: allà la bretxa arriba al 42,6%.

“És una xacra laboral amb unes xifres intolerables”, ha sentenciat la consellera Bassa, alhora que ha explicat que “el Govern de Catalunya té el ferm propòsit de combatre-la”. Per a Bassa hi ha tres motius clau que expliquen aquestes diferències: la infravaloració de la feina feta per les dones, l’escassa presència en els llocs directius -i, per tant, que tenen un salari més alt- i el repartiment desigual entre homes i dones a l’hora de conciliar la vida professional i la familiar, des de la maternitat fins a la cura d’altres familiars o les feines de la llar. “No ens podem permetre com a país que hi hagi aquesta discriminació salarial -ha insistit Bassa-. Aquest és un mal global, també a tot Europa, però cal posar-hi mesures”.

La bretxa es fa persistent més enllà de la vida laboral

La manca d’igualtat a les retribucions entre homes i dones no es limita només a la vida laboral. L’informe elaborat pel departament de Treball constata que les diferències s’estenen també a la resta de la vida. D’aquesta manera la diferència salarial es tradueix també a les prestacions: mentre que un home cobra de mitjana 1.300 euros de pensió, les dones se situen en 900; en els casos d’incapacitat laboral la prestació d’ells arriba als 1.000 euros mentre que elles es queden en 800; de la mateixa manera, quan es queden a l’atur els homes cobren de mitjana 890 euros i les dones 740, segons les dades de Treball. “No és només una desigualtat mentre estan en actiu, sinó que persisteix al llarg de la vida”, ha lamentat Bassa.

En aquest sentit la consellera ha recordat que segons l’Organització Internacional del Treball (OIT) els dos factors clau que han de determinar el sou d’un professional són l’educació i l’experiència. Segons aquest principi, i tenint en compte que les dones tenen -de mitjana- més nivell de formació que els homes, els salaris femenins haurien de ser un 2% superiors als masculins.

En canvi l’estudi, anomenat ‘La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones’, reflecteix que lluny de superar el salari masculí les dones pateixen tres vegades més parcialitat que els homes i treballen menys hores -de fet, aquest és un dels factors principals que fa que el salari mitjà femení baixi-. També tenen més taxa d’atur i són menys presents en els llocs de treball qualificats. En el càlcul del salari per hora també hi surten perdent: en aquest cas, però, la bretxa baixa i se situa a tocar del 16%.

La bretxa també es més àmplia a les empreses petites que a les grans i es nota més al sector privat que no pas al públic. Per tot plegat la conselleria ha multiplicat per cinc el pressupost inicial destinat a igualtat en l’àmbit laboral: passarà dels 90.000 euros de l’any passat als 500.000 euros aquest 2017. El departament de Treball vol centrar els esforços en la formació per “remoure la cultura de gènere des de la base”. També farà suport i assessorament a empreses, jornades amb empresaris i representants dels treballadors i mantindrà els grups de reflexió i treball amb les universitats per aconseguir un canvi de percepció de la dona al món del treball. Durant el 2016 la Generalitat ja va tirar endavant la formació amb 1.100 directius i va engegar 42 plans que afecten 27.000 treballadors.

La Moncloa té un problema

Administracions Públiques

Ara.cat – TONI SOLER TONI SOLER

REPRIMIR. El repte català és de primera. Fer un referèndum sense acord és molt difícil; aplicar les lleis de transitorietat, en cas de victòria del sí, encara més. Però posem-nos a la pell de Mariano Rajoy, forçat a fer respectar la seva autoritat en un territori díscol. Imaginem que la Moncloa, per la força, desarticula el referèndum i evita que es compleixi el mandat del Govern i del Parlament. Si Rajoy se sent magnànim, ho podria deixar aquí; però si el govern català hi torna, haurà d’acabar portant els seus membres als tribunals. Tot i així, el Parlament seguirà existint, i el seu mandat es tornarà a aplicar. Per evitar-ho, al final el govern espanyol haurà de suspendre l’autonomia i dissoldre el Parlament, democràticament elegit, la qual cosa a Europa farà lleig, i a Catalunya significarà, aquest cop sí, una ruptura mental difícilment reversible. (L’efecte a Espanya tampoc no serà gaire bo, perquè ¿algú creu que una mascarada com és l’estat de les autonomies durarà gaire, si Catalunya passa a ser un territori no autònom?)

GESTIONAR. Però això no és res. Ara imaginem la situació real del país amb l’autonomia suspesa per decret. Imaginem -no és fàcil- que no hi ha reacció ciutadana i que la gent s’avé a la recentralització forçada. Després d’un procés de depuració a escala industrial, amb una Generalitat intervinguda, sense consellers ni directors generals, el govern espanyol haurà de demostrar que és capaç de fer rutllar els serveis públics a Catalunya. (Fa més de 30 anys que som una comunitat autònoma, hi ha coses que no s’aprenen en un parell de mesos.) Les escoles, els hospitals, la seguretat, els serveis socials, el transport, l’administració local… El govern espanyol haurà de fer rutllar una maquinària immensa des de la distància, com fa amb Renfe, o bé comptar amb la bona gent que recluti l’Enric Millo. Imagineu consellers i alts càrrecs de la nova administració catalana militants del PP (5è partit de Catalunya!) fent-se obeir pel territori, contravenint tots els mandats del Parlament.

Conclusió: el govern espanyol no pot suspendre l’autonomia catalana, perquè sense la Generalitat i el Parlament no seria capaç d’administrar el territori amb normalitat i eficàcia, seguint els principis de l’estat de dret i de la democràcia. Això, amics, és un problema real. I el tenen ells.

Catalunya ja té vuit vegueries: el Parlament aprova la creació de la vegueria del Penedès

Administracions Públiques,

La modificació de la llei ha rebut el suport de Junts pel Sí, PSC, CSQP i la CUP i permet integrar el Moianès a la vegueria de la Catalunya Central

Ara.cat Impulsors i defensors de la vegueria del PenedèsImpulsors i defensors de la vegueria del Penedès

Modificació en l’organització territorial a Catalunya. El Parlament ha aprovat aquest dimecres una canvi de la Llei de Vegueries per crear-ne una més, la del Penedès, i ho ha fet amb els 94 vots a favor de Junts pel Sí, PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP i els 34 vots en contra del PP i Ciutadans. Amb aquesta nova modificació, la divisió territorial de Catalunya es distribueix en vuit vegueries: Barcelona, Girona, Tarragona, Terres de l’Ebre, Catalunya Central, Lleida, Alt Pirineu i Aran i des d’aquest dimecres amb la nova del Penedès.

Cada vegueria agrupa un conjunt de les 42 comarques de Catalunya i la del Penedès inclourà les de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i una part de l’Anoia (tota menys vuit municipis). La llei es va aprovar el 2010 sota el mandat del govern del socialista José Montilla, però no s’ha arribat a desenvolupar mai, de manera que la divisió de Catalunya a la pràctica segueix sent en quatre províncies: Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona. El tràmit per crear la nova vegueria ja fa temps que va començar el seu camí al Parlament.

Segons els defensors de la nova vegueria, la llei “corregeix l’error” d’haver oblidat el Penedès en la norma original de 2010, i permetrà adaptar la realitat administrativa amb la realitat territorial per impulsar socioeconòmicament aquesta zona. Així ho ha dit la diputada de Junts pel Sí Neus Lloveras, que ha dit que el Penedès “ha de deixar de ser perifèria per convertir-se en el centre d’una Catalunya descentralitzada i ben vertebrada”.

Tot i això, hi ha hagut matisos entre els defensors. Per exemple, des de Catalunya Sí que es Pot, Hortènsia Grau ha avisat que no és suficient amb la creació de la vegueria i ha demanat al Govern que desenvolupi la legislació del 2010 perquè sigui efectiva. Per part de la CUP, Joan Garriga ha reclamat que la divisió territorial repercuteixi sobretot en la sanitat i l’ensenyament.

En una crítica velada als sobiranistes, Eva Martínez, del PSC, ha considerat que aquesta llei demostra que els canvis són possibles quan hi ha “una majoria social i parlamentària” que els avala, i no quan es plantegen per vies al marge de la democràcia parlamentària.

Els detractors

Els detractors de la llei asseguren que l’objectiu real de les vuit vegueries no és millorar l’organització de Catalunya sinó substituir les províncies per una nova distribució al marge de les lleis estatals. Així ho ha assegurat el diputat del PP Santi Rodríguez i el diputat de Ciutadans Sergio Sanz. “És una maquinària partitocràtica per tenir càrrecs col·locats”, ha afirmat Sanz.

Amb els mateixos vots a favor i en contra també s’ha aprovat un segon canvi en aquesta llei del 2010 i és que la nova comarca del Moianès, aprovada pel Parlament el 2015, s’integri en la vegueria de la Catalunya Central.

Un desplegament encallat

Tot i l’aprovació per reconèixer el Penedès com a vegueria, el desplegament de la nova divisió territorial continua en pausa. L’any 2011, el Parlament va aprovar ajornar la constitució de les vegueries i la creació dels consells corresponents mentre no es modifiqui la norma espanyola per poder canviar els límits marcats històricament per les províncies. Tot i això, amb el reconeixement de la vuitena vegueria, la futura divisió territorial catalana estaria conformada per Barcelona, Girona, Lleida, el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre, l’Alt Pirineu, la Catalunya Central i el Penedès.

La nova vegueria penedesenca, però, queda pendent de disposar d’una regulació pròpia que en determini, entre altres qüestions, quina en serà la capital i on s’ubicarà el Consell de Vegueria. En aquesta situació també es troben l’Alt Pirineu, la Catalunya Central i el Penedès, mentre que Barcelona, Girona, Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre ja tenen estipulat que els consells veguerials s’ubicaran a les actuals capitals de província i a Tortosa, respectivament.

El d’aquest dimecres és el segon gran triomf que aconsegueix el territori pel que fa al reconeixement de la seva singularitat. El primer pas es va produir l’any 2010, paradoxalment uns dies abans que la llei de vegueries exclogués el Penedès, quan el Parlament va aprovar l’Àmbit Funcional, equiparant la gestió interna i la descentralització de serveis en aquest territori a zones com les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona o les Comarques Centrals. La creació de l’Àmbit comportava, entre altres qüestions, la confecció d’un Pla territorial parcial (PTP), que es va començar a treballar l’any 2014 i que a hores d’ara encara està en fase de redacció.

El reclam per a què el Penedès fos reconegut com a vuitena vegueria es remunta al 2003,quan es va crear la Plataforma per una Vegueria Pròpia (PVP). Actualment, aquest moviment ciutadà aglutina el 93% dels ajuntaments del gran Penedès, sumant prop de 500.000 habitants que reivindiquen la idiosincràsia del seu territori per motius culturals, històrics i geogràfics.

Aquesta mobilització s’ha fet visible aquest dimecres al Parlament, on una cinquantena de regidors, alcaldes i representants de la societat civil han seguit el debat d’aprovació de la vegueria Penedès des de la sala de grups del Parlament. Representants de les quatre comarques que integren la nova vegueria, especialment membres d’ERC i CiU, han arribat puntualment a primera hora de la tarda al Parlament i han estat expectants al debat dels diferents grups polítics, esclatant en aplaudiments en el moment que s’ha certificat l’aprovació.

Entre ells, hi havia el president de la plataforma en defensa de la vegueria del Penedès,Fèlix Simón, que ha celebrat l’aprovació de la modificació de la llei. “És un dia històric per al Penedès. Ens ho hem ‘currat’ molt. Amb aquesta vegueria guanyem tots els penedesencs. Avui s’ha fet justícia i el Penedès ocupa el lloc que li toca”, ha dit en roda de premsa.

El Gobierno no descarta el artículo 155 para frenar el referéndum: “Es una opción”

Administracions Públiques,

El ministro de Justicia ve un posible delito en el sistema para recaudar impuestos del GovernEl Gobierno no descarta el artículo 155 para frenar el referéndum: “Es una opción”El ministro de Justicia, Rafael Catalá, atiende a los medios. (Jorge Zapata / EFE)

La Vanguardia – 02/02/2017 11:56

El ministro de Justicia, Rafael Catalá, ha sugerido que La Generalitat de Catalunya “a lo mejor está cometiendo un delito” al poner en funcionamiento un nuevo programa informático que permitirá recaudar los impuestos de los catalanes. Y no ha descartado la posibilidad de aplicar del artículo 155 de la Constitución española, que prevé la intervención o suspensión de una autonomía, para frenar el referéndum porque “está en la Constitución y es una opción”.

”No puede recaudar los impuestos que no les corresponde. Por tanto, no sé qué sistema informático tendrán o dejarán de tener, pero si se están gastando el dinero de los catalanes en dotarse de herramientas que no pueden usar, a lo mejor están haciendo un mal uso de fondos públicos, o a lo mejor están cometiendo un delito”, ha dicho en declaraciones a Los Desayunos de TVE.

Sostiene que si se están gastando el dinero de los catalanes en dotarse de herramientas que no pueden usar, a lo mejor están haciendo un mal uso de fondos públicos

En este sentido, ha reprochado al Gobierno catalán que se esté dedicando a hacer aplicaciones informáticas en vez de atender los problemas “reales” de la sociedad catalana al ser preguntado por este sistema que lleva gestándose 16 meses y que la Hacienda catalana quiere activar el 1 de julio.

Respecto al referéndum en Catalunya, Catalá ha insistido en que el Gobierno tiene que tener previstas “todas las alternativas” para impedir su celebración ya que su “obligación” es velar por el interés general y garantizar que las normas se cumplen. A su juicio, “lo contrario sería una imprudencia”. Concretamente, no ha descartado la aplicación del artículo 155 de la Constitución española -la suspensión de la autonomía en el caso de que la comunidad no cumpla con sus obligaciones legales-: “Está ahí, en la Constitución, y es una opción”, ha manifestado.

El Gobierno tiene que tener previstas “todas las alternativas” para impedir su celebración

Preguntado sobre la posibilidad de que la Generalitat haga coincidir la consulta con unas hipotéticas elecciones autonómicas, el ministro ha advertido de su ilegalidad, al mismo tiempo que ha rechazado que se “contamine” ese proceso democrático. Además, ha asegurado que el Ejecutivo central tomaría “medidas” igualmente.

No obstante, ha dicho que el Gobierno tiene “la mano tendida” a la Generalitat de Catalunya para hablar de lo que se puede, no de lo que es “ilegal”, en referencia al referéndum de independencia. ”Ojalá tengamos pronto la tranquilidad de que en Catalunya no sé comentan actos ilegales”, ha afirmado, recordando las declaraciones de Santiago Vidal, senador de ERC que dimitió la semana pasada al decir que la Generalitat tiene datos fiscales de catalanes ilegalmente.

Albiol alega que el Gobierno ha intentado llegar a acuerdos o conseguir un “mínimo diálogo” con el Govern

En los mismos términos, el coordinador general del PPC, Xavier García Albiol, ha manifestado en un acto del Foro Europa Tribuna Mediterránea en Valencia que no tendrán “ningún complejo”, si llega el caso, en pedir que se aplique ese artículo de la Constitución, que no conllevaría la suspensión de la autonomía de Catalunya, sino la recuperación por el Estado español de competencias transferidas. ”De forma proporcional, en base al desafío, pero que se aplique”, ha destacado el dirigente del PPC, quien ha precisado que por ejemplo se podría aplicar en las competencias referidas a los Mossos o a la Educación.

Ha insistido en que no les gustaría que se tuviera que emplear ese instrumento contemplado para “casos de necesidad” y ha reivindicado que el Gobierno de España ha intentado llegar a acuerdos o conseguir un “mínimo diálogo” con el Gobierno catalán, pero este apuesta por la “confrontación, el choque institucional y la división”.

Artículo 155
1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general. 2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.

¿Cómo se aplica el artículo 155 de la Constitución?

Administracions Públiques,
GONZALO ARROYO

El Mundo – 02/02/2017

El Senado tiene la llave de este artículo pensado para la situaciones extremas

El artículo 155 de la Constitución española, incluido en el título VIII sobre la organización territorial del Estado, constituye, según los expertos constitucionalistas, el «medio de control, de carácter excepcional, que complementa al ordinario recogido en el artículo 153, de la actividad de las CCAA».

Está previsto para situaciones «extremas», es decir, aquellas en las que una comunidad incumple las obligaciones impuestas por la Carta Magna o las leyes «atentando gravemente al interés general de España».

Este artículo está inspirado, como señala el profesor Mariano Bacigalupo, en la figura de la «coerción federal» prevista en el artículo 37 de la Ley Fundamental de Bonn. No contempla, como sí sucede en otros Estados federados, la suspensión o disolución de los órganos de la comunidad incumplidora. En este caso, de lo que se trata es de adoptar medidas para el cumplimiento forzoso de las obligaciones.

La diferencia entre el artículo 155 español y el 37 alemán reside en que en el primero, la situación de conflicto debe atentar gravemente al interés general de toda la nación. No basta con el mero incumplimiento de las leyes. Este supuesto evidentemente se daría en el caso de un intento de secesión puesto que la misma afectaría a la integridad territorial del Estado, y a los principios de unidad y soberanía nacional que constituyen el núcleo de la Carta Magna.

En el 155 se prevé además un primer paso que implica el requerimiento a las autoridades de la comunidad incumplidora para que atiendan sus obligaciones legales. En caso de que dicho apercibimiento fuera desoído, las medidas a adoptar por el Estado deberían ser aprobadas por la mayoría absoluta del Senado. No sería, sin embargo necesario que medie una declaración de incumplimiento por parte del Tribunal Constitucional, aunque muy probablemente el Gobierno de Mariano Rajoy la requeriría.

Ni en España ni en Alemania se ha activado un precepto tan excepcional. En el caso español, el procedimiento de aplicación del artículo 155 en su fase parlamentaria está recogido en el artículo 189 del reglamento del Senado.

En virtud del mismo, el Gobierno deberá presentar ante el presidente de la Cámara un escrito en el que manifieste el contenido y alcance de las medidas a aplicar, así como la justificación de haber realizado el correspondiente requerimiento al presidente de la Comunidad Autónoma afectada, y el incumplimiento de ésta.

La Mesa del Senado remitirá esta documentación a la Comisión General de las Comunidades Autónomas que requerirá al presidente de la comunidad implicada a remitir en plazo las alegaciones que considere oportunas y designe a una persona para que ejerza su representación.

La Comisión emitirá un dictamen razonado sobre si procede o no aprobar la solicitud del Gobierno central, incluyendo los condicionantes y precisiones que crea oportunos. El Pleno de la Cámara debatirá y votará la propuesta, siendo necesario para la aprobación el voto de la mayoría absoluta de los senadores